La bibliotecària que dona raons als polítics
Fa més de tres dècades que es mou per la biblioteca del Parlament. La Teresa Gil és una experta en coneixements jurídics i polítics que posa al servei dels diputats. Uns arguments que després escoltarem dins l’hemicicle
Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.
Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.
Camina discreta, però amb pas ferm. Trepitja amb seguretat. Aquella seguretat que et dona l’experiència. La Teresa Gil fa més de tres dècades que treballa a la biblioteca del Parlament de Catalunya. Hi va aterrar de ben jove. Era el 1985. Tan sols tenia 22 anys. Feia tot just un any que s’havia inaugurat la biblioteca de la cambra catalana, després de l’estroncada del franquisme. I ella va aprovar les primeres oposicions que es van fer per ocupar llocs de treball en aquest espai. A casa seva havia parlat molt poc de política –el seu avi va desaparèixer durant la guerra. Per tant, quan aquella jove bibliotecària va entrar a treballar a una de les màximes institucions del país ho tenia tot per aprendre, tot per construir. També calia crear, gairebé des de zero, la biblioteca de la cambra. Un indret que, com el seu avi, s’havia esfumat amb la dictadura.
Calia esborrar la grisor per recuperar la cultura, els llibres, el coneixement. “Durant la primera legislatura (1980-1984), els diputats van comprar codis de legislació i alguns llibres bàsics. Aquest va ser el primer pas”, explica la Teresa. Així comença la història de la biblioteca del Parlament de Catalunya. Un espai molt contemporani, en una casa que acumula anys d’història. Tot s’havia espoliat. No quedava cap rastre del que havia estat la biblioteca de la República i el fons de l’arxiu va anar a parar al de Salamanca. No es podia reconstruir, s’havia d’edificar. I aquesta va ser la missió de la Teresa durant els primers anys de treball a la cambra.
I ho va fer amb passió. Peça a peça, llibre a llibre, document a document. A poc a poc es van anar omplint prestatgeries i caixes. Un treball minuciós però imprescindible per respondre a les necessitats d’informació i coneixement dels diputats, lletrats o de la presidència de la cambra. De les poques coses que ja es va trobar la Teresa van ser els llegats cedits per Josep Fornas, qui fou diputat entre el 1980 i 1984. Durant els anys 1950 i 1970, aquest editor i polític català va recollir un gran fons bibliogràfic i cartells de propaganda de la Segona República i el 1985, quan va abandonar l’escó, va decidir donar tot aquell recull patrimonial al Parlament de Catalunya. La resta de llibres i documents es van anar comprant i adquirint. 34 anys després, la biblioteca ja és tot un pou de saviesa. Com la Teresa.
“Els diputats van i venen, però els treballadors mantenim una estructura”
Només reconeix sense recança que quan va guanyar l’oposició era molt inexperta. En canvi, li costa acceptar el que cap company de feina posa en dubte: és tota una especialista en coneixements jurídics i polítics. Després d’uns primers anys d’adaptació i on la política d’adquisicions i de recollida de fons va jugar un paper molt destacat, amb el pas del temps la feina de la Teresa va anar agafant un altre rol. “Elaborem un butlletí d’actualitat jurídica adreçat bàsicament als lletrats, fem buidatges de publicacions oficials, preparem documentació de suport per a projectes de llei, col·laborem en l’organització d’exposicions que es puguin fer al Parlament... Per definició, nosaltres hi som per contribuir en totes les necessitats d’informació que puguin tenir els diputats o l’administració parlamentària”, explica. Fa tasques molt diverses i amb la seva professionalitat aconsegueix que, malgrat els canvis polítics, la institució mai se’n pugui ressentir: “Els diputats van i venen, però els treballadors mantenim una estructura”. Ells sempre hi són.
“Els representants polítics no acostumen a anar a cap biblioteca parlamentària. Però tampoc ens hem d’escandalitzar! L’ús presencial potser no s’escau en aquest context”
Els diputats van canviant, però hi ha patrons que es repeteixen: pocs trepitgen la biblioteca, no es perden entre passadissos i llibres. Però sí que l’utilitzen virtualment o a través de peticions. “Els representants polítics no acostumen a anar a cap biblioteca parlamentària. Però tampoc ens hem d’escandalitzar! L’ús presencial potser no s’escau en aquest context i, alhora, és el seu personal de suport qui fa d’intermediari entre les necessitats dels diputats i nosaltres”, assegura la Teresa. I, malgrat que li costa, acaba fent una petita crítica: “És una biblioteca poc amigable perquè no té pràcticament llum natural i és molt difícil climatitzar-la. Té les dificultats d’un edifici històric. No convida a anar-hi a treballar, els diputats i els lletrats ja tenen els seus despatxos”. Però els que sí que hi van són, potser, els més nostàlgics. Molts exdiputats que encara mantenen una vida social i política activa hi entren per fullejar documents i fer feina. Enyoren la vida parlamentària i aquesta és la manera que tenen per no acabar de desvincular-s’hi. Fullegen llibres de ciència política, de dret o d’història de Catalunya. Són les tres grans temàtiques que recull la biblioteca.
Allà ho pots trobar tot. Com diu la Teresa, mai has de pensar: “Això hi és, a la biblioteca del Parlament? Si no ho tenim, ho buscarem”. La cooperació és la clau per entendre el funcionament de la biblioteca. Des dels seus inicis, els seus responsables han dedicat moltes energies a establir convenis de col·laboració amb altres biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya, amb la xarxa universitària, els col·legis professionals o les biblioteques dels altres Parlaments autonòmics. “Com que no es pot tenir tot, segueixes una política d’adquisició selectiva i la resta ho aconsegueixes mitjançant intercanvis”, explica la Teresa.
“Sé que treballo a l’administració pública, però en el fons represento un sistema democràtic i de respecte als drets”
Tot es fa així a la casa del parlamentarisme. Tothom col·labora per aconseguir que l’engranatge de la cambra funcioni a la perfecció. “Sé que treballo a l’administració pública, però en el fons represento un sistema democràtic i de respecte als drets”, aquest és l’emblema que segueix la Teresa per fer la seva feina. I un dia ho aplica redactant un dossier per al president del Parlament i un altre per a un grup parlamentari. Una de les funcions que, de vegades, ha de fer la Teresa és recollir informació perquè el president de la cambra pugui rebre un convidat. L’últim exemple: la visita de la nova cònsol de Polònia. Roger Torrent necessitava tenir uns inputs del país, del seu president, del Parlament. Aquelles dades bàsiques per interactuar amb coneixement de causa. Un coneixement que li va facilitar la Teresa.
És un niu d’aprenentatges, però també d’anècdotes. Durant 33 anys ha pogut anar observant, des d’una posició privilegiada, els canvis sociopolítics del país. “De totes les legislatures, la primera que vaig viure (1984-1988) va ser la més protocol·lària. Hi havia un perfil de polític home, d’una certa edat i molt formal. Sortosament, amb el temps s’ha anat flexibilitzant. El Parlament també és un reflex del que ha anat passant en la nostra societat: més presència de dones i gent més jove”, explica la Teresa. Ha vist desfilar molts parlamentaris i els coneix gairebé tots. Confessa, amb un somriure sincer, que de forma disciplinada cada cop que arrenca una nova legislatura s’estudia les cares i els noms dels nous diputats. Però no sempre és fàcil conèixer 135 perfils diferents i un dia pots posar la pota: “Un estiu, fora de l’horari d’atenció als usuaris, va venir un diputat molt jove amb un pantaló curt a la biblioteca i li vaig dir: ‘El personal que no és del Parlament no pot entrar’. Per sort no va tenir més transcendència”. Però la Teresa ja fa un temps que ronda per la cambra i només recorda aquesta pífia. És meticulosa, en el sentit positiu del terme, a l’hora de fer la seva feina. Tant fent un dossier com reconeixent cada diputat per poder-s’hi dirigir de forma cordial.
“Elaborem els dossiers per als projectes de llei. I que quedi clar: per a tots els partits, no fem diferències”
Sortim de la biblioteca i ho comprovem. És dia de ple i els diputats passen per davant de la biblioteca per dirigir-se a la cafeteria del Parlament. Ensopega amb alguns d’ells i els saluda amb un “bon dia”. A diferència d’altres treballadors de la casa, la Teresa assegura que la seva feina és molt lineal. Sempre tenen mil coses a fer, tant si és dia de ple com si la cambra està dissolta. I ens posa un exemple: “Elaborem els dossiers per als projectes de llei. I que quedi clar: per a tots els partits, no fem diferències. Nosaltres ho preparem i els diputats els utilitzen mentre dura el tràmit. Per tant, aquest treball es desenvolupa bàsicament en comissions. Quan arriba al ple, d’alguna manera ja hem acabat la feina”.
Acaben una tasca i n’inicien una altra. Les necessitats d’informació i coneixement no s’aturen mai. Els diputats canviaran, però la biblioteca romandrà sempre oberta al servei de la institució.
Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.
Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.
– continua després de la publicitat –
– continua després de la publicitat –
Envia un comentari