Persones

Una conversa a cara descoberta

Mantenir un diàleg cara a cara amb el morfopsicòleg Julián Gabarre és entendre que, més enllà de la boca, els rostres no parlen, però sí que revelen: la faç de cadascú anuncia com som i com actuem davant de la vida i, a sobre, sense ser-ne conscients

Per David de Montserrat Nonó

Persones

Muntanya és nom de dona

A muntanya hi ha encara molt poques dones, però són excepcionals. Caminem amb la Liên Favard, uns anys vaquera, avui ramadera, instal·lada a l’alta vall del Tec, al Vallespir, i descobrim el seu tros de món: la muntanya que és ofici, passió i llar

Per Clara Pedrosa Hernàndez

Persones

De Barcelona al Pallars, el país que està per fer

La Maria Ferrer i Costa canvia la capital pel Pallars Sobirà. La ciutat l’empeny fora, i el Pirineu, i l’amor, l’han atret a la recerca d’una vida més coherent: la d’una nova neorural que sap que no tot hi són flors i violes, però que ve a plantar-ne més

Per Oriol Lleonart Padrell

Persones

Deixar el mar i ser mare, o aprendre a surfejar per les muntanyes

Fa tres anys que l’Atlàntic i el seu marit van abaixar les veles per criar la seva filla a Fontanals de Cerdanya. Ara, el seu dia a dia transcorre entre l’abraçada del Carlit i del Puigmal, mentre teletreballen com a pilots de drons nàutics

Per Aina Rabassa Ortega

Persones

Protegir es conjuga en femení

Dels cossos de seguretat públics catalans, en les polítiques de protecció civil és on hi ha més dones. Parlem amb dues d’elles per conèixer com la presència femenina canvia les maneres d’organitzar el sistema de protecció

Per Sònia Pau Cortada

Persones

Una vida jove hereva de segles d’història

En Marc Vidal és pagès i mira de seguir sent-ho a la Vall de Camprodon. Malgrat que aquí ara la societat es tensa en totes direccions, el seu propòsit de vida no s’allunya gaire del que durant generacions han estat repetint els seus avantpassats

Per Clara Pedrosa Hernàndez

Persones

Un hivern a la Segarra

Des del micropoble de l’Ametlla de Segarra, l’arquitecte Ricard Grau aposta per fer una vida de família i comunitat allunyada dels grans nuclis urbans. Tot un exemple de com el fet de viure en un poble petit et pot donar una gran vida

Per Laura Saula Tañà

Persones

El poble, la serenor d’un espai segur

Tornar a casa no és cap pas enrere. Sovint, prop de les arrels és on més s’avança. L’Eva Mascarell Sérvulo (1989) fa nou anys que va tornar a la Ràpita, on ha subordinat l’ambició laboral a altres prioritats: la vida, la família, el benestar i el temps

Per Oriol Lleonart Padrell

Persones

Pioneres en blau

Tot i que fa uns anys que es parla de feminització dels Mossos d’Esquadra, avui les dones són només el 23% dels agents. Parlem amb dones que, any rere any, han transformat el cos salvant tot d’obstacles en un món d’homes, pensat per homes i per a homes

Per Sònia Pau Cortada

Persones

Jove i cerdà: l’esgotadora lluita per quedar-se al Pirineu

Viure a casa dels pares és l’única manera que ha trobat en Marcel de no marxar de la Cerdanya. Ell ens explica com la bombolla immobiliària i turística de segones residències trinxa l’habitatge i el mercat laboral de la comarca, i n’expulsa els veïns

Per Oriol Lapeira Portús

Persones

La coreografia d’un lloguer

Viure de les arts escèniques i pagar un lloguer a Gràcia és una mescla més agra que dolça. Parlem amb la Berta Martí, una ballarina experta a ser en sis llocs a la vegada, per poder-se dedicar a un ofici que, per a molts, segueix sent invisible

Per Aina Rabassa Ortega

Persones

El paradigma neorural que s’arrela al Berguedà

En Gerard Quer, criat a l’AMB, va traslladar-se al Prepirineu atret per un estil de vida bucòlic. Ell ens explica els beneficis de viure al camp, però també les dificultats derivades de la manca de serveis, l’alta demanda d’habitatges o la distància

Per Oriol Lapeira Portús

Subscriu-t’hi