Històries

La masturbació d’elles i d’ells

Tots ens toquem, però no de la mateixa manera. Per què ens toquem com ens toquem? Quines diferències, o similituds, hi ha entre la masturbació femenina i la masculina? Què ens queda per aprendre i quins tabús hem de superar?

per Paula Ericsson

La masturbació d’elles i d’ells
Les joguines sexuals ajuden a veure la masturbació d'una manera més natural. D'entre les desenes de joguines que hi ha al sex-shop Kitsch, la sexòloga Marina Castro escull una vagina de silicona i un vibrador que simula el sexe oral. (Fotografies de Jordi Borràs)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Acabes de complir cinc anys. Et poses la mà dins dels pantalons i, encuriosit pel que amaga la teva cremallera, et comences a tocar. No saps què hi tens, allà avall, però sents pessigolles quan t’acaricies. Rius, és com un joc. De cop, els familiars, que estan a punt de donar-te el teu regal d’aniversari, se’t queden mirant. Si ets nen, et trauran la mà dels pantalons i, amb una mirada divertida, et diran: “Ai, mira aquest nen, que espavilat!”. Si ets nena, els ulls dispararan una mirada plena de retrets, t’agafaran del canell i exclamaran, seriosos: “Això no es toca. Brut!”. Aquesta petita gran diferència és la que farà que, de grans, els homes i les dones tinguin una concepció de la masturbació, i en conseqüència, de la seva sexualitat, molt diferent. Així ho consideren la psicòloga especialitzada en sexologia i parella Marina Castro (Girona, 1980) i el psicòleg, sexòleg i terapeuta de parella Ignasi Puig Rodas (Barcelona, 1980).

Per als nens que volen demostrar que estan creixent, que s’estan “convertint en homes”, masturbar-se és un element integrador. “No parlar de masturbació t’exclou del grup”

Els dos assenyalen, alarmats, la diferència que hi ha entre la reacció dels pares davant d’un infant que es masturba segons els seus genitals. “Hi ha la idea que les nenes són més càndides, més innocents, i que per tant és més dolent que una nena s’estigui tocant”, apunta l’expert, assegut a la cadira del seu petit despatx situat al barri de Gràcia. Amb aquest comportament és possible que la càrrega emocional de culpa, d’estar fent alguna cosa mal feta, s’integri a poc a poc en la nena, una nena que un dia acabarà sent una dona a qui li farà vergonya expressar el seu desig. En canvi, per als nens que volen demostrar que estan creixent, que s’estan “convertint en homes”, masturbar-se és un element integrador. “No parlar de masturbació t’exclou del grup”, comenta el sexòleg. En aquest sentit, Marina Castro afegeix que la majoria de nois d’entre 12 i 15 anys aprenen a masturbar-se perquè tenen algun company d’escola que els ho explica. “En canvi, moltes nenes n’aprenen per casualitat, i quan arriba l’edat en la qual normalment se n’ensenyarien les unes a les altres, com que ja capten que és una cosa que no han d’explicar, moltes vegades callen”, revela la sexòloga, rodejada de colors al Kitsch, la primera botiga eròtica de l’estat espanyol de la qual n’és assessora i relacions públiques des del 2008.

Una de les joguines sexuals que mostra la Marina Castro és una que fa descàrregues elèctriques. La sexòloga recomana canviar de la vibració a les descàrregues per així no acostumar-nos només a un tipus de joguina. 
“Hi ha moltes dones que han après a masturbar-se, cap per avall, amb la mà ficada i amb la cara tapada. És una masturbació des de la vergonya”

