Visions

El símbol de la llum i les vuit hores

Camarasa és la porta d’entrada per enfilar-se fins als Pirineus. El poble és llum. Aquí, a la central hidroelèctrica, hi comença la Vaga de la Canadenca el 1918. La protesta assolirà una de les fites històriques: la jornada laboral de vuit hores

per Jordi Borràs

Històries

Quan el català no mor

Des de la seva arribada el 1939, el franquisme no pot aturar la transmissió del català. Es continua fent de viva veu en domicilis particulars, entitats privades. A les ombres, a la clandestinitat, s’organitzen les primeres classes de català

per Elena Yeste

Visions

El refugi secret de Lluís Companys

Actualment al Palau de les Heures de Barcelona només s'hi veuen estudiants. Però ben a prop de la parada de metro de Mundet s'hi amaga un racó de la nostra història que no fa pas tant era molt diferent de com el coneixem

per Jordi Borràs

Històries

Aprenents de solitud

Una cosa és estar sol i l’altra és sentir-se sol. I, a vegades, les dues definicions conviuen. Molts avis catalans pacten cada dia amb la solitud, perquè no l’han triat. Són gent gran que un dia els canvia la vida i aprenen a ser en una vida diferent.

per Cristina Garde, Judit Domènech, Mar Barberà

Subscriu-te a (La Mira)

Històries per a la immensa minoria

Persones

Robin (sense Batman) rescata quadres

Marc Balcells no porta capa. No és un superheroi. Després de gairebé 10 anys a Nova York, torna a Barcelona per estudiar un tipus de delinqüència que no ocupa portades: el crim contra l’art i el patrimoni

per Paula Ericsson

Persones

Salvant el futur president dels EUA

Menorca i tramuntana. Sembla que capejar vents i saber navegar hagi de ser innat. Almenys n'hi ha un que ho confirma: Jordi Ferragut Mesquida (Ciutadella 1755 – Pascagoula, Mississipí. EUA 1817), un menorquí sense el qual Washington no seria Washington

per David de Montserrat

Sèries

Els altres sostres del sensesostre

Els veiem pel carrer i creiem que només tenen aquella vida... però com viuen realment les persones sensesostre? Com és el dia a dia de les persones que troben en l’art, els viatges, la natura, la família, l’amistat o l’amor l’escalfor d’una casa que no és física.

Els altres catalans (universals)

Viuen a l'ostracisme de la nostra història. Són catalans i catalanes amb noms i cognoms que han deixat petjada a tots els racons del planeta. Ells i elles són “Els altres catalans (universals)”.

Catalunyes

Com són els barcelonins? Els lleidatans? Els gironins? Els tarragonins? Tenen una identitat pròpia? Quins són els seus tòpics? I els estereotips? Viatgem per Catalunya per veure com ha canviat la forma de ser dels habitants del país.

Catalanes del segle XX

Dones que expliquen un segle. Tenen entre 20 i 100 anys. Totes elles són la prova de l'evolució d'una societat i d'un país. Comparteixen vivències, preocupacions i sacrificis. Filles, mares i àvies que han assolit fites per entendre la vida en femení.

Visions

Embruixats

Foc, música, màgia, bruixes... L'Aquelarre de Cervera és una festa viva, que no mor mai. La seva iconografia traspassa l'espai i el temps i fa que sempre ens sentim embruixats

per Jordi Borràs

Històries

Lluitadors d’idees que no moren

Hi ha altres avis, padrins, iaios... Són els Iaioflautes, la Marea Pensionista, Avis i Àvies per la Llibertat i la plataforma promotora de la Renda Garantida. Són la gent gran que lluita per un altre futur, per guarir la ferida col·lectiva

per Cristina Garde, Judit Domènech, Mar Barberà

Visions

Munyint la vida

Amb 24 anys l’Helena i en Xavi van anar a petar al llogaret abandonat de Montmelús, a la Cerdanya, prop de Ger. Ara que ja en fa cinc de tot plegat, miren enrere i es troben cuidant un ramat de 40 cabres i fent formatge de la seva llet.

per Jordi Borràs

Les mines de la Mina

Diuen els veïns que de la Mina no n'hi ha només una, sinó que com a mínim n'hi ha tres: la vella, la nova i la "pija". Un barri de contrastos on hi conviuen diferents identitats.

per Jordi Borràs

Lo Rambo d'Ulldecona

Anem a l'Ebre a veure una tradició que, com poques, genera debats incansables: el bou embolat.

per Jordi Borràs

El mas des d'on es veu el futur

En aquest indret de l'Empordà, Alexandre Deulofeu predeia el futur. Els fets s'acaben complint .

per Jordi Borràs

Subscriu-t’hi