Històries

1918: el Nadal de fa un segle

Com celebraven els catalans els dies nadalencs? Quins eren els àpats? I els regals? I les tradicions? El 1918 Catalunya viu unes festes marcades per l’armistici de la Primera Guerra Mundial i la campanya en favor de l’autonomia, però el Nadal sempre torna

per Elena Yeste Piquer

1918: el Nadal de fa un segle
La Nativitat de l'infant Jesús, a la portada del magazine 'D'Ací d'allà' del Nadal de 1918. (Il·lustracions: 'D'ací i d'allà', desembre de 1918)

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Els Segadors Nous

 

“Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena...”

més deixem-ho per després
que ara el gall ja se’ns rosseja.
            Som a Nadal!
            Som a Nadal
i no està bé armar gresques!
            Som a Nadal!

“Ara és l’hora, segadors;
ara és l’hora d’estar alerta...”
Nostre mal no vol soroll.
Bons torrons i bones neules!
            Som a Nadal
            Som a Nadal
i abans que tot la teca!
            Som a Nadal!

“Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya...”
Quan haguem menjat el gall
tornarem a fer Assemblea.
            Som a Nadal!
            Som a Nadal
i hem de dar gust al ventre!
            Som a Nadal!”

L’Esquella de la Torratxa. Barcelona, 27 de desembre de 1918.


Desembre de 1918. L’aparador dels Magatzems Jorba de Manresa llueix la imatge del Sagrat Cor de Jesús amb la paraula PAX en el centre. L’aparador és imponent. El bell reflex del moment. És Nadal i és el primer Nadal després de la signatura de l’armistici l’11 de novembre, que posa punt final a la Primera Guerra Mundial. “Després de quatre Nadals passats amb el món en guerra, celebrem grat sigui a Déu el d’enguany en una pau, que si no és absoluta ni definitiva porta camí de ser-ho. Res més trist que aquests Nadals de la guerra en què el tronar dels canons i l’esclat de les bombardes ofegaven la veu dels chors angèlics que aletejant damunt de l’Establia de Bethlem anunciaven la glòria de Déu i prometien la pau als homes de bona voluntat. Festa la de Nadal, que, per a ésser veritable festa, requereix l’escalf de la llar i l’aplec de tots aquells que s’estimen, en íntima reunió familiar, que dolorosa havia de ser per tantes mares, per tantes esposes, per tants fills que tenien ausents als trossos més volguts de llurs cors, que els sabien gemegant als hospitals de sang, presoners de l’enemic o exposats a una mort imminent als camps de batalla”, publica la revista infantil En Patufet el 28 de desembre. La gran guerra ha acabat i és Nadal. Nadal de 1918.

“‘Els núvols de Nadal no sé què tenen, que no posen gens de malicia al cel’, decía Maragall. El cielo es claro, dilatado, clemente. Las nubes pasan en silencio, sin ninguna amenaza, como vagos recuerdos de infancia. Nuestra alma se siente instintivamente inclinada a olvidar lo efímero para sumergirse en lo eterno. Navidad: Eternidad. ¡Instante álgido y profundo del año! ¿Por qué tanto estruendo, por qué tanto martirio y congoja durante cuatro años, si al final debían resolverse en la infinita armonía de una Nochebuena?”, escriu Gaziel a La Vanguardia el dia previ a Nadal. I els morts?, es pregunta. “¿Y los doce millones de hombres que han perecido en la catástrofe? El muerto al hoyo, el vivo al bollo”. Mentre redacta aquestes línies, Gaziel veu passar desfilant un ramat de galls dindis per una de les avingudes més àmplies de Barcelona, a ple sol, enmig de l’anar i venir de la ciutat. Un pastor els encamina al llarg del passeig. Quan algun es desvia, li etziba una palmellada benèvola amb una canya llarguíssima. De tant en tant, el ramat s’atura, s’encalla, s’esvalota i oscil·la, com si es resistís a continuar avançant, observa Gaziel. Llavors el pastor llança un grapat de gra: Endavant! Tots els galls dindis corren darrere seu, amb alegria. “La ilusión se renueva, la marcha prosigue, la manada se aleja. Así avanza la humanidad. Sus desmanes se corrigen, sus atascamientos no duran. Todo obedece al misterioso Pastor que va echando puñados de ideales fungibles, a lo largo del camino que nadie sabe, excepto él, hacia donde conduce”, conclou. 

Entre el 17 i el 23 de desembre de 1918, cada vespre, durant set dies consecutius, es produeixen manifestacions catalanistes al centre de Barcelona. “Després vingué la treva del Nadal i no tornà a haver-hi manifestacions fins al vespre del dia 11 de gener”

A Catalunya, “el convuls context internacional del període 1914-1918 estimulà encara més la reivindicació nacional”, exposa Enric Pujol en un article sobre l’Estatut que no va poder ser a Revista de Catalunya. En el marc de la campanya en favor d’una autonomia política, el 21 de desembre de 1918 el Consell de la Mancomunitat decideix que cal redactar un projecte d’Estatut d’Autonomia, que acaba aprovant el 24 de gener de 1919. Entre el 17 i el 23 de desembre de 1918, cada vespre, durant set dies consecutius, es produeixen manifestacions catalanistes al centre de Barcelona. “Després vingué la treva del Nadal i no tornà a haver-hi manifestacions fins al vespre del dia 11 de gener”, recull Albert Balcells a El projecte d’autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric. Entretant, l’1 de gener, dia d’Any Nou, i com és tradició des de 1916, se celebra la Diada de la Llengua Catalana, un acte de caràcter reivindicatiu, organitzat per l’Agrupació Nostra Parla.

Com explica Enric Pujol, els diputats porten el projecte d’Estatut a les Corts espanyoles i el 6 de febrer comença la discussió parlamentària, “però no es va voler discutir, de cap manera, el projecte d’Estatut de la Mancomunitat, sinó només el dictamen de la Comissió extraparlamentària que el Govern espanyol havia assumit com a propi”.

Fantasia nadalenca, a D’ací d’allà. Dibuix d’Emili Ferrer.
Els catalans de 1918 es delecten. A les taules de Nadal es destapen fins a 18.000 ampolles de vins generosos (misteles, Xerès, Màlaga) i 300.000 ampolles de Xampany

Per Nadal, cada ovella al seu corral

En 15 dies, Barcelona consumeix unes 300 tones de torrons, amb preferència pel de Xixona, que representa la tercera part. Torrons d’ametlles, avellana, pinyols, de mel, de sucre, de confitures, de gemes... Els catalans de 1918 es delecten. A les taules de Nadal es destapen fins a 18.000 ampolles de vins generosos (misteles, Xerès, Màlaga) i 300.000 ampolles de Xampany, de les quals 60.000 de la marca Codorniu. La publicitat comercial procura incentivar el consum en festes. Grans magatzems i comerços s’afanyen a publicar anuncis a la premsa. El Siglo, un dels magatzems més populars de la Barcelona de principis de segle XX, situat a la Rambla dels Estudis entre el carrer Bonsuccés i el del Carme, anuncia “preus súmament reduïts”. L’any 1932, per cert, un incendi desencadenat justament en el dia de Nadal acaba amb la història d’aquests magatzems.

“EL SIGLO GRANS MAGATZEMS. Queviures i vins (planta baixa). Cistells, Figures, Centres, Capses, etc., adornades amb torrons, conserves, xampanys i vins generosos. Embotits, Fiambres, Formatges, Cafès, Pastes per a sopa. Torrons de totes classes. Massapà de Cadis. Elaboració especial de neules selectes”. Les neules i el piment, com documenta Alfons Damians i Manté en un article a D’Ací d’allà en el número del 25 de desembre, “en les festes Nadal de l’antigor eren de rúbrica en totes les taules. Així en el convit que donava el rei als seus sotsmeses, com en els monestirs i cases particulars, eren servits amb igual solemnitat, i ben segur rebuts amb la mateixa joiosa fruïció, que el bescuit gelat i el xampany en els nostres dies”. Així, concreta Damians, “en el dinar de Nadal celebrat l’any 1267 en el palau del rei En Jaume I, foren servides neules per llevant de taula, el centenar de les quals, en el mateix segle XIII, valia deu diners”.

Al Bar Amigó, als carrers Tamarit, 181, i Urgell, 1, es despatxen tota mena de vins embotellats a preus “baratíssims”: “Jerez, Manzanilla, Malvasia de Sitges, Málaga, Moscatel, Rancios, etc., etc. Gran surtido en Champagnes, Jerez Quina, Anisados Mono, Cazalla Naranjo, etc. Ron y Anís “La Vid” y toda clase de coñachs y licores. Vinos de mesa Castell Papiol y Don Paco. Para celebrar perfectamente las fiestas de Navidad hay que visitar el BAR AMIGÓ. (Se sirve a domicilio)”.

“¿Compraría usted vasos o copas si fuesen baratos?”, “Usted pensará: ¿Dónde pueden hallarse estas gangas?”. Les cristalleries de Luis Inglada, a Rambla de les Flors, 8, i Ronda de Sant Antoni, 5, ofereixen gots i copes de tota mena per Nadal a un preu assequible.

Anant cap a la fira. Dibuix de Torné Esquius per al número de desembre de D’Ací d’allà.
“Totes aquestes enormes quantitats de queviures i begudes, que han omplert magatzems grandiosos durant alguns mesos, són repartits i consumits en menys de 48 hores per totes les llars barcelonines”

En aquestes dates, es mengen més de 20.000 melons. El consum d’ostres és extraordinari. Del 21 al 24 de desembre, als mercats barcelonins es compren lluç del Cantàbric i de palangre, lluç i llucets, calamarsos, molls i besuc, pops, lluernes, raps, llenguados i llagostins. “Pobres i rics, obrers manuals, artesans i patrons, a mesura de llurs recursos, fan el dinar de Nadal introduint algun extraordinari en llur menjar del diumenge corrent”, descriu Manuel Escudé, cap del Negociat d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, en un article sobre el que es menja a Barcelona el dia de Nadal, de gener de 1919. Les fires de galls dindis en ramat recorren el passeig de la Indústria. Aproximadament uns 8.000 caps d’aviram es refugien en una cinquantena de corrals. A la fira general d’aviram, a la Rambla de Catalunya, els animals, lligats o en gàbies, formen dues corrues des de la plaça de Catalunya fins al carrer d’Aragó o més amunt, amb 250 llocs que donen sortida a 45.000 bestioles, entre gallines, galls, pollastres i capons. “Totes aquestes enormes quantitats de queviures i begudes, que han omplert magatzems grandiosos durant alguns mesos, són repartits i consumits en menys de 48 hores per totes les llars barcelonines, on les famílies amb totes les ovelles a son corral, celebren la vinguda del Messies, oblidant durant algunes hores les fatigues de la lluita per la vida i els preus inversemblants de les subsistències”, recull D’Ací d’allà.

“Feta ja la pau, és quan ha de començar la Guerra Mercantil, provocant la baixa de preus en tots els articles”, explica l’anunci.

Els regals de Nadal són, evidentment també, objectiu de la publicitat aquells dies. Casa Bastida, una botiga de roba al Passeig de Gràcia, 18, proclama “monstruoses rebaixes de preu”, motivades pel final de la gran guerra. “Feta ja la pau, és quan ha de començar la Guerra Mercantil, provocant la baixa de preus en tots els articles”, explica l’anunci. “Tenim 100.000 abrics i panyos per a confeccionar-ne 100.000 més”, avisa. Heus aquí la relació de preus:

Abric econòmic a 10 ptes.
Abric bona classe a 20 ptes.
Abric superior a 30 ptes.
Abric de luxe, tall anglès i forros de seda a 40 ptes.

Així mateix, Casa Bastida ofereix grans avantatges en totes les altres seccions de Guanteria, Sabateria, Sombrereria, Camiseria, Corbateria i gèneres de punt:

100.000 parells de guants des de 2’95.
100.000 gorres angleses a 1’45.
100.000 barrets a 4’95 i a 5’95 molt superiors.

La firma Santa Eulàlia ofereix un gran assortiment de corbates pròpies per a regal, a més de camiseria, gèneres de punt, colls i punys, bufandes de llana i pijames, i “precios ventajosos”. Casa Vilardell, que es posiciona com “la que vende más barato de España”, llueix la seva oferta d’elegants corbates nord-americanes, camises, guants i mitges per regalar. “Surtido completo en todas las calidades”, remarca. Mentrestant, el Palacio del Calzado promet “Caldazos Populares. Zapatos de charol, forrados de piel, cosidos a mano exactos al dibujo”, al mòdic preu de 10 pessetes el parell.CRUELLS & BARTOLI. JOIERS. PRESENTS DE REIS. CASP, 40 (xamfrà Llúria)”, diu un altre anunci.

