Persones

L’‘ikigai’ del turisme conseqüent

Com a part significativa de l’economia i la societat, el turisme també evoluciona per ser coherent amb el seu impacte social i mediambiental. A Prullans, David Isern retorna i transforma el negoci familiar de dalt a baix, i demostra que això és possible

per Oriol Lleonart Padrell

L’‘ikigai’ del turisme conseqüent
L’Hotel Muntanya, el germen del que dècades després s’ha convertit en el Cerdanya Ecoresort, és un balcó excepcional per veure la serra del Cadí i la Cerdanya. Amb el David en primer pla, al fons podem veure el que el seu avi tant estimava. (Fotografies de Jordi Borràs Abelló)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

El turisme és una activitat econòmica que mou persones, recursos i diners arreu del planeta. Que un país en rebi un nombre i un tipus determinat depèn de molts factors. És resultat de molts condicionants units i, així com l’agricultura o la indústria, no viu aïllat dels problemes que pateixen les persones i el planeta. Conversant temps enrere amb Rafael López-Monné, geòleg i professor a la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, em comentava que el turisme és un reflex d’allò que som com a societat, una comunitat guiada pels valors neoliberals: xifres i competició. I si fa temps que diem que hem de canviar per nassos, el turisme també ha de canviar: valorar l’impacte negatiu que té a les grans urbs, la dependència del transport i els perjudicis que genera. I des de la petita escala, proposar-ne un de repensat.

Recordo aquesta lúcida conversa amb el Rafael escoltant tot allò que m’explica David Isern, que m’ha convidat a casa seva, a Prullans, a la plana de la Cerdanya, entre Martinet i Bellver. Hem quedat davant l’Hotel Muntanya, del qual és propietari, que fou construït el 1944 pels seus avis materns (Josep Casanovas i Maria Teresa Isern) amb pedres d’una antiga fàbrica destruïda per una riuada. Eren temps de postguerra, en què començava a arribar de Barcelona un incipient turisme burgès que es refugiava a Puigcerdà, i de no res. L’avi del David era cabaler, no tenia herència, i va migrar a la ciutat. Però enyorava el Cadí i la Cerdanya i va trobar en l’hotelet la manera de tornar i “poder ensenyar tot allò que tant estimava”. Uns anys després, l’avi patern, Arturo Isern, tractant de cavalls noquejat per la mecanització, també va trobar en el turisme el tronc on agafar-se i surar i va muntar el càmping que, amb l’hotelet, avui dia són el Cerdanya Ecoresort que el David lidera.

El David va ser dels primers cerdans de la seva generació a tornar a casa després d’estudiar durant cinc anys fora

El turisme a la Cerdanya ha canviat des d’aquells anys quaranta. Ha estat oportunitat per a molts, ha portat veïns nous als pobles, ha portat molts turistes de la ciutat i ha dificultat l’accés a l’habitatge, entre altres. Però la cuina i el quarto de les olles que dècades enrere van veure el David dormir i cuinar els seus primers brous improvisats encara continuen sent de la família. Ell va ser dels primers cerdans de la seva generació a tornar a casa el 1997, després d’estudiar durant cinc anys fora, a Barcelona i a Suïssa, i va mantenir la mà agafada amb la del negoci familiar. Mai havia sentit cap pes ni obligació per dedicar-s’hi, tal com ho transmet als seus fills, però tenia clar que, si s’hi estava, era perquè li agradava i sentia que li permetia dur a terme el seu propòsit de vida. No només la va sostenir, la mà d’allò que estimava, sinó que la va estrènyer més.

L’Ecoresort és gairebé completament autosuficient en termes energètics. A la vora de l’hotel, sobre algunes pistes de pàdel, hi ha una gran instal·lació de plaques solars encarades al sud.
Conscient dels pics de la temporada alta de primavera a tardor, el David vol llimar-los i no viure només del calaix de l’agost

Hereu del mitjà de vida i treball que van forjar els seus avantpassats, el David n’ha creat un complex turístic ric i amb moltes opcions d’oci i allotjament, que capgira l’aposta turística ortodoxa i la diversifica. El Cerdanya Ecoresort ofereix diferents tipus d’allotjament, des dels bungalous del càmping o l’alberg fins a les habitacions de l’hotel, on hi ha un centre de benestar (wellness) que promou la vida saludable amb una metodologia pròpia, anomenada life reset. Des d’una empresa satèl·lit, d’activitats turístiques, fomenta les molt diverses activitats que es poden fer a la Cerdanya, i s’hi inspira: el senderisme, l’excursionisme o el ciclisme, els esports de muntanya i de neu, el repòs, inclús el teletreball o activitats culturals com les que ofereixen els búnquers propers de Martinet, els museus etnogràfics o l’art romànic, també present a la comarca. L’aposta, ja ho veiem, sintèticament, és diversa, i, a més, pretén desestacionalitzar-se. Conscient dels pics de la temporada alta, el David vol llimar-los i no viure només del calaix de l’agost, aprofitant qualsevol oportunitat i oferint serveis que ho promoguin, com el centre de coworking que té l’Ecoresort, per fer decréixer les xifres de l’estiu i rebre turisme de països propers que no arriba en temporada alta.

França, Alemanya, el Regne Unit o els Països Baixos. Aquestes són les nacionalitats dels visitants estrangers; aquest és el mercat internacional que busquen, més enllà del majoritari turisme local. “No volem atreure gent de l’altra punta del món que ve gastant tant combustible, perquè no seríem coherents”, argumenta el David. La coherència és el que més el preocupa. És l’horitzó llunyà que persegueix, tot i la consciència de la seva condició, tal com l’objectivitat, però convençut que “el més important és el camí i la mirada cap a l’interior de l’organització”. I és el motor del seu projecte vital. I és que l’Ecoresort no només aposta per aquestes línies marcades en la seva oferta turística. Sobretot, treballa revisant-ne l’impacte, la influència a la zona, al veïnat i a la terra que trepitja.

El David intuïa l’espetec del model turístic, i fruit, sobretot, del desencant amb el servei que oferia, el 2016 va engegar un canvi de dalt a baix, que ha transformat totes les capes i nivells del negoci

El David i la seva família, ja sense el seu germà, que va deixar el negoci, intuïen l’espetec del model turístic, i fruit, sobretot, del desencant amb el servei que oferien, amb el turisme “de polsereta”, el 2016 van engegar un canvi de dalt a baix, que ha transformat totes les capes i nivells del negoci. Des de l’arrel —el debat col·lectiu entre treballadors sobre les decisions a prendre; el funcionament sociocràtic, que no entén de majories i minories, sinó d’acords, i el pensament sobre què, per què i com es fa— fins a les últimes branques: totes les implicacions i l’impacte que l’activitat té a la comarca.

La raó de ser, l’‘ikigai’, tal com l’anomena el David, era la convicció que la humanitat s’ha allunyat de la natura i tant una com l’altra han emmalaltit

El per què i el per a què donen sentit al què. La raó de ser, l’ikigai, tal com l’anomena el David, era la convicció que la humanitat s’ha allunyat de la natura i tant una com l’altra han emmalaltit, i més encara arran de la pandèmia, que considera que ho ha evidenciat i ha demostrat que no tot són els diners. I amb l’Ecoresort, el David i tots els treballadors, també partícips del pensament, es van convèncer que podien aconseguir que la seva activitat turística no només tingués el mínim impacte mediambiental possible sobre el territori que trepitgen els turistes, sinó, més enllà, que hi aportés en positiu, que fos una manera de reconnectar amb la natura.

Aprofitant i explotant els recursos agroalimentaris que de manera autònoma i sostinguda produeixen, generant també negoci en la producció primària de la zona, generant consciència entre els clients i fent revertir l’activitat del complex en estímuls i beneficis socials reals per als veïns. El David es recrea explicant-nos-ho, i mostra, des del seu cas particular, com l’argument aforístic de Rafael López-Monné pot ser una certesa.

Des de la talaia de l’Hotel Muntanya, a la llunyania, a prop de la carretera nacional, es veu el càmping, l’altre nucli central de l’Ecoresort, juntament amb l’hotel. Allà, també s’hi posen en pràctica algunes iniciatives per ser més sostenibles, com la circularitat de residus.

Agafem el cotxe i ens n’anem cap al Verger Cerdà, l’hort que el David té als afores de Prullans, prenent un camí asfaltat que travessa el poble i s’endinsa cap al bosc. Hi ha poques explotacions cultivades com aquesta, aquí, i encara menys que produeixin verdures abans inèdites en un clima fred com aquest. Aquesta és l’explotació d’on l’Ecoresort treu bona part dels aliments dels quals s’abasteix, i el David ens hi ha convidat perquè considera que és l’espai que pot explicar millor què és l’Ecoresort i el seu projecte vital. És, diu, el nou cor del negoci.

La permacultura és un paraigua que sintetitza diverses pràctiques que s’apliquen a la finca per no només cuidar la producció agrícola i, per tant, les persones, sinó també l’espai de cultiu

Amb la feina de dos dels trenta-cinc treballadors que té l’empresa, amb la implicació del David i la feina que fa el bestiar —algunes ovelles, ànecs i gallines—, als hivernacles del Verger Cerdà s’hi produeixen aliments ecològics per mitjà de la permacultura. El concepte pot ser desorientador, però és un paraigua que sintetitza diverses pràctiques que s’apliquen a la finca per no només cuidar la producció agrícola i, per tant, les persones, sinó també l’espai de cultiu: no es llaura, s’aprofita els residus orgànics de la resta d’instal·lacions, es capta i es reté més humitat al sòl amb encoixinats d’estelles de fusta o s’establa els animals en el mateix espai productiu. I, sobretot, tal com hi insisteix el David, es permet que la terra sigui rica en microorganismes que alimenten les plantes.

De la feina agrícola del passat, el David n’ha desaprès més que n’ha après. N’ha après amb un nou paràmetre. Una visió ecosistèmica que ho concep tot interconnectat

De la feina agrícola del passat, reflexiona el David, n’ha desaprès més que n’ha après. N’ha après amb un nou paràmetre. Una visió ecosistèmica que ho concep tot interconnectat. L’agricultura regenerativa, aquesta que ell practica, que mira de no prendre els recursos al medi i intenta enriquir-los, diu ell que li ha ensenyat que les plantes només competeixen quan tenen carència. És per això que confia en els beneficis de deixar viure el que consideraríem males herbes al costat de les cols i les bledes, i de no adobar-les amb cap mena de producte. “Perquè donen molt menjar, hi ha abundància i quan no hi ha carència es col·labora”, explica.

Aquesta és la manifestació de les ulleres holístiques amb què el David tot ho veu. Tot connectat, tot interdependent en els petits ecosistemes i també en la complexitat del negoci. Ja fa anys que l’energia la proporcionen plaques solars, plaques tèrmiques i calderes de biomassa, però no n’hi ha prou i es fan més esforços per aconseguir el canvi profund que es desitja. “El canvi de paradigma.” Deixar antigues paraules per agafar-ne unes altres. “De verticalitat, a horitzontalitat. De sostenibilitat, a regeneratiu. De beneficis, a abundància…” “D’abundància i com la repartim”, conclou el David.

Alhora que és una part importantíssima de la provisió d’aliments de l’Ecoresort, el Verger Cerdà també és un espai de consciència i divulgació, i, per al David, d’inspiració i pensament en contacte amb la natura.
L’Ecoresort també és un espai de divulgació on s’introdueix a persones no coneixedores certes realitats rurals i on es fomenten bones conductes ecològiques per prendre’n consciència

El repartiment just. Aquesta és la tercera pota de la permacultura, juntament amb la cura de l’entorn i les persones. La reversió de l’abundància generada en altres beneficis. I a qui i com es reparteix l’abundància generada? I com la generen? Doncs bona part de tot plegat parteix del mateix Verger, encara que és present en tot el complex: a més d’oci i evasió, l’Ecoresort també és un espai de divulgació on s’introdueix a persones no coneixedores certes realitats rurals tot explicant el funcionament d’un ecosistema cultivat com l’hort, la sobirania alimentària o de les plantes, i on es fomenten bones conductes ecològiques per prendre’n consciència, tan senzilles com reciclar, acabar-se el menjar del plat, venir compartint vehicles o amb transport públic. “Una llista molt llarga de coses…”, resumeix el David, perquè la divulgació, que prové necessàriament del coneixement, per a ell és importantíssima.

Les monedes ecosocials es converteixen en diners reals que, des de fa uns anys, l’Ecoresort destina a tres guardioles de tres projectes diferents

Aquestes bones accions són premiades amb una moneda, una moneda ecosocial. El “social cerdà”, que, alhora que serveix com a estímul positiu, és el vehicle de tota una xarxa de cooperació social entre persones, negocis i entitats de la zona que es beneficien d’aquesta iniciativa per fomentar la consciència ecològica. Aquestes monedetes de fusta tallada es converteixen en diners reals que, des de fa uns anys, l’Ecoresort destina a guardioles de projectes diferents.

El 2020, mentre l’Ecoresort estava tancat, la residència de gent gran de Bellver de Cerdanya va poder generar negoci a la zona gràcies als 2.000 euros recaptats amb les monedes ecosocials

El “social cerdà” ha finançat dos projectes d’investigació beneficiats: un sobre la població de marmota a la zona i un altre sobre el malbaratament alimentari. En l’àmbit social, qui rep uns beneficis més directament notoris per a les persones és una residència de gent gran a Bellver de Cerdanya, que, en lloc de rebre les quantitats econòmiques en euros, compra amb “cerdans” a productors i proveïdors locals per fer encara més extensa l’abundància col·lectiva. El 2020, mentre l’Ecoresort estava tancat, la residència va poder generar negoci a la zona gràcies als 2.000 euros recaptats amb les monedes ecosocials, que l’Ecoresort converteix màgicament dins la butxaca.