Uns comentaris que semblen innocents poden arribar a calar en la intimitat d’un dels exercicis de coneixement propi més importants. “Hi ha moltes dones que han après a masturbar-se cap per avall, amb la mà ficada i amb la cara tapada. És una masturbació des de la vergonya”, ressalta la sexòloga. La imatge és dura. Un acte que hauria d’estar ple d’estima cap a una mateixa es converteix en un instint del qual amagar-se. I sí. Tot i que algunes ho neguen (o s’ho neguen), les dones es masturben. Els motius són diversos: algunes per relaxar-se i anar a dormir, altres per avorriment, altres per desig. “És una masturbació per vici, perquè m’agrada, perquè m’ho passo bé. Però sí que és cert que m’he d’agradar, perquè sinó la masturbació és des de la vergonya, des del tabú, des de la culpa”, denuncia la Marina. Estimar-se per masturbar-se. Ara bé, si pregunteu al vostre grup d’amigues si es toquen, moltes us diran que no. Que no ho necessiten. “Tampoc necessito menjar creps de xocolata, però que bones que estan. Si tu ho fas per necessitat de menjar, menjaràs un arròs blanc i et serà igual”, comenta amb picardia la Marina. Aquí, però, l’Ignasi salta. “Bé, no la necessites... moltes vegades menjar-se una crep de xocolata, tot i que quant a nutrients no ens aporta res, sí que ens aporta un benestar emocional”, assenyala l’expert. Masturbar-se per estimar-se.

A més a més de la part cultural o social, és més difícil masturbar-se quan tens genitals femenins. “El nostre òrgan sexual és el clítoris, que té la part externa, però sobretot una part molt interna. És petit, està amagat, no és tan manejable”, descriu Marina Castro. En canvi, els homes ho tenen més fàcil, tant en l’àmbit fisiològic com sociològic. No tenen vergonya de masturbar-se, ja que fer-ho implica, en la majoria de les ocasions, tenir un penis erecte, “que és un senyal de poder, de capacitat”, assenyala el psicòleg. “Com els està pujant el seu ego, aquí no hi ha lloc per a la vergonya”, afegeix el sexòleg especialitzat en diversitat sexual i gay affirmative psychology. A més a més, tenen la necessitat més fisiològica de masturbar-se, perquè fabriquen espermatozous constantment i, com diu la Marina Castro, “d’alguna cosa n’hem de fer dels excessos de producció”. “Hi ha una part que el cos va eliminant, però si no es masturben, acabarà sortint en forma de pol·lucions nocturnes. A més a més, quan l’esperma està a punt de caducar pugen els nivells de testosterona. Per tant, hi ha molt de desig actiu. Molta necessitat de descàrrega”, reitera.

Amb una camisa negra i amb l’ordinar engegat, pendent dels seus pacients, l’Ignasi explica que els homes acostumen a sentir-se més còmodes quan els atén un altre home a consulta.

Per a algunes persones transgènere (persones que s’identifiquen amb un gènere diferent del sexe amb el qual van néixer) la cosa es complica. No amb totes, com adverteix el sexòleg, ja que cada cas és particular i caure en generalitzacions és un risc. Però un gran nombre de membres d’aquest col·lectiu han de fer un camí previ molt més gran, un camí de l’exploració per a descobrir la seva identitat. “Si algú que no sigui heterosexual ha de fer el seu propi camí per explorar quins són el tipus de persones que li agraden, que ja és complicat, el tema de definir-se qui és o què és encara és molt més complicat, cosa que dificulta l’aproximació cap a la seva pròpia sexualitat”, puntualitza Puig Rodas. Això provoca que, moltes vegades, no es comencin a tocar fins que no sàpiguen qui són. No significa que no facin res, sinó que tenen dificultat a l’hora d’apropar-se als seus genitals, ja que suposa interactuar amb una part del cos amb la qual no se senten a gust. “Això pot portar a fer que els costi o a trobar formes alternatives de masturbar-se. En comptes de tocar-se els genitals amb les mans, es refreguen amb algun objecte”, exemplifica el sexòleg.

D’altra banda, els homes cisgènere (homes que s’identifiquen amb el gènere i el sexe amb el qual van néixer) no tenen, en general, ni vergonya per masturbar-se ni fàstic pels seus propis genitals. Tot i això, poden arribar a sentir culpa quan es masturben. En primer lloc, per excitar-se amb pornografia que no consideren normativa, aquella que va més enllà de la clàssica penetració repetitiva i sense diàleg entre un home i una dona. D’altres han arribat preocupats a la consulta de l’Ignasi perquè s’estan masturbant mentre tenen parella. “Això per ells és un gran trauma. Els han venut la moto de, un cop tens una parella, no has de tenir ganes de masturbar-te perquè, com que ja tens accés al sexe bo, que és el sexe compartit, la masturbació és menys”, assenyala.

Un sexe tan ràpid, tan artificial i tan fal·locèntric fa que els homes percebin les joguines sexuals com una amenaça a la seva masculinitat i poden arribar a sentir-se desplaçats

Aquesta moto l’ha venut sobretot la pornografia més comercial: no hi ha escena que no acabi en penetració i en ejaculació explosiva. “Aquesta és una imatge que, encara que ens sembli una burrada, se’ns posa allà i se’ns està insistint que ‘el més important és la penetració’”, apunta el sexòleg. Un sexe tan ràpid, tan artificial i tan fal·locèntric fa que els homes percebin les joguines sexuals com una amenaça a la seva masculinitat i poden arribar a sentir-se desplaçats. És en part per això que, si entreu a un sex-shop, veureu sobretot joguines sexuals per a dones. “Jo he de ser capaç de fer-ho sol amb el meu penis, per això sempre que necessiti qualsevol altra cosa que no sigui el meu penis ja està malament”, desenvolupa l’Ignasi. Això s’aplica tant al fet d’utilitzar joguines sexuals per a la masturbació com a l’hora de fer servir les mans o la boca per a l’estimulació en parella. “Hi ha molts homes que diuen ‘jo no li faig sexe oral a la meva parella, ni li toco amb les mans. Jo només vinc a penetrar’”, assevera l’Ignasi. Ni preliminars, ni jocs, ni carícies. Només ficar-la.

La Marina assessora al sex-shop Kitsch des del 2008, i és per això que coneix gairebé totes les joguines sexuals de la botiga.
“Anem molt condicionats per la idea que el sexe és la penetració, i és el que dona menys plaer a la dona, però també a l'home”

Segons la Marina Castro, “ens han inculcat que el sexe de debò és la penetració, i d’aquesta manera s’ha de tenir un orgasme”. A més a més, assegura que s’ha instaurat la creença que si comences amb les carícies, amb el joc, has d’acabar amb la penetració. “Si entres en el túnel, has d’arribar a l’altre costat. No et pots quedar a mitges. La dona que comença i no acaba és una escalfabraguetes. L’home que comença i no acaba no compleix, és un fracassat com a home”, denuncia. “Anem molt condicionats per la idea que el sexe és la penetració, i és el que dona menys plaer a la dona, però també a l’home. Si a qualsevol home del món li dius: ‘Et faré el que vulguis en el sexe’. Cap home diu: ‘Ah! Una penetració!’” No. Et dirà una mamada. I les dones diran: ‘Masturba’m o fes-me sexe oral’. Però sembla que l’única cosa vàlida que podem fer és la penetració”, lamenta. “Venim d’una religió que només permetia el sexe per reproduir-se, per tant era l’única pràctica vàlida o adequada. I totes les pel·lícules pornogràfiques continuen fent aquest model. Preliminars per arribar al sexe de debò”, conclou.

Que la pornografia comercial sigui la principal escola d’educació sexual genera molts problemes que més endavant afectaran en l’àmbit personal, de parella i social. De fet, l’últim estudi estadístic sobre sexualitat a Espanya, titulat Los españoles y la sexualidad en el siglo XXI i realitzat per Luis Ayuso Sánchez i Livia Garcia Faroldi, data del 2009. Fa 10 anys que no es fa una investigació seriosa sobre la qüestió a l’estat espanyol. “La sexualitat és un dels grans tabús a casa nostra”, lamenta el psicòleg. Aquest secretisme fa que a l’educació sexual a les escoles sigui més aviat bàsica. Només es té en compte, en moltes ocasions, la part biològica. En pocs casos es parla de sexe, i encara menys de masturbació. I com aprenem a masturbar-nos, si ningú ens n’ensenya? Quina pot ser l’alternativa a que la pornografia sigui l’escola de la nostra sexualitat? La Marina Castro ho té clar: la forma més senzilla i natural seria a partir de les joguines sexuals. “Hauríem de començar a masturbar-nos i després compartir-ho amb una altra persona. Primer de tot n’aprenc sol o n’aprenc sola i després ho comparteixo”, assegura.

Ara bé, la solució de la Marina té barreres. En primer lloc, els menors han d’entrar acompanyats d’un adult a una botiga eròtica. En aquest sentit, l’Ignasi ironitza que fa uns anys, a determinades zones d’Espanya, els pares de nois entre 14 i 16 anys els portaven a desvirgar-los al prostíbul del poble. L’any 82 es va obrir el primer sex-shop a Espanya. Paradoxalment, aquests nois que es desvirgaven amb treballadores sexuals no podien entrar a un establiment de joguines sexuals. “Ho trobo molt més descarnat el fet de portar un nano a un consum de prostitució que no pas portar un nano a comprar una joguina eròtica”, denuncia el sexòleg.

La sexualitat i la masturbació van de la mà, i això la sexòloga Marina Castro ho té molt clar. És per això que defensa explorar el propi cos de totes les maneres possibles, i així poder gaudir d’una sexualitat plena.

Els temps han canviat i els menors poden entrar en aquests establiments. D’acord. Però hi ha molts pares i mares que tremolen davant de la idea de portar a la seva filla o fill a comprar-se un vibrador. “M’ho imagino com a un tabú immens a superar. Una cosa és saber que el meu fill es masturba, i l’altra és que sàpiga que té una figura per masturbar-se. El fet de regalar-los-en un se’ls fa una muntanya. I la veritat és que ho trobaria genial. És un missatge positiu dels pares cap als fills. ‘Sabem que fas això, sabem que això t’agrada, volem que t’ho passis bé’”, valora l’Ignasi.

“La gent sempre associa el sex-shop amb penis grossos quan en realitat el que més es ven són joguines que tenen més forma de joguina”

Tot i els tabús, la Marina defensa les joguines com a eina d’aprenentatge. “Animo molt a les mares a comprar alguna joguina a la seva filla. Hi ha joguines que no són gens fàl·liques. Un vibrador no deixa de ser un aparell de massatge. Això, si t’ho poses a la zona genital, als pits, fins i tot l’home es pot masturbar amb la vibració. Però clar, la gent sempre associa el sex-shop amb penis grossos quan en realitat el que més es ven són joguines que tenen més forma de joguina”, explica la sexòloga. De fet, estem rodejades de tota mena de joguines. N’hi ha per a homes, per a dones i per a persones trans. De totes les mides, colors i formes. La que em crida més l’atenció és una de color blau. M’explica que fa descàrregues elèctriques. Com una tàser però al revés. Quan me l’ensenya, m’espanto. No és una sensació que m’encanti, però em fa riure. Encuriosida, li pregunto si una joguina pot donar descàrregues i vibrar a la vegada. La Marina riu i nega amb el cap. “Et col·lapsaries!”, exclama amb una riallada. D’altra banda, les més populars per als homes són les vagines en llauna o els ous. També hi ha els vibradors per a l’estimulació anal o de la zona de l’escrot o de la base del penis, però hi ha menys homes heterosexuals que el facin servir. “Alguns homes sí que usen dildos però cal tenir en compte que la pràctica del sexe anal és molt minoritària en la població heterosexual espanyola en comparació a d’altres”, apunta l’Ignasi.

La formació bàsica de la nostra sexualitat influencia els nostres hàbits sexuals, sigui en solitari, en parella o en grup. De fet, l’enquesta del 2009 indica que només un 5,6% de la població va acceptar (tant entre homes i dones) que s’havien masturbat en presència d’algú en les relacions sexuals que havien mantingut en els darrers 12 mesos, el mateix percentatge de gent que havia realitzat sexe oral. En canvi, l’Ignasi, que està fent una investigació sobre les pràctiques sexuals dins del món del BDSM (inicials per a Bondage, Disciplina, Dominació, Sadisme i Masoquisme, que és un conjunt de sis modalitats eròtiques relacionades entre elles i vinculades a les sexualitats alternatives), va fer una enquesta en la qual va preguntar sobre el sexe anal i de la mostra de persones que practiquen BDSM que va enquestar (xifra que supera les 1.000 persones), entre el 30 i el 40% van afirmar que feien sexe anal. Tant homes i dones heterosexuals, com homosexuals, com bisexuals.

Si comparem les dades que ha recollit l’Ignasi respecte a la investigació de Luis Ayuso i Livia Garcia, podríem intuir que la societat, en general, nega pràctiques que no siguin el sexe més normatiu, el més comú. Perquè, mentre que només hi havia un 5,6% de persones que reconeixen masturbar-se davant de la parella sexual, més del 70% asseguren haver fet petons i carícies i més del 30% van realitzar sexe vaginal. Són xifres de fa més de 10 anys. Potser les pràctiques han canviat, potser ara s’ha diversificat, però hi ha coses que continuen passant. Si no coneixem el nostre cos, difícilment coneixerem què ens agrada al llit amb la nostra parella. Si no sabem on ens agrada tocar-nos, difícilment la nostra parella ens podrà satisfer sexualment. I si no ens agradem, difícilment agradarem a l’altre. Amb aquesta idea l’Ignasi Puig Rodas introdueix el concepte del capital eròtic. “Hi ha moltes coses que poden sumar al capital eròtic, i una d’elles és el tipus de pràctiques que jo faig i com connecto amb el meu propi cos”, introdueix el sexòleg. Segons l’Ignasi, si la persona és capaç de conèixer el seu cos i és capaç de transmetre a les altres persones les emocions, serà més fàcil que l’encontre sigui millor, però si aquesta persona no sap com funcionen els seus genitals i no és capaç de poder-li dir a l’altra què vol, les situacions sexuals seran menys satisfactòries, el que a la llarga portarà la parella no voler repetir, cosa que tant pot passar amb una parella casual com una a llarg termini.

Quan els pacients de l’Ignasi entren a consulta, ell els garanteix privacitat i complicitat. Explica que molts arriben gairebé suant, però al cap d’una estona, quan ja agafen confiança, se senten molt més tranquils. 
“A mesura que sé el que m’agrada, sigui amb joguines, sigui amb les mans, després també ho puc ensenyar a la meva parella”

En aquest sentit, la Marina Castro considera que, si no coneixem el que ens agrada, serà complicat poder ensenyar a l’altre què volem al llit, perquè no hi ha a dues dones que els agradi el mateix. “Una persona pot estar amb una parella que li agrada l’estimulació directa en el clítoris i fer-ho genial en aquesta parella, però després se’n va amb una altra persona i resulta que té més sensibilitat al clítoris i no suporta que li toquin. O cada dona expressa el que li agrada o tenim un problema”, assenyala. De fet, la sexòloga apunta que les dones tenen la tendència a explicar el que no els hi agrada. “Un pacient em deia: ‘És que la meva dona és com una karateka, està tota l’estona: No!, no!, no!, no!’”, explica fent cops a l’aire amb la mà recta. Per a la Marina, fa falta la cultura d’expressar diferent el que els agrada. “Però moltes dones quan els preguntes ‘què t’agrada?’, moltes et contesten: ‘No ho sé’. Com és que no ho saps? Perquè no ho has fet. Perquè no t’ho fas”, lamenta. “A mesura que sé el que m’agrada, sigui amb joguines, sigui amb les mans, després també ho puc ensenyar a la meva parella. Puc explicar-li, ensenyar-li, mostrar-li, fer-ho davant de l’altre perquè l’altre ho vegi, agafar la mà de l’altre i utilitzar-la com si fos de plastilina... hi ha tot un aprenentatge”, celebra.

“En comptes de preguntar ‘Què, t’ha agradat?’, hem de preguntar ‘Què t’ha agradat?’. Canviant la coma, la cosa canvia moltíssim”

Mentre que la Marina recomana donar els consells durant l’acte sexual, l’Ignasi opta per debatre-ho abans o després del sexe, en un ambient relaxat. “A vegades sembla que estiguem fent una petita obra de teatre, i si jo estic fent un paper i algú em diu ‘Ei, escolta, per aquí no’ o ‘Ei, ho estic fent bé?’, és possible que això em faci baixar el meu nivell d’excitació”, defensa. “En comptes de preguntar ‘Què, t’ha agradat?’, hem de preguntar ‘Què t’ha agradat?’. Canviant la coma, la cosa canvia moltíssim”, argumenta.

I és que, expressant què ens agrada i què no ens agrada, també ens comencem a conèixer a nosaltres mateixos, i de pas als nostres orgasmes. Perquè els homes i les dones tenen diversos tipus d’orgasmes, i una bona manera d’esbrinar quins tenim és tocant-nos. La Marina Castro relata que, en general, l’orgasme masculí és molt explosiu. Amb l’excitació hi ha una tensió del sòl pèlvic, i fa unes contraccions molt ràpides i fortes i això fa que s’alliberi tota la tensió. L’alliberament de la tensió és el que genera plaer. “És com les bosses de la compra: tu vas carregada amb bosses de la compra i quan les deixes anar, sents plaer. Però pots deixar anar de cop les bosses de la compra i llavors sentiràs molt de plaer, però de cop, és un ‘ja’”, descriu la sexòloga.

Abans, com era l’home qui anava als sex-shops, molts compraven aquests penis enormes pensant-se que li agradarien a la seva dona. Ara, com que són les dones les que van a les botigues sexuals, aquestes joguines han quedat en segon pla.
“Hi ha molta gent que em ve a consulta pensant-se que no tenen orgasmes i sí que en tenen, simplement és que a les pelis sempre surten l’orgasme explosiu, no saben com etiquetar el que els està passant”

Les dones poden tenir un orgasme explosiu igual que l’home, però també pot ser multiorgàsmica o tenir un orgasme sostingut. En el cas del multiorgasme, el sòl pèlvic pot tenir diverses contraccions que van acompanyades de plaer: disminueix una mica la tensió i després torna a pujar, torna a tenir contraccions, torna a baixar, i es poden anar fent diverses tandes. La sensació de l’orgasme sostingut, en canvi, és similar a quan estàs fent exercicis de cames i els músculs es posen a tremolar. “Arriba un moment en el qual has acumulat molta tensió però, pel que sigui, no pots fer unes contraccions fortes. Comença a tremolar, tremolar, tremolar i és un orgasme fluix i molt i molt llarg. És la gent que moltes vegades diu: ‘No sé si tinc orgasmes. Diria que sí, perquè després em quedo a gust i tinc sensacions de plaer diferents a estar excitada, però no tinc una explosió de plaer’. Hi ha la típica gent que diu ‘si no saps si has tingut un orgasme, és que no l’has tingut’. Mentida podrida. Hi ha molta gent que ve a la consulta pensant-se que no en tenen i sí que en tenen, simplement és que com que a les pelis sempre surt l’orgasme explosiu, no saben com etiquetar el que els està passant”.

Els orgasmes femenins venen condicionats pel moment del cicle del mes, de l’estat de la musculatura (a vegades amb la menopausa o amb el postpart, la musculatura pot quedar més debilitada i és més fàcil que siguin orgasmes més suaus). Com més enfortida tens la musculatura i més flexible, més explosius o més intensos. Perquè la quantitat de tensió que pots acumular depèn molt de la teva estructura física, i del teu múscul pèlvic. Per això hi ha una especialitat en fisioteràpia que és la fisiosexologia, que és treballar el sol pèlvic, com enfortir-lo per tal de poder tenir plaer o millorar el plaer que es té.

“A les societats més orientals, on entenen que l'ejaculació és una pèrdua d’energia vital, eviten ejacular si no volen tenir fills, llavors és molt habitual que ja des de petits els nanos treballin aquest sol pèlvic i practiquin”

Els homes, però, no estan limitats a l’orgasme explosiu. De fet, si volen, es poden entrenar per a ser multiorgàsmics. Per tal de fer-ho, hi ha llibres com El hombre multiorgásmico, que explica quins exercicis cal fer per frenar l’ejaculació just abans de tenir el primer orgasme. “Practicant poques setmanes la gent ho aconsegueix”, assegura la sexòloga. “A les societats més orientals, on entenen que l’ejaculació és una pèrdua d’energia vital, eviten ejacular si no volen tenir fills, llavors és molt habitual que ja des de petits els nanos treballin aquest sol pèlvic i practiquin”, exposa. D’altra banda, l’Ignasi defensa que amb el sexe tàntric una persona pot arribar a experimentar el plaer d’un orgasme perllongat en el temps que no tingui tanta intensitat però que la seva durada fa que sigui també molt estimulant i molt plaent. “També hi ha altres homes que diferencien moltíssim l’orgasme que puguin tenir a través del contacte genital o a través del contacte del sexe anal. La seva pròpia estimulació anal. O fins i tot hi ha homes, que són menys, que tenen la capacitat de tenir més receptors sensorials en altres zones del cos que es poden transformar en zones erògenes”.

“La pornografia és horripilant”, exclama l’Ignasi. Tant ell com la Marina defensen una pornografia que tingui en compte tota la diversitat sexual.
“Estem més acostumats, per una qüestió educacional, cultural vers al seu cos, que les dones estimulin les seves zones erògenes, però les dels homes no”

Zones erògenes en homes? Existeixen? I tant, que existeixen. El problema és que pocs es dediquen a estimular-les fins a convertir-les en zona eròtica, encara que segons l’Ignasi està demostrat que les terminacions nervioses de les dones que puguin ser susceptibles de ser creadores de plaer estan molt més repartides que no pas en l’home. Però no és només una qüestió fisiològica, sinó també cultural. Ara bé, les zones erògenes no són les mateixes, i l’Ignasi en les enumera. “La zona de l’escrot és una zona molt erògena que molt pocs homes estimulen, i mira que està al cantó del penis! La zona del perineu, la línia que està des de la base de l’escrot fins a l’inici de l’anus, que tenen tant homes com dones. Ara bé, els homes no l’estimulen. El cos del penis, en comptes de centrar-se en el gland, també es pot estimular. La zona dels mugrons, les orelles, el coll, el clatell, les plantes dels peus, la zona del costat de l’abdomen també són potencials zones erògenes. Estem més acostumats, per una qüestió educacional, cultural vers al seu cos, que les dones estimulin les seves zones erògenes, però les dels homes no”, sentencia.

Mires enrere, i veus aquell infant de cinc anys que ha condicionat la relació amb el seu cos. La vergonya, la culpa, el silenci ressonen dins teu. Però dius prou. Prou a les barreres que t’has posat durant anys i decideixes acceptar-te tal com ets. I et masturbes, et toques per aquelles zones que mai t’haguessis imaginat, proves joguines sexuals o reprodueixes aquell vídeo que potser t’havies negat a mirar, coneixent així una part de tu que fins ara no havies descobert. I quan vagis trobant-te i connectant amb tu mateixa, podràs trobar-te i així connectar millor amb les teves parelles.

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris