Persones

Col·leccionant el país

Des dels 4 anys, en Josep Maria Gavín recull postals i estampes. Però passarà a la història per haver identificat i fotografiat totes les esglésies de Catalunya, un total de 26.444. S’ha guanyat un títol: tenir l’arxiu particular més important d’Europa

per Magda Gregori

Persones

L’inspector de patates braves

Fa nou anys que busca les millors patates braves. Químic de professió, l’Eduard González, utilitza els seus coneixements per analitzar cada detall: la patata, les salses i l’ambient. Tot és important. Ens entaulem i les tastem amb ell

per Paula Ericsson

Persones

Missió a l’Himalaia

Quan l’expedició catalana va arribar al cim de l’Everest el 1985 ningú va recordar que, si finalment la senyera s’hissava al punt més alt de la Terra, era gràcies a Antoni de Montserrat, el jesuïta de Vic que el segle XVI havia cartografiat l’Himàlaia

per David de Montserrat

Persones

L’antivirus ebrenc

Si eres bacteri al segle XIX més valia no coincidir amb el Dr. Jaume Ferran i Clua, malson de molts virus que va fer la vida impossible al còlera i la va salvar a centenars de milers de persones posant en risc la pròpia. Un bitxo ebrenc, però dels bons

per David de Montserrat

Persones

“L’administració pública ha de coliderar la robòtica i la intel·ligència artificial o el sector privat l’asfaltarà”

Què funciona i què trontolla de l’administració pública? El professor Carles Ramió l’ha estudiat del dret i del revés. Pensa en el futur més immediat i prediu què pot passar quan les màquines facin tasques que ara fan persones. Ho voleu saber?

per Magda Gregori

Persones

Del 1913 al futur

Tres generacions, un bar i un barri. El Bar Colombia és molt més que un bar. És història viva de Sant Andreu de Palomar, i l’Albert Miró Pladavall l’ha viscut fora i dins de la barra. Però què passarà, quan ell ho deixi? Qui servirà al futur?

per Paula Ericsson

Persones

El temple de la deessa verda

Si macerem herbes, alcohol, història i catalans, més enllà de ratafia també en surt l’absenta, com la que des del segle XIX se serveix a The Old Absinthe House, l’ànima del Barri Francès de Nova Orleans, establiment fundat per catalans

per David de Montserrat

Persones

La nostàlgia i l’esperança vesteixen de blanc i negre

El passat ho embelleix tot. Tant que, a vegades, menysprea el present. La Carmel·la Planell i Lluís, tot i que estima la Rambla de Barcelona, rebutja la seva transformació. En ella hi trobem passat i futur. Amor i odi. Blanc i negre. Hi trobem la Rambla

per Paula Ericsson

Persones

L’altre Pla Cerdà, a ritme d’arpa

Si lldefons Cerdà traça la Barcelona moderna, l’Eixample, la seva ‘filla’ Clotilde lluita contra l’esclavitud, la pena de mort i en defensa de la dona i la classe obrera. Si un fa servir l’esquadra i cartabó, l’altra toca l’arpa arreu del món

per David de Montserrat

Persones

Presoners a casa

L’Eduard Elías viu a la Rambla. Però a vegades, quan surt del seu pis, les riuades de gent el fan sentir presoner del seu carrer. De la seva ciutat. Per evitar-ho, lluita amb altres veïns per a què la Rambla sigui un lloc on viure lliurement

per Paula Ericsson

Persones

La filosofia de les campanes

L’Abel Portilla ha seguit una nissaga de nou generacions. No ho vol comptar però ha fet més de 4.000 campanes que repiquen arreu del món. La seva filosofia vital, professional, eterna ressona a Os de Balaguer, on fa el que ningú fa

per Magda Gregori

Persones

El millor show del món

En Roger ja no viu a la Rambla de Barcelona però hi continua tenint el seu pis. Per ell, aquest carrer del món és un espectacle, un show per ser vist, una passarel·la de turistes i nostàlgics, però on falta que actuï un altre tipus de vida

per Paula Ericsson

Subscriu-t’hi