Sèries

L’aprenentatge de l’estiu

L‘estiu és també pedagogia. Veurem com a Catalunya mestres i infants aprofiten els estius del primer terç del segle XX per fer cursos, colònies, activitats..., però també com, per a tothom, l‘estiu és una assignatura de la vida.

Els altres cuiners d’El Celler de Can Roca

Darrere dels grans cuiners, dels grans plats, darrere de tot el que ens agrada quan anem a un restaurant que fa el cim com El Celler de Can Roca, també hi ha uns altres “cuiners” que cuinen perquè tot estigui a punt sense que en vegem res.

Catalunya comença a riure

Descobrim el país oral que, amb els primers monologuistes, rebenta de riure als petits locals de Barcelona i al Paral·lel. Actors, actrius, amb temes costumistes i tòpics de la nova modernitat que socialitzen la fàbrica de l’humor català.

Editores: les que fan brillar els altres

La seva és una feina discreta, acurada i invisible. Però també essencial i imprescindible. Sense elles, molts llibres no haurien vist la llum. Tota una generació d’editores catalanes han aconseguit fer brillar milers d’autors, ens han regalat relats i històries que expliquen el món real i l’imaginari. Amb la seva destresa cultiven l’univers dels llibres a casa nostra. 

El primer Baix Llobregat

Hi ha un Baix Llobregat que encara es manté dempeus. És el Baix Llobregat original, la geografia d’una de les zones agràries més importants del país, plena de pagesos que han alimentat la gran Barcelona. Com la llengua, un català amb trets,  paraules i expressions pròpies, que molts han après als ateneus: veritables places públiques de cultura, associacionisme, vincles socials..., d’una de les parts del país més estereotipades però més, originalment, desconegudes. 

Quan vaig conèixer el català

Parlem amb persones que un dia decideixen aprendre, parlar, estudiar català. Per què? En quin moment decideixen passar-se al català? Què els motiva? Per què aprendre aquesta llengua? Què els aporta? Sobretot, perquè els nous parlants del català són part imprescindible en la preservació de la llengua. Coneixem en quin moment fan el clic amb el català, en quin moment coneixen la llengua.

Quan el país desapareix: l’espoli franquista

Expliquem amb una sèrie de reportages d’investigació pròpia informacions, fins ara no publicades, sobre el gran espoli (papers, documents, objectes..) que a partir de 1939 fa el franquisme a Catalunya. Serviran per acusar, represaliar i condemnar molts catalans. Informacions que els Serveis d’Informació del bàndol nacional ja recollien des de 1936 amb la seva xarxa d’espies. 

Els últims de la Rambla

Potser són els darrers, els últims veïns que viuen al carrer més popular i històric de Barcelona: la Rambla. A LA MIRA parlem amb ells, amb els que encara hi viuen i amb els que han marxat. Els problemes d’habitatge, el turisme, la falta de serveis... una Rambla que està deixant de tenir veïns, on és difícil trobar vida per viure-hi. 

Allò que no sona

Vols saber què hi ha darrera de les cançons que formen part de la nostra banda sonora existencial? T’ho expliquem. Més enllà de la música, més enllà de la lletra... Per què es va fer, realment, aquella cançó? Com la va fer el seu autor? En quines circumstàncies? Què amaga? Què no sabíem? Aquí podràs llegir i sentir allò que no sona. 

Grans lluitadors

Com són els avis, els padrins, els iaios catalans? Expliquem històries dels grans lluitadors del nostre país. De les seves reivindicacions polítiques i socials, però també de la seva solitud, de les seves esperances, de les alegries, de les tristeses... D’unes lluites que mai es fan grans. 

El català durant el franquisme

Com s’ensenyava i s’aprenia el català durant el franquisme? Us expliquem unes històries plenament desconegudes: les de professors, d’alumnes, de pisos, d’escoles... que no només des de la repressió, la clandestinitat i l’alegalitat van salvar una llengua sinó que també van salvar una societat i un país. 

Parlamentaris sense escó

Cada dia circulen moltes persones pel Parlament de Catalunya entre diputats, periodistes, convidats... Però algunes hi són sempre i treballen perquè tot funcioni a la perfecció. Fan una feina discreta i anònima, per això, hem decidit posar-los cara. Parlem amb un xofer, un uixer i una bibliotecària per conèixer els “altres parlamentaris”. 

Els altres sostres del sensesostre

Els veiem pel carrer i creiem que només tenen aquella vida... però com viuen realment les persones sensesostre? Com és el dia a dia de les persones que troben en l’art, els viatges, la natura, la família, l’amistat o l’amor l’escalfor d’una casa que no és física.

Els altres catalans (universals)

Viuen a l'ostracisme de la nostra història. Són catalans i catalanes amb noms i cognoms que han deixat petjada a tots els racons del planeta. Ells i elles són “Els altres catalans (universals)”.

Catalunyes

Com són els barcelonins? Els lleidatans? Els gironins? Els tarragonins? Tenen una identitat pròpia? Quins són els seus tòpics? I els estereotips? Viatgem per Catalunya per veure com ha canviat la forma de ser dels habitants del país. 

Catalanes del segle XX

Dones que expliquen un segle. Tenen entre 20 i 100 anys. Totes elles són la prova de l'evolució d'una societat i d'un país. Comparteixen vivències, preocupacions i sacrificis. Filles, mares i àvies que han assolit fites per entendre la vida en femení.

Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi