Persones

El camí d’una cervesa rodona

Almacelles és el quilòmetre zero d’una parella que elabora cervesa artesanal fent producció de cercle tancat: des dels camps d’ordi i llúpol fins als envasos més trencadors. Una filosofia de vida que es malta al cor de Ponent

per Laura Saula Tañà

El camí d’una cervesa rodona
Enfilades com escales cap al cel, les plantacions de llúpol engalanen les terres de Lo Vilot, al Segrià, per acabar fent una cervesa encerclada, completa. (Fotografies de Jordi Borràs Abelló)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

A la Quiònia Pujol no li agradava la cervesa. La trobava amarga, desagradable. Quina gràcia hi podia trobar, la gent, a aquella beguda? Com podia ser que fos tan popular? Això és el que pensava aquesta estudiant de Biologia d’Almacelles, fins que el destí la va dur a fer un Erasmus a Holanda. I allà va descobrir la cervesa. Més aviat, les cerveses, en plural, perquè n’hi havia de moltíssimes varietats. Més de 200, com les de blat o les afruitades. I aquestes sí que li agradaven. Per fi ho entenia: no és que no li agradés la cervesa, sinó que no li agradava el tipus de cervesa que més es consumeix al nostre país, la lager pils. És clar que aleshores no hi entenia tant, del tema. Però tot arribaria.

Lo Vilot presumeix de fer tot el cercle de producció tancat. Des dels cultius propis, passant per l’obrador fins a la venda final

Per explicar-me la seva història, quedem a les plantacions d’ordi cerveser i llúpol que té als afores d’Almacelles. Una trama de 4.000 plantes que s’enfilen cel amunt i que donen vida a Lo Vilot Farm Brewery, la marca de cervesa artesana ecològica que presumeix de fer tot el cercle de producció tancat. Des dels cultius propis, passant per l’obrador fins a la venda final. Una fita gairebé única al país. Però tornem un moment a l’inici de la història.

Quan la Quiònia torna de l’Erasmus es queda sorpresa de la poca varietat de cervesa que s’ofereix a casa nostra. S’instal·la al poble natal i un dia, mentre fa parapent, coneix l’Òscar Mogilnicki, la seva parella. Però precisament és en un d’aquests vols, que l’Òscar té un accident i ha d’estar un temps de baixa. Massa hores lliures per a una persona inquieta com ell, que aleshores gestiona el web No al Pan de Gasolinera i es dedica a fer pa artesanal. Un procés d’elaboració que té moltes similituds amb la cervesa. Vist així, per què no fer també la cervesa a casa?

Quiònia Pujol (Almacelles, 1974) ha fet de la cervesa artesanal el seu projecte de vida.
Un dia decideixen fer tota la cervesa amb productes ecològics i s’adonen que és molt difícil aconseguir els ingredients

La parella aprèn a fer cervesa casolana per a consum propi. I ho fa prou bé. Tant, que aviat els amics comencen a fer comandes. Com a consumidors responsables i que donen valor als productes sostenibles, un dia decideixen fer tota la cervesa amb productes ecològics. I és aleshores quan s’adonen que és molt difícil aconseguir els ingredients. “Fins aquell moment els compràvem on podíem, però quan vam voler passar-nos a l’ecològic no els trobàvem enlloc, i a l’estranger hi havia molt poca cosa”, explica. Què poden fer? Fàcil. Fer-ho tot ells.

Per començar, aprofiten els coneixements d’ella, que és jove agricultora, i els de l’Òscar, que és enginyer, i planten ordi cerveser i unes plantes de llúpol en uns camps que tenen a prop de casa. Tot sense cap pretensió, simplement per poder fer la cervesa tan ecològica com sigui possible. I, partint d’unes poques hectàrees, comencen a ampliar cada vegada més i més, demanant plans de millora, fins que amb els anys la situació se’ls en va de les mans. “Vam arribar a un punt de no retorn, perquè al final devíem més diners als bancs dels que teníem”, confessa Pujol.

Produeixen uns 40.000 litres anuals de cervesa de més de deu varietats diferents

Havia arribat l’hora de professionalitzar-se. El 2015 creen Lo Vilot, una granja cervesera que pocs anys més tard produeix fins a mil litres de cervesa artesana per collita i té una producció anual d’uns 40.000 litres de més de deu varietats de cervesa, com la de blat, la torrada, la rossa, l’aromàtica, la negra o amb fruita. I gairebé totes, elaborades completament per ells. Un cercle tancat que no para de girar.

Des de fa pocs anys als camps del Segrià també hi ha plantacions d’ordi cerveser.

“Al principi la gent era molt incrèdula i es pensava que no aconseguiríem fer un projecte de cercle tancat, ens veien com els bojos. Jo, en canvi, quan vam sortir al mercat vaig pensar que aviat tothom tindria un projecte similar. Però no, perquè o disposes de terres en propietat o fer que sigui viable és impossible”, confessa la Quiònia, que sí que té deu hectàrees de terra pròpia.

“O disposes de terres en propietat o fer que sigui viable és impossible”
“Som una cooperativa i mirem que tot sigui el més local possible. Als tastos oferim un formatge de cabra d’una formatgeria de cercle tancat que és a 500 metres en línia recta d’aquí”

Tot un avantatge que els ha permès fer realitat el seu projecte de vida, que va molt més enllà de l’economia. “Si això fos un projecte econòmic, ja faria dies que hauríem plegat. És una manera de fer, de viure”, relata l’emprenedora. Una filosofia que comença amb l’aposta pels productes de proximitat i sostenibles. I no només per una qüestió mediambiental: “Som una cooperativa i mirem que tot sigui el més local possible. Aquest noi que porta la màquina avui i els paletes són d’Almacelles”, m’assenyala cap als camps del voltant. “Ara ens hem de comprar una furgoneta nova, però no ho farem fins que no en surti una d’elèctrica que funcioni bé”, continua la Quiònia, que també ofereix productes locals quan fa els tastos de cervesa. “Posem un formatge de cabra d’una formatgeria que és a 500 metres en línia recta d’aquí i que també fa tot el cercle tancat. O també oferim una tapa de caragols o d’espirulina feta a Almacelles”, afegeix.

A Almacelles hi ha molts elements coneguts amb el nom de Lo Vilot. Però quan van a fires de cervesa artesanal, com les de Bèlgica o Manchester, és inevitable que els coneguin com “Lo Vailot”. “Queda enrotllat, a part que per a ells som els bojos aquells que s’ho fan tot ells”

De fet, fins i tot el nom de Lo Vilot és de quilòmetre zero. A Almacelles hi ha molts elements coneguts amb aquest nom, com un parc o una revista local. “És un distintiu que tenim i que apreciem”, diu orgullosa. Això sí, quan van a fires d’innovació de cervesa artesanal, com les de Bèlgica o Manchester, és inevitable que els coneguin com “Lo Vailot”. “Queda enrotllat, a part que per a ells som els bojos aquells que s’ho fan tot ells”, riu la cervesera.

Tots els ingredients que es produeixen a Lo Vilot són ecològics i també es venen a altres marques de cervesa artesanal.
“Si fer cervesa és difícil, maltar encara ho és més. A més, és un procés car, que nosaltres fem per poder tancar el cercle; si no, ens n’hauríem d’anar a algun país com Alemanya”

No hi ha cap projecte igual que el seu a Catalunya, i a la resta de l’Estat són comptades les marques que tenen la seva pròpia malteria. “Si fer cervesa és difícil, maltar encara ho és més. A més, és un procés car, que nosaltres fem per poder tancar el cercle; si no, ens n’hauríem d’anar a algun país com Alemanya perquè ens ho fessin”, explica la Quiònia, que ja malta ordi d’altres finques. “En llocs com Bèlgica moltes granges cerveseres no tenen una malteria perquè al poble de la vora en tenen una. Nosaltres també portaríem el nostre ordi a una malteria si n’hi hagués alguna aquí a prop”, reflexiona. Sap que amb aquest procés hi perden diners, però que és necessari si volen ser fidels als seus principis.

Han hagut d’aprendre-ho tot sobre terreny, a còpia de prova i error, i asseguren que ni tan sols l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries els va poder assessorar al seu moment sobre quines varietats de llúpol són les millors per plantar a la zona del Segrià

Sigui com sigui, a Lo Vilot es cou cervesa cada setmana. Un procés que cada dia els permet millorar i evolucionar. Han hagut d’aprendre-ho tot sobre terreny, a còpia de prova i error, i asseguren que ni tan sols l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) els va poder assessorar al seu moment sobre quines varietats de llúpol són les millors per plantar a la zona del Segrià. No hi havia referents. Ells han estat els pioners i ara poden aconsellar altres cerveseries artesanals. “Al principi vam plantar nou varietats de llúpols nobles europeus i nou d’americans i vam veure que els europeus, més amargs, no creixien bé en aquestes terres. En canvi, els americans, més aromàtics i resistents, eren els que ens aguantaven millor”, resumeix Pujol. Al final s’han quedat tres de les varietats americanes. “Això ens ha costat anys veure-ho. Si algú ens ho hagués dit des del principi, hauríem guanyat molt temps i no hauríem perdut tants diners fent proves.”

Una feina manual i lligada a la terra. El conreu de l’ordi és una de les tasques diàries de la granja cervesera.

A més, el llúpol comporta molta feina, perquè és una planta molt manual. Curiosament, és l’única planta cosina germana de la marihuana i els efectes poden arribar a ser similars. La diferència és que, mentre que la marihuana només dura un any, el llúpol pot arribar a viure entre quinze i vint anys. A l’hivern desapareix sota terra i no torna a brotar fins a la primavera següent, i s’enfila ben amunt. Durant uns anys, amb tan sols dues hectàrees cultivades, a Lo Vilot tenien la plantació més gran de Catalunya. Ara, amb deu hectàrees, fins i tot venen plantes per a aquells que volen provar de fer cervesa a casa o per a persones que volen fer un pla de millora i plantar-ne una o dues hectàrees. Han obert un nou camí.

“Oi que, encara que hi hagi el vi blanc, el negre, el rosat o el cava, hi ha gent a qui només li agrada el cava? Doncs amb la cervesa és el mateix”

I pel camí, també creen una gran varietat de cervesa per donar a conèixer totes les possibilitats que existeixen, més enllà de la lager pils. “És una reivindicació i una obligació, mostrar tota aquesta varietat”, explica Pujol, que recorda la seva sorpresa durant l’Erasmus a Holanda. “Això és com amb els vins: oi que, encara que hi hagi el vi blanc, el negre, el rosat o el cava, hi ha gent a qui només li agrada el cava? Doncs amb la cervesa és el mateix”, remarca.

Temps, cura i paciència són alguns dels ingredients bàsics a l’hora de fermentar la cervesa.
“El mercat de la cervesa artesana demana molta varietat. Abans, quan et trucava un distribuïdor, et preguntava què tenies de nou; ara més aviat et pregunta què tens de nou en llauna”

Un altre dels trets distintius d’aquesta granja cervesera és la creació de moltes cerveses espontànies i de fermentació mixta. “El mercat de la cervesa artesana demana molta varietat. I abans, quan et trucava un distribuïdor, et preguntava què tenies de nou; ara més aviat et pregunta què tens de nou en llauna”, continua. La llauna s’ha posat de moda, i amb aquest envàs fins i tot han creat una beguda probiòtica feta amb fruites d’agricultura ecològica, de carbonatació lleugera i baixa graduació alcohòlica. No paren.

I per fer-ho visible i fer reflexionar sobre el valor d’aquesta cervesa també estableixen sinergies amb Les Contrabandistes, una cooperativa formada per sis cooperatives de cervesa artesana que volen ser presents en festivals, concerts i esdeveniments culturals com Txarango, la Fundació Esperanzah o el Festival Clownia. “Volem conscienciar sobre la importància de consumir cerveses més solidàries i de proximitat”, reivindica.

La cervesa artesanal en llauna és un dels hits de Lo Vilot, que en produeix moltes varietats espontànies i acolorides.
Una cervesa bàsica pot estar acabada en dues-tres setmanes, una de gamma alta necessita un mínim de dos anys

A Lo Vilot asseguren que no volen créixer més, sinó fer més cerveses de gamma alta. En tenen fins i tot amb taps de suro i xapa, com si fossin una ampolla de cava. I és lògic, perquè mentre que una cervesa bàsica pot estar acabada en dues-tres setmanes, una de gamma alta necessita un mínim de dos anys. “Algunes són tan àcides que s’assemblen més a una sidra”, descriu Pujol, que veu que sovint li arriba gent a la finca assegurant que no els agrada la cervesa. “Fins que tasten algunes de les varietats”, somriu.

Anys després d’aquell inspirador viatge a Holanda, la parella continua fent rodar el cercle. Innoven i evolucionen junts. I de la mateixa manera, la Quiònia descobreix nous gustos personals: “Amb el temps m’he anat amargant i acidificant. Ei!, però encara no m’agraden les pils, eh!”.

Com si fos una ampolla de cava, als camps del Segrià s’envasa cervesa artesanal de gamma alta. Un secret que es cultiva amb molta proximitat i consciència.

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi
Foto de perfil

Laura Saula Tañà

Redactora de LA MIRA

Comentaris