Persones

Un bàrman per viatjar cada setmana de Barcelona a l’Havana

Un còctel és una suma de bons licors per fer-ne un de millor. Cada còctel és un estat d’ànim, per això fem una travessia amb els combinats més adequats per cada dia. El capità és en Juanjo González i el seu vaixell, la cocteleria Caribbean Club

per Paula Ericsson

Un bàrman per viatjar cada setmana de Barcelona a l’Havana
Què voleu? En Juanjo González fa 17 anys en el món dels còctels, i és amb aquesta experiència que sap preparar les begudes preferides dels seus passatgers. (Fotografies de Jordi Borràs)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Un creuer de Barcelona a l’Havana triga uns 20 dies en arribar a port. 20 dies per intentar esbrinar com és viure en una illa on el temps corre diferent. 20 dies perquè el paladar xiscli d’emoció quan tasti el daiquiri que preparen a La Floridita. Si t’agrada amb sucre, demanaràs el clàssic. Si, com Hemingway, el detestes, et prendràs l’E.Hemingway Special. Però hi ha vegades on no pots navegar 20 dies fins arribar a la capital cubana per beure rom del bo. Ara bé, això no t’impedirà viatjar. El bàrman i propietari del Caribbean Club, Juanjo González (Astúries, 1968) és el capità d’un vaixell que circula cinc dies per setmana. De dimarts a dissabte, pots creuar la Rambla, arribar al carrer de les Sitges número 5 i, en una porta de fusta que recorda l’entrada d’una cabina de creuer, embarcar-te en una travessia particular on en Juanjo i la seva companya, la Núria Miret (El Poal, 1974), t’ajudaran a navegar.

El bar està buit, però quan en Juanjo obre els llums ataronjats, s’il·lumina un cartell que alerta que la capacitat màxima és de 16 persones. És un vaixell exclusiu. Només hi caben petites famílies que es formen entre el vaivé dels còctels que prepara el capità. La barra, una part de les parets, i el terra estan fets de fusta. A les parets hi trobem petites finestres rodones. Allà no veurem l’oceà en viu, però hi trobarem animals exòtics i onades que ens faran sentir que travessem l’Atlàntic. Com si fóssim Hemingway escrivint El Vell i la mar. I és que el local l’inauguren el 1972 els propietaris de la cocteleria Boadas. “Fonamentalment el marit de Maria Dolors Boadas, Luis Maruenda”, especifica en Juanjo. “Ell era una persona molt literària, que es va inspirar en les novel·les de Julio Verne, d’Emilio Salgari, per crear aquest local”, explica amb veu greu en Juanjo, propietari del Caribbean Club des de 2012.

Amb aquesta mirada analítica en Juanjo sap endevinar, gairebé sempre, quin és el còctel idoni per a cada client. Té en compte el seu caràcter, els gustos... i fins i tot el dia de la setmana en el qual es troba.
“Quan un va a un bar, busca fugir de la realitat i fabricar una ficció. Aquí la ficció és fer sentir al client com si estiguéssim en una cabina d’un vaixell fent la línia Barcelona - L’Havana”

Per a crear aquesta atmosfera, els propietaris compren parts d’un vaixell antic a Vilanova i la Geltrú, entre ells la barra i la porta. “Molts detalls dels que veus per aquí pertanyen a un vaixell real”, emfatitza el capità. Amb aquesta intenció d’ambientar el local en un vaixell de veritat, en Juanjo destaca que el Caribbean és un local especialitzat en rom. I el rom i el mar, com bé saben els pirates, van agafats de la mà. Com Barcelona i l’Havana. Com un còctel i les ganes d’escapar de la rutina. “Quan un va a un bar, busca fugir de la realitat i fabricar una ficció. Aquí la ficció és fer sentir al client com si estiguéssim en una cabina d’un vaixell fent la línia Barcelona - L’Havana”, assenyala el bàrman d’ulleres de pasta, cabells grisos i pell bronzejada.

Preparem les maletes

És precisament amb aquest esperit que agafa el timó del Caribbean. De dimarts a dissabte, el Juanjo, que s’introdueix en el món de la cocteleria als 17 anys, navega de Barcelona a l’Havana amb desenes de botelles de rom a les esquenes, preparades per ser barrejades i transformar-se en el còctel desitjat. “El rom és una manera de ser diferent. És més divertit, més distès, de beure amb els amics i passar-ho bé. El whisky és més introspectiu, més de beure a casa”, defensa el propietari mentre es frega el dit índex i el polze, com si estigués intentant captar l’esperit del licor més famós de Cuba.