L’Ecoresort és un exemple original de la connexió entre natura i turisme en un negoci competitiu. 

Aquesta, per al David, és una manera excel·lent de teixir relacions extracomercials amb elaboradors de la zona. Treballant de tu a tu, establint relacions de confiança, fent xarxa, “que és importantíssim”, recorda. És la mateixa idea de la comunitat que el David ha pres de la vida al poble, i que ha integrat creant-ne una a l’Ecoresort. Hi són els clients, que miren d’integrar, encara que sigui de manera efímera, a les tradicions del poble; hi són els treballadors, que poden viure als mateixos allotjaments, donada la titànica feina de trobar un habitatge a un preu digne a la comarca; hi són els productors de la zona, a qui compren tot el menjar que no poden autoproduir-se, i la terra… També hi són els mateixos veïns de Prullans i dels pobles del voltant, que, per preus simbòlics, es poden beneficiar dels serveis que ofereix l’hotel, com el balneari o la piscina.

I des del març de 2022, també hi són les dotze persones ucraïneses refugiades del seu país en guerra, que l’Ecoresort acull i ajuda. Són dues famílies amb infants, que, en aquesta casa tan nombrosa, han trobat un lloc per continuar fent les seves vides. El David recorda que ell no és responsable de les vides d’aquestes persones, perquè cadascú ho és de si mateix, però assumeix que el futur és incert per a tots. L’hivern li fa por, perquè no sap com podran sostenir econòmicament les despeses.

A finals de 2022, l’Ecoresort redueix la plantilla i acomiada quinze dels cinquanta treballadors de base, que en temporada alta ascendien fins a gairebé un centenar

I és que, encara que l’afluència de clients és suficient i el David sent que el negoci és competitiu, les dificultats econòmiques i l’augment de costos l’han fet estrènyer-se el cinturó. A finals de 2022, redueix la plantilla i acomiada quinze dels cinquanta treballadors de base, que en temporada alta ascendien fins a gairebé un centenar. Considera que era necessari per assegurar la supervivència del negoci i “per mantenir els altres, millorar-los les condicions, poder augmentar els sous i millorar la conciliació familiar”, exposa. Termes que a parer seu sembla que no existeixin a l’hostaleria. A l’hora de prendre la decisió, el David ha mirat que els treballadors acomiadats tinguessin alternatives, els ha ajudat a buscar feina i els ha indemnitzat el màxim possible, però juntament amb la iniciativa d’acollir dotze persones refugiades, la manera de fer ha semblat contradictòria i incoherent a molts.

L’Hotel Muntanya és molt més que un hotel al mig de la Cerdanya. Del seu germen, el temps, i sobretot de la voluntat de transformació, n’han fet un complex turístic responsable amb el medi ambient i amb el territori que promou i trepitja.

El David no amaga l’amargor que li genera la decisió que va prendre, però creu que la coherència “no és una gran veritat, sinó un camí per anar buscant dia a dia”. La seva decisió, com a mínim, és valenta i atrevida. Original. Com la mateixa aposta que va fer el 2016. No es vol posar com a exemple de res, i assumeix que l’Ecoresort és un extrem. Però valora que el canvi, aquest que ell mira de fer, s’ha de fer des de molts vessants, amb moltes transformacions sostingudes i paral·leles, amb petits gestos que transformin, que “hackegin el sistema”, per conscienciar-nos, sobretot, “de la importància d’allò que és local en un moment de tantíssima globalització”.

La divulgació, la transmissió de coneixement, d’experiències alliberadores i transgressores com aquesta, ja és un pas per canviar de xip

I no oblida la necessitat de fer conèixer als qui la ignoren la realitat aliena a les zones metropolitanes, ni el paper polític, el de l’Administració, el tècnic, el de suport i promoció. Seríem ingenus si creguéssim que els peons podem fer canvis totals amb només les nostres pròpies accions. Però, com ell diu, la divulgació, la transmissió de coneixement, d’experiències alliberadores i transgressores com aquesta, ja és un pas per canviar de xip. Encara hi ha coses que grinyolen, però el Cerdanya Ecoresort va seguint el camí de la coherència. El camí de l’ikigai de la Cerdanya. 

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris