LA MIRA és un magazín digital que mira, que explica històries de no-actualitat que passen al voltant nostre, però que no veiem. LA MIRA té continguts, a fons, sobre política, societat, cultura, economia. Mirades profundes al voltant de Catalunya. LA MIRA vol situar-se en el que els anglosaxons anomenen non-fiction: un periodisme per llegir, amb històries treballades, penetrants, intenses, amb una mirada diferent. LA MIRA vol ocupar aquest espai de la no-ficció que, a Catalunya, és força orfe.

LA MIRA és per a lectors que tenen ganes de veure el seu país, la seva societat, llegint reportatges, cròniques, entrevistes, perfils amb una altra mirada. Amb uns ulls que volen llegir, que volen agafar un magazín i entrar-hi amb calma, amb tranquil·litat, amb intensitat. Amb ulls de lectors que volen estar connectats a la realitat, però no esclavitzats a l’actualitat. LA MIRA explica l’actualitat de la no-actualitat. Som un magazín per mirar, perquè miris, perquè mirem.

LA MIRA mira els gèneres clàssics del periodisme que tenen més futur: reportatges, entrevistes, cròniques, perfils, galeries de fotografies. Aquests són els formats que ofereix en petites dosis cada dia. De dilluns a diumenge.

LA MIRA no té articles d’opinió. Ja hi ha molts espais que ofereixen el gènere de l’opinió i nosaltres volem que el lector miri d’una altra manera.

LA MIRA no inventa res: només ho fa en català. El magazín no vol canviar res: només vol fer emergir un espai que no es veu en la nostra llengua, que s’ha de veure i que ja s’havia vist. Des de principis de segle XX fins a la República els magazíns (com D’ací i d’Allà; Imatges; Mirador) eren un dels trets de l’edat d’or del periodisme català. Un periodisme homologable amb el més brillant i innovador d’Europa i els Estats Units. Per tant, LA MIRA també vol inspirar-se en aquesta tradició tan valuosa i, alhora, desconeguda i que va donar els millors treballs i periodistes.

LA MIRA és també una aposta de futur per a les noves generacions. Així, LA MIRA també vol ser pedrera pels joves periodistes. Perquè una part del periodisme del demà passa per mirar cap aquí.