El Caribbean Club és un vaixell que uneix l’Havana i Barcelona a través dels còctels, i per fer-ho en Juanjo utilitza diversos llibres com a mapes per guiar-se durant el viatge.
“El que més marca el gust de les begudes és el dolç/sec, el fort/suau, i la mida de la copa”

Després d’haver treballat en diverses de les cocteleries més importants de Barcelona (Amarcord, Boadas Cocktails, Milano Cocktail Bar i Negroni Cocktail Bar), en Juanjo ja endevina quin és el còctel ideal per als seus clients, una feina que no és gens fàcil, ja que costa encertar-los sempre. “El que més marca el gust de les begudes és el dolç/sec, el fort/suau, i la mida de la copa”, revela. “Els tragos curts acostumen a ser begudes més intenses, amb més sabor, potser més forts d’alcohol. Les begudes més llargues són begudes més refrescants, més de gaudir, més suaus”, especifica. Però més enllà de les tres preguntes claus, cada viatge té, com a mínim, 16 navegants. I cada dia de la setmana atrau converses, vides i trajectes diferents.

Primers dies de navegació: dimarts i dimecres

El vaixell salpa cada dimarts. Aquell dia la mar acostuma a estar tranquil·la. “Els dimarts són dies de cites, de gent que es vol veure, d’amics o coses de feina. Són dies més tranquils que el local permet parlar amb intimitat”, relata el capità, qui afegeix que aquest tipus de trobades també es duen a terme els dimecres. “Aquí el bar té la funció d’evasió de la família, de la feina, i de poder parlar amb algú amb qui tens confiança i tens amistat”, apunta.

“Amants de la Generalitat o de l’Ajuntament quedaven en aquest racó, al costat de la Rambla, a les sis o set de la tarda”

A més a més dels amics de confiança, a primera hora de la tarda i a última hora de la nit, uns viatgers especials acostumen a pujar al Caribbean. Són discrets i van en parella. Només en aquest vaixell poden expressar-se en llibertat. Són una parella especial. Són amants. “Ara ve més gent, però als anys 90, a primera hora de la tarda i a última hora hi havia poca gent, era un lloc ideal per a trobades d’amants”, revela en Juanjo amb un somriure trapella. “Amants de la Generalitat o de l’Ajuntament quedaven en aquest racó, al costat de la Rambla, a les sis o set de la tarda”, confessa. Tot i que ell intenta no escoltar les converses, el local és petit, i a aquelles hores està pràcticament buit. “Però forma part de l’ofici, no cal donar-li més importància de la que té”, conclou amb discreció.

El Caribbean Club només té un aforament per a 16 persones. L’espai és íntim, discret, i és en part per això que ha estat l’escenari de trobades d’amants al llarg dels anys.
“Els dimarts o dimecres al Caribbean són dies de Whisky Sour, Negroni, Margarita o Old Fashioned”

Ja ha revelat prou informació, i com a bon capità, ha de cuidar dels seus passatgers. I què beuen, els amics, germans o amants que venen un dimarts o dimecres al Caribbean? “Són dies de Whisky Sour, Negroni, Margarita o Old Fashioned”, detalla. De fet, el Whisky Sour, el preferit de l’àcida escriptora Dorothy Parker, és el primer còctel que aprèn a preparar amb la coctelera. “Per iniciar-se a la cocteleria és un còctel que està molt bé. No és fort de gust, es pot fer més dolç, més sec, un punt cítric. S’adapta molt bé als gustos dels no-iniciats”, desenvolupa. La recepta? Suc de llimona, almívar i whisky bourbon. Las mesures? En Juanjo riu. “Porto tants anys treballant que em costa molt de dir quantitats. La meva memòria està al pols i si ho penso la cago. És instintiu”, assegura mentre arronsa les espatlles.

Segona jornada: el dijous la mar es comença a moure

El vaixell continua navegant, i arriba el dijous. S’ho rumia; la varietat d’alcohols i gustos és aclaparadora, però n’escull un. “El Moscow Mule, que és un còctel que està molt de moda”. Suc de llima, vodka i cervesa de gingebre. Una beguda molt refrescant que ajuda a fer la travessia més lleugera. “El dijous és un dia pels que no surten tant en cap de setmana o pels que són molt sortidors i que ja comencen el cap de setmana”, afina. Aquí la intimitat comença a deixar de tenir protagonisme i es dona pas als grups, a la música, a la festa. La llista de reproducció musical del Caribbean comença a animar l’ambient. Els sons i lletres Buena Vista Social Club, Antonio Machín, Peret, Chucho i Bebo Valdés ressonen entre les parets càlides i les converses animades. “És un dia que ja comencen a venir en grupets de tres o quatre persones”, apunta.

El Caribbean Club, encara que hi ha des de mescal fins a vodka, és una cocteleria especialitzada en rom, un alcohol vinculat a Cuba i a la seva música.

Agafeu-vos fort a la barana, que arriben divendres i dissabte!

