HistòriesEls jardiners del marSi al món rural la dita diu que “el guaret, en maig siga fet”, uns joves pescadors de l’Estartit saben que la primavera també és essencial per garantir la pesca de la sèpia i que demà puguin seguir pescantper David de Montserrat Nonó
HistòriesEl vaixell d’aquells bojos catalansCom deia Espriu, cal salvar els mots, com tantes altres coses. I hi ha qui salva el patí català, l’únic vaixell de vela lleugera del món que es mou amb el pes del cos, sense ajuda d’orsa, ni timó. Una rara avis que fa país arreu del mónper David de Montserrat Nonó
HistòriesHenry Ford versus el llagut català retromodernL’extinció d’allò que és estimat, tradicional, fa mal quan la modernitat trepitja la nostàlgia, fins que algú capgira els conceptes i en comptes de restar-los els suma. Anem a l’Alt Empordà, on a can Norfeu ressusciten el llagut català i li donen vidaper David de Montserrat Nonó
VisionsUCI de vaixells A Arenys de Mar veuen i viuen el mar però també el volen salvar d’una altra manera. El col·lectiu El Moll no només restaura vaixells sinó que rescata un patrimoni marítim únic, tradicional i històric. Salven el que ens uneix: un blau infinitper Jordi Borràs Abelló
VisionsSes Salines, on viu la vida Entre Eivissa i Formentera. Entre el mar i la terra. Entre la fauna i la flora. Entre tot hi ha ses Salines. Sí, un parc natural, però sobretot un lloc i un esperit on reposa l’existènciaper Jordi Borràs Abelló
PersonesL’observador constant del marSi alguna cosa és en Josep Pascual, és constant. L’observador constant aixecant acta des de fa mig segle dels canvis que pateix i provoca el mar, de retruc. Ell posa el termòmetre a l’aiguaper David de Montserrat Nonó
VisionsEls últims peixos humans Seguim la família Huguet, una nissaga de pescadors de la Barceloneta que pesquen des de 1740 davant d’una Barcelona on ells són peixos humans en vies d’extincióper Jordi Borràs Abelló
VisionsMans de fusta, cor blauEntrem a Can Paltré, a Palafrugell, un dels pocs fabricants de vaixells de fusta artesanals. Un oceà de tradició feta amb les mans i que navega fent més blau el marper Daniel Ríos Bernal
HistòriesDe Symi a Cadaqués: els almogàvers del corallCom vas a parar a Cadaqués des d’una illa remota de Grècia? A la deriva? Sí i no. Efecte papallona? Potser també. Si no, que ho expliquin als Kontos, la nissaga de bussos grecs que fa un segle es va establir a tocar del cap de Creusper David de Montserrat Nonó
VisionsOstres!!!Sí, ostres! A Catalunya arriben pel nord, per Leucata, un poble ostreïcultor vetllat pel Canigó. Els ostreïcultors duen aquesta criatura delicada des del fons ignot de l’aigua fins al plat més lluminós i deliciós, que crida: “Ostres!”per Jordi Borràs Abelló
HistòriesEl far empordanès que enlluerna HollywoodEl 1970, entre Cadaqués i el cap de Creus, la tramuntana bufa i un lleó rugeix. Però no pas un lleó qualsevol. És el de la Metro Goldwyn Mayer. Per unes setmanes les estrelles de mar competeixen amb les de Hollywood per rodar ‘La llum de la fi del món’per David de Montserrat Nonó
HistòriesDesconstruint el cap de Creus2009, a la mar d’Avall, cap de Creus cap al sud, Ferran Adrià desconstruïa receptes clàssiques a El Bulli. A la mar d’Amunt, cap de Creus nord enllà, també s’hi desconstruïa, però un bolet urbanístic. Anem al paradís de la desconstrucció fisicoespiritualper David de Montserrat Nonó
PersonesPescant amb el ‘senyor Collons’Quan la foca monjo encara nedava pel Cap de Creus, en Ciset Corominas ja pescava. Amb 91 anys ben entramuntanats i amarats de salnitre encara surt a pescar al Port de la Selva a bord del Jonc i l’acompanyem a capturar un món que s’acabaper David de Montserrat Nonó
VisionsUn segle a la marSortim a pescar a Port de la Selva a bord del “Jonc” d’en Ciset Corominas que duu a les espatlles 91 primaveres ben navegades, ben caminades, ben pescades per Jordi Borràs Abelló
