Sèries
Porters, els guardians de la ciutat
Ho veuen tot i a tothom. Els porters són alguna cosa més que les primeres persones que ens trobem en entrar en un edifici. Ells són els ulls dels que hi viuen i hi treballen, però també dels que hi entren. Veiem la ciutat amb ulls de porters.
Traductors, el món llegit en català
Us expliquem que en català tenim obres literàries de tot el món. Rere, una tradició de traduccions en la nostra llengua, però també fornades de nous traductors que porten l’islandès, el grec, el rus, el suec, el francès, l’anglès, el suec... a casa.
Empeltats
Van marxar i van tornar. Van anar-hi sense ser d’allà. Tots, pagesos, hostalers, empresaris..., s’empelten als pobles per donar un fruit dual: el que porten de fora i el que tenen a casa. Són els empelts humans per plantar una nova geografia de país.
De pares a fills
Hi ha cases i oficis que passen de generació en generació. Fills que continuen l’herència dels pares, com aquests ho havien fet dels seus pares, i n’amplien el llegat. Són històries que no volen acabar-se mai.
La pedagogia del lleure permanent
Són molts els nens que un dia van anar d’esplais, caus i colònies i que després van continuar: sent monitors, caps. A Catalunya el lleure és una continuació de generacions i una pedagogia pròpia.
Feines sempre joves
Fusters, bacallaneres, pastissers, barbers, carnisseres, esmaltadores... Hi ha feines que mai moren. Hi ha feines que sempre són joves i que els joves continuen. Sempre necessàries perquè necessiten la mà i l’eina.
El mar, un protagonista infinit
Pesquen, produeixen, construeixen, observen, desconstrueixen, somien, recorden... Tot ho deuen al mar. El gran protagonista infinit d’unes històries que, com ell, mai s’acaben.
Sempre és Nadal
Què hi fa, un tió de Badalona, a Nova York? Com se celebra el Nadal en plena Guerra Civil? Com es fan neules que tenen segles? Històries de Nadal etern perquè sempre és Nadal.
Entre aquí i allà
Han de marxar del seu país per política, gènere, religió... I aterren a Catalunya. Què es van endur, o no es van poder endur, de la seva terra? Què els aporta, o no, casa nostra? En fem balanç amb persones amb els peus, i el cap, entre dos llocs.
Sexe (in)conegut
Hi ha qui en fa broma i en presumeix sense embuts. A d’altres els avergonyeix. De si en gaudim, quan ho fem i per què, en sabem poc. El sexe està envoltat de tabús i també de llibertats. Per això l’anem a conèixer...
Som el que bevem
Si som el que bevem, els catalans som dolços, amargs, àcids, intensos... Com la ratafia del Pallars, el rom de la Garrotxa o la millor cervesa del món, la d’Argelers. Les màximes del laboratori de begudes català: artesania, tradició i reinvenció.
Cases per pensar
Les idees, com les persones, tenen una data i un lloc de naixement. Hi ha parets, cadires i taules que han viscut les hores dedicades a pensar-les, estudiar-les i escriure-les. Ens endinsem en cases que expliquen històries.
Tot és a les mans
N’hi ha moltes, però aquestes són especials. Construeixen i reparen eines, fan instruments musicals, formatges, sabates, titelles... Descobrim mans diferents, però amb una cosa en comú: creen i expliquen. Són artesans que fan vida.
Les altres cares de la ciència
Tenen una trajectòria impressionant i van obrir camí perquè d’altres el segueixin. Són científiques catalanes reconegudes internacionalment, però no es veuen. Sí, són la cara oculta de la ciència però també de la societat.
Parlem amb els arbres
Hem anat a buscar arbres de tot el país per parlar-hi. Alzineres, roures, garrofers, plataners... Quines històries amaguen? Què ens diran? Escolteu-ne les branques i fulles; tots ells també ens expliquen a nosaltres.
Per què venim?
Parlem amb persones que viuen a tot Catalunya i que un dia van decidir venir aquí. Ells són la història de la immigració: des del segle XX fins al XXI. Per què van venir? Què esperaven trobar? Què han trobat? Què continuen esperant?
Catalunya any 0
El 2020 apareix un nou mapa de Catalunya. La pandèmia del coronavirus dibuixa un país mai vist. Les persones desapareixen dels carrers de ciutats, pobles; de tot arreu. La vida es tanca a casa. La mort camina. El país és un altre país.
Salut! La vida amb elles
No són superheroïnes, però sí que gestionen moments de tensió, comuniquen males notícies, posposen la mort si és possible o lluiten quan una malaltia ho trenca tot. Elles, professionals de la salut entre el naixement i la mort, ens expliquen la vida.
Una geografia humana i digital
Hi ha un mapa de Catalunya de persones que viuen i treballen on volen. La tecnologia digital, la connexió a la xarxa, i la tecnologia humana de decidir una altra vida s’uneixen i fan aparèixer una geografia humana i de dades per tot el país.
Quan s’enduen el país: l’espoli franquista als ateneus de Catalunya
És un dels espolis més desconeguts i travessa els segles. Aquesta sèrie de reportatges, d’investigació pròpia, revela com la dictadura crea una operació per fer-se seu el patrimoni físic i espiritual del país, personificat en els ateneus.
L’aprenentatge de l’estiu
L‘estiu és també pedagogia. Veurem com a Catalunya mestres i infants aprofiten els estius del primer terç del segle XX per fer cursos, colònies, activitats..., però també com, per a tothom, l‘estiu és una assignatura de la vida.
Els altres cuiners d’El Celler de Can Roca
Darrere dels grans cuiners, dels grans plats, darrere de tot el que ens agrada quan anem a un restaurant que fa el cim com El Celler de Can Roca, també hi ha uns altres “cuiners” que cuinen perquè tot estigui a punt sense que en vegem res.
Catalunya comença a riure
Descobrim el país oral que, amb els primers monologuistes, rebenta de riure als petits locals de Barcelona i al Paral·lel. Actors, actrius, amb temes costumistes i tòpics de la nova modernitat que socialitzen la fàbrica de l’humor català.
Editores: les que fan brillar els altres
La seva és una feina discreta, acurada i invisible. Però també essencial i imprescindible. Tota una generació d’editores catalanes han aconseguit fer brillar milers d’autors, ens han regalat relats i històries que expliquen el món real i l’imaginari.
El primer Baix Llobregat
Hi ha un Baix Llobregat que encara es manté dempeus. És el Baix Llobregat original, la geografia d’una de les zones agràries més importants del país, amb pagesos que han alimentat la gran Barcelona. Com la llengua, un català amb trets propis, que molts han après als ateneus: veritables places públiques de cultura i associacionisme, d’una de les parts del país més estereotipades i més desconegudes
Quan vaig conèixer el català
Parlem amb persones que un dia decideixen aprendre, parlar, estudiar català. Per què? En quin moment decideixen passar-se al català? Què els motiva? Per què aprendre aquesta llengua? Què els aporta? Coneixem en quin moment fan el clic amb el català.
Quan el país desapareix: l’espoli franquista
Expliquem amb una sèrie de reportatges d’investigació pròpia informacions sobre l'espoli que a partir de 1939 fa el franquisme a Catalunya. Informacions que els Serveis d’Informació del bàndol nacional recollien des de 1936 amb la seva xarxa d’espies
Els últims de la Rambla
Potser són els darrers, els últims veïns que viuen al carrer més popular i històric de Barcelona: la Rambla. A LA MIRA parlem amb ells, amb els que encara hi viuen i amb els que han marxat. Els problemes d’habitatge, el turisme, la falta de serveis... una Rambla que està deixant de tenir veïns, on és difícil trobar vida per viure-hi.
Allò que no sona
Vols saber què hi ha darrera de les cançons que formen part de la nostra banda sonora? Per què es va fer aquella cançó? Com la va fer el seu autor? En quines circumstàncies? Què amaga? Què no sabíem? Aquí podràs llegir i sentir allò que no sona.
Grans lluitadors
Com són els avis, els padrins, els iaios catalans? Expliquem històries dels grans lluitadors del nostre país. De les seves reivindicacions polítiques i socials, però també de la seva solitud, de les seves esperances, de les alegries, de les tristeses... D’unes lluites que mai es fan grans.
El català durant el franquisme
Com s’ensenyava i s’aprenia el català durant el franquisme? Us expliquem unes històries plenament desconegudes: les de professors, d’alumnes, de pisos, d’escoles... que no només des de la repressió, la clandestinitat i l’alegalitat van salvar una llengua sinó que també van salvar una societat i un país.
Parlamentaris sense escó
Cada dia circulen moltes persones pel Parlament de Catalunya entre diputats, periodistes, convidats... Però algunes hi són sempre i treballen perquè tot funcioni a la perfecció. Fan una feina discreta i anònima, per això, hem decidit posar-los cara. Parlem amb un xofer, un uixer i una bibliotecària per conèixer els “altres parlamentaris”.
Els altres sostres del sensesostre
Els veiem pel carrer i creiem que només tenen aquella vida... però com viuen realment les persones sensesostre? Com és el dia a dia de les persones que troben en l’art, els viatges, la natura, la família, l’amistat o l’amor l’escalfor d’una casa que no és física.
Els altres catalans (universals)
Viuen a l'ostracisme de la nostra història. Són catalans i catalanes amb noms i cognoms que han deixat petjada a tots els racons del planeta. Ells i elles són “Els altres catalans (universals)”.
Viuen a l'ostracisme de la nostra història. Són catalans i catalanes amb noms i cognoms que han deixat petjada a tots els racons del planeta. Ells i elles són “Els altres catalans (universals)”.