I amb una barreja de whisky sour, moscow mule, i molt rom, arriben els dies forts: divendres i dissabte. Ell obre les portes a les sis. La gent ja ha acabat la setmana de feina, ve al centre, fa els seus encàrrecs... i navega al Caribbean. “Moltes parelles aprofiten per sortir, per fer alguna compra i tenen com a costum fer una copa. L’estat d'ànim és alegre. La gent quan arriba aquí ho relaciona amb la casella de salvat”, explica animat. “El dissabte és el dia més animat de la setmana”, remarca. I és dissabte quan ve més gent i on es demanen més begudes.

Tot i que en Juanjo té la màxima varietat possible, defensa que no pot fer bé totes les combinacions. “És com un músic. Hi ha uns temes que tenen més assajats, que saben que funcionen millor, i jo tinc un repertori que intento anar ampliant, canviant, adaptant. Té a veure amb el rom però també amb més coses”, explica. “Per a mi, el més important és complir el que vol el client. Sorprendre i que agradi a la vegada, hi ha un grau de risc que és treure a la gent d’allò que està habituada a beure. Per això tinc tantes ampolles. Hi ha tantes ampolles com gustos i persones”, declara.

Cada còctel necessita una preparació diferent, i en Juanjo té tots els instruments per a fer-los de la millor forma.

Un bon capità coneix els seus passatgers i la tripulació

“Hi ha gent que ve amb ganes de trobar-se amb altres, o simplement perquè hi sóc jo. Venen per poder mantenir una conversa”

Mentre em serveix un altre got d’aigua glaçada en el punt just, en Juanjo enumera els tipus de client que entren a la seva embarcació: hi ha el solitari, o el solitari que es troba amb altres solitaris. O parelles que ja es tenen tan vistos que el que volen és estar amb altre gent i fer vida social. “Les parelles que surten, els grups d’amics, els grups d’amigues, de les tres amigues, els grups amb colla...”, assenyala. També hi ha clients que venen aquí per fer feina en un ambient més relaxat. Es posen a una cantonada, agafen la copa, i treballen en silenci. “Hi ha gent que ve amb ganes de trobar-se amb altres, o simplement perquè hi sóc jo. Venen per poder mantenir una conversa”, assegura. En aquest sentit, en Juanjo assegura que és molt important estar al dia de les coses, viatjar, tenir inquietuds, perquè sinó “és molt difícil portar una conversa si ets una persona limitada”.

Després de més de 30 anys de professió, en Juanjo veu perfils de personatges que es repeteixen: “El tio que vol demostrar que en sap molt i que controla i tu t’adones que no controla gaire, o la noia que es fa més la ximple del que realment és, o el despistat, o el que parla molt, que té molta informació dintre i que vol treure-la gairebé de forma patològica”, assenyala en Juanjo. També hi ha el que beu més del compte, i no és gens fàcil controlar-lo. “Si una persona entra borratxa no aniràs cap a ella i li posaràs immediatament la copa, sinó que has de veure com actua per actuar en funció del seu comportament”, revela el bàrman.

“L’alcohol mitiga una tensió interna, i si tu tens una cosa per dintre amb molta densitat, necessites una beguda més forta per a calmar-te”

Encara que li és difícil definir una persona segons l’alcohol que beu, sí que hi veu alguna relació. “L’alcohol mitiga una tensió interna, i si tu tens una cosa per dintre amb molta densitat, necessites una beguda més forta per a calmar-te. La gent que és d’esperit tranquil, relaxat, suposo que ja es conforma amb coses més suaus”, reflexiona. Ara bé, ell no recomana gens l’alcohol per a dies tristos, ja que, tot i que al principi puguis tenir la sensació que t’anima, les turbulències que venen després poden ser més fortes que una tempesta en alta mar.

Amb el sostre baix, la barra i part de les parets de fusta, el Caribbean és la cabina perfecta per viatjar arreu del món, amb un bon còctel a la mà i amb en Juanjo com a capità.

Però més enllà dels eufòrics o els tristos, en Juanjo ha conegut desenes de persones i ha seguit les seves històries al llarg dels anys. “Jo vaig començar a treballar al Boadas al 92 i tinc clients que els conec des de llavors”, remarca. Ha vist de tot: parelles que s’han conegut –algunes de les quals ha ajuntat personalment a la barra del bar–, ha anat als casaments, ha vist créixer els fills i també ha viscut els divorcis. Un capità que acompanya la seva tripulació durant tot el viatge i que continuarà amb el timó entre les mans. Potser no els podrà portar a alta mar, però amb una coctelera els prepararà tots els bitllets que els transportin fins allà. El Mango Mambo, el Latin Manhattan i El Presidente són alguns dels que fabrica en Juanjo per anar a Cuba, però també a Trinitat i Tobago, a la Polinèsia i a Mèxic. Siguis d’on siguis, beguis el que beguis, vagis on vagis, en Juanjo estarà llest per salpar amb tu.

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris