Persones

Obro els ulls: “Ara que sé parlar en català, el parlaré sempre”

Des del Nepal fins a Barcelona. En Bibek aprèn en dos anys a parlar en català. No en sabia ni una paraula i, amb poc més que molta dedicació i força de voluntat, supera el batxillerat. El futur promet molt i farà parlar

per Mar Bermúdez i Jiménez

Obro els ulls: “Ara que sé parlar en català, el parlaré sempre”
Mirada sincera i decidida. És l’essència d’un jove nepalès que en trobar-se enmig d’un entorn que no comprèn, decideix emprendre el camí de la superació. Així, ha aconseguit aprendre a parlar català i castellà en només dos anys. (Fotografies de Sira Esclasans Cardona)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Entra a classe i seu a primera fila, tal com li han indicat. Tímidament mira al seu voltant. Aula de quart d’ESO plena d’adolescents que es retroben després de les vacances de Nadal i es desitgen un feliç any 2019. Xivarri. En Bibek Chapagain només fa unes setmanes que ha aterrat a Barcelona des de Katmandú, Nepal. No entén ni parla absolutament res de català ni castellà. I així és com comença el repte d’en Bibek amb el català. L’idioma que aprèn amb moltíssima dedicació i que ara li és ja quotidià.

Té setze anys quan entra per primera vegada a l’IES Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona, nerviós per tot el que l’espera. En Bibek creix al Nepal, on viu els primers set anys de la seva vida, en un petit poble, abans de traslladar-se a la capital, Katmandú. La seva mare és la primera a venir a viure a Barcelona i, després d’arreglar els permisos i la paperassa, en Bibek es trasllada amb ella. Des de petit demostra ser molt capaç i a l’escola gaudeix especialment amb les matemàtiques. La particularitat del llenguatge matemàtic és que no es regeix per sistemes verbals, pronoms, ni construccions de subjecte i predicat; és internacional. Per això, un cop a Catalunya, tot i que la barrera lingüística li impedeix seguir la majoria de les assignatures, destaca en la traça numèrica i l’anglès.

Els catalans “són molt tancats i si no et coneixen, no et parlen; estava sol i no parlava amb ningú”

“Sabia que aquí parlaven castellà però no sabia que hi havia un altre idioma”, confessa. En Bibek explica que “les primeres setmanes era com a un altre món, no sabia res”. A més, com que els catalans “són molt tancats i si no et coneixen, no et parlen, estava sol i no parlava amb ningú”. No van ser uns mesos fàcils. Frustració de no poder-te comunicar, de no entendre les dinàmiques de l’entorn, d’estar totalment fora de joc. Desorientat. Desconfiat. T’imagines la sensació de no comprendre res del que es diu al teu voltant?

En Bibek és tranquil, serè, tímid, reflexiu, però té una ment d’allò més activa i extravertida, disposada a captar tot el coneixement que l’envolta; una essència que el fa únic.

Si cal triar entre estavellar-se o superar-se, en Bibek no s’enfonsa. Sense necessitat de fer una declaració d’intencions, es decideix a sobreviure i a tirar endavant. Els primers mesos a l’institut va a l’anomenada “aula d’acollida”, un espai on la Roser, la professora, ajuda els nouvinguts en els primers passos cap a la integració. “Si ets estranger, primer hauràs d’estudiar des del principi les coses bàsiques”, argumenta en Bibek. És en aquest espai on comença a aprendre pinzellades de català. També rep ajuda per fer els deures de classe, i participa en sortides a diferents punts clau de Barcelona per descobrir la ciutat: Sagrada Família, Park Güell, etc. Així, també, coneix alguns companys i entre tots es donen suport.

“Parlaven de coses molt rares, jocs als quals jo sempre jugava en anglès, però ells parlaven en català i era molt diferent. Però, en realitat, era una mateixa cosa”

A poc a poc en Bibek va agafant confiança. Fa alguns amics que se sumen a les seves fonts d’aprenentatge. Coneixements vitals que, com defineix ell mateix, “no surten als llibres de text”. És ben sabut que Pokémon GO és un joc per a mòbils que ha traspassat fronteres; s’hi juga al món sencer, igual com al Minecraft, un joc d’ordinador que està al top 10 de videojocs del moment. Tots dos són part del repertori virtual d’en Bibek i ell hi juga en anglès. Recorda entre rialles com aquests videojocs són un tema habitual de conversa amb els amics: “Parlaven de coses molt rares, jocs als quals jo sempre jugava en anglès, però ells parlaven en català i era molt diferent. Però, en realitat, era una mateixa cosa”. Prendre consciència dels punts en comú amb els companys l’integra al grup, que, amb el temps, acaba tenint-lo com a referent de bon estudiant.

Apunts, molts apunts. El reflex del treball i les hores d’estudi que en Bibek dedica per aconseguir tirar endavant els cursos escolars. 
“El primer any vaig aprendre més castellà perquè m’agradava mirar sèries, i no coneixia sèries en català. Però després vaig preguntar a la professora i vaig començar a veure TV3 i a llegir i totes aquestes coses”

En acabar el curs i, per tant, l’ESO, en Bibek decideix fer batxillerat. En aquesta etapa ja no hi ha aula d’acollida, així que, per preparar-se, va durant un mes a l’estiu al Consorci per a la Normalització Lingüística a fer classes de B2 de català. És poc temps però li serveix per poder-se defensar en l’idioma. Per sobreviure al frenètic ritme dels catalans. En Bibek comença a fer el batxillerat científic pur, i gràcies als consells i a l’assessorament d’una professora de català, la Mireia, a qui està especialment agraït, descobreix que existeix l’exempció: la seva nota de català no comptarà per a la mitjana del curs. Aquesta notícia ho canvia tot. Ja no té pressió per aprendre l’idioma i en comença a gaudir molt més. “El primer any vaig aprendre més castellà perquè m’agradava mirar sèries i no coneixia sèries en català. Però després vaig preguntar a la professora i vaig començar a veure TV3 i a llegir i totes aquestes coses”, explica. Ara, ja ha llegit i continua llegint amb devoció Mercè Rodoreda i Salvador Espriu, entre altres autors. “És important tenir algú com a referència. Et pot ajudar”, afirma.

Un dia veu el discurs de Pau Casals i, de sobte, “ara estic llegint molt d’història i estic aprenent moltes coses”

En Bibek ha hagut de reconfigurar tota la seva educació. Per exemple, la història. Ell coneix perfectament els episodis de la història del Nepal; en canvi, i com és lògic, la d’Espanya li és totalment aliena. Nou obstacle? Doncs nou triomf. Un dia veu el discurs de Pau Casals i, de sobte, “ara estic llegint molt d’història i estic aprenent moltes coses”. També la filosofia el sorprèn. Li agrada tant que explica amb emoció que s’ha comprat un llibre de Nietzsche per aprofundir el seu coneixement: “Ja ho vaig entenent, no tot, però en general sí, i són molt xules les coses de filosofia”.

Creix i descobreix, gràcies als grans autors de la literatura catalana. Mercè Rodoreda és la més especial per a ell, se’n coneix l’obra i la vida. És la seva referent.

Tot ell desprèn constància i capacitat d’evolucionar. “Quan vaig començar batxillerat hi havia moltes coses a fer i havia d’estudiar quasi tot el dia. Si estudies molt, doncs vas aprenent”, assegura. I és que ell ha hagut d’afrontar uns estudis que ja habitualment són complexos, com és el batxillerat científic, amb la dificultat afegida de l’idioma. Un repte immens que ha superat amb molt d’esforç. El consell que en Bibek dona a qualsevol que passi per la situació en la qual ell s’ha trobat és que “no ha de tenir molta pressió, que vagi amb calma i sortirà bé”. Filosofia positiva.

A banda de l’adaptació acadèmica, en Bibek també s’ha vist immers en una nova identitat cultural. Les persones actuen segons uns cànons i es relacionen de manera diferent en cada país. Els costums i les tradicions són tot un món per descobrir. Des de la Castanyada fins a Sant Jordi, a l’institut celebren les festivitats catalanes i en parlen sovint a classe. Les ha anat vivint i descobrint de mica en mica. La que més li agrada és Sant Joan, “a la platja i amb petards”, perquè li recorda una festivitat nepalesa que comparteix la rauxa als carrers tan característica de la nit més curta de l’any.

Barcelona és casa seva, la ciutat que tant el va impressionar quan va arribar i que li serveix de base per preparar una nova aventura. 
“Ara que sé parlar en català, el parlaré sempre”, es deia a si mateix

En Bibek cursa segon de batxillerat, va dos dies a la setmana al Consorci per continuar millorant el català, idioma que es va llançar a parlar de seguida, en part per necessitat, però, sobretot, per convicció: “Ara que sé parlar en català, el parlaré sempre”, es deia a si mateix. A l’hora de la veritat costa una mica més. En Bibek aspira a estudiar astrofísica i li ronda pel cap la idea de marxar als Estats Units o a Anglaterra a fer-ho. Està content de tenir més currículum: “Ara tinc dos idiomes més al meu vocabulari”.  Amb aquests, en parla ja cinc: nepalès, indi, anglès, català i castellà. Sap que això són punts positius per al futur, en què, de moment, s’imagina estudiant i aconseguint treballar d’allò que es proposi.

En dos anys i escaig en Bibek aprèn des de zero a parlar en català. És capaç de xerrar durant una hora d’entrevista sense cap problema. El jove nepalès-barceloní entra a classe amb el cap ben alt, disposat a aprofitar al màxim l’aprenentatge, xerra amb els companys i és un més del xivarri de classe d’institut. A un pas de la selectivitat i amb impuls per seguir endavant. En Bibek i el català es troben sobtadament, el vincle es manté per necessitat i, finalment, s’ha convertit en admiració mútua. Ell admira les lletres de Rodoreda, mentre aquestes li diuen: “Ara tu, només tu, l’àrdua nit i la terra, i els mots, els mots que solquen aquesta soledat; sota un torrent de llunes el darrer cel enterra les flors aponcellades, l’àngel inviolat”. I ell les pot llegir, repetir i sentir.

L’ombra és l’estampa de la llum que captem. L’ombra d’en Bibek plasma tots els coneixements que ha adquirit, els companys i amics que ha fet, la cultura que ha après, les classes de filosofia, d’història i, sobretot, les de català. En Bibek ara és llum.

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi
Foto de perfil

Mar Bermúdez i Jiménez

Col·laboradora de LA MIRA

Firma

Comentaris