Aquest consumisme preponderant contrasta amb la realitat dels més necessitats, tal com descriu Xavier de Zengotita en un article per a El Diluvio el dia de Nadal de 1918: “Las calles de la ciudad resplandecen con exuberancia de lujo y delicias. Es la gran ocasión: las gentes derrochan y el tendero sonríe satisfecho... ¿Quién ha hablado de carestía, de pobreza, de escasez? Se malgasta el dinero a manos llenas, se prodigan manjares, se derraman licores, se come hasta la saciedad, se bebe hasta la embriaguez. Mientras masca entre risas suculentas viandas y postres exquisitos el pudiente, llora el necesitado la ausencia de la fortuna y de la felicidad. En esas horas de dicha y bienestar, ¿quién se acuerda del vulgo infortunado?”.

El mateix exemplar d’El Diluvio es fa ressò, també, de la situació dels treballadors del tramvia de Barcelona, “els pàries del tramvia”, que diu en el títol. Irònic, el rotatiu expressa: “Espléndido, como de costumbre, con sus subordinados, concedióles el señor Foronda, al igual que en años anteriores, un aguinaldo de Navidad. ¡Qué hombre tan generoso! ¿Saben ustedes lo que le concedió a cada obrero ferroviario? Pues... ¡el importe de un día de jornal! Y como los jornales que el señor Foronda tiene señalados a los empleados de tranvías son los más mezquinos que rigen en Barcelona, ¡ya puede suponerse lo contentos que estarán los favorecidos con el aguinaldo! (...) Y a todo eso el señor Foronda puede darse el gustazo de vivir con fausto principesco. Miles de obreros pasan las de Caín para que él pueda saborear todos los deleites de la vida”.

La solució és Enosforina Serra, “tònic reconstituent agradabilíssim al paladar, que ofereix els corroborants millors de l’energia del cervell”

La publicitat també s’adreça als treballadors. “En acabar l’any, hi ha uns quants dies de treball aclaparador per a l’home de negocis”, indica l’anunci de Gran Fàbrica de Productes Farmacèutics d’A. Serra-Reus, amb despatx a Barcelona, al carrer Pelai, 9. “L’excés de treball mental i les impressions que es reben al fer l’inventari”, diu, “són causes d’aplanament, de postració i de pèrdua general d’energia, començament o base de tota mena de malalties”. Per fer-hi front, “el més radical és prevenir-se amb una medicació que desperti l’activitat del cervell, que l’enforteixi per endavant, que li retorni o li doni abans totes aquelles substàncies biominerals que l’excés de treball ha de restar-li”. La solució és Enosforina Serra, “tònic reconstituent agradabilíssim al paladar, que ofereix els corroborants millors de l’energia del cervell”. Enosforina Serra: “Enforteix el dèbil i escurça les convalescències”.

Nit de Nadal, de Joan d’Ivori, a D’Ací d’allà.

El món dels infants

Per Sant Esteve, l’Orfeó Català celebra una audició de cançons de Nadal al Palau de la Música Catalana. Canten cançons populars, com “Bella companyia”, “Els pastorets”, “El rabadà Joanet”, “El rabadà jovenet”, “La pastora”, “Coblas en alabança del nen Jesús” o “Som al dia de Nadal”. Els cors mixtos entonen “Sant Josep i la Mare de Déu”, “Sant Josep i Sant Joan”, “El dimoni escuat”, de Cumellas, i “Els cusinets”, de Domènech. Aplaudiments entusiastes del públic. En la segona part, s’interpreten quatre composicions infantils de Jacques-Dalcroze, un cor de Grieg, De dalt del cel, i un madrigal de Costeley, Au, qui ve?. El concert es clou amb la interpretació de l’oratori de Haendel, El Messies.

A les sales de cinema, es projecta La ira, interpretada per la gran actriu del cinema mut italià Francesca Bertini, film que forma part del cicle Los siete pecacados capitales. També s’hi pot veure Vida de perro, amb direcció i actuació de Charles Chaplin, “por el inimitable y sin rival rey de la risa CHARLOT”. En paral·lel, el Teatre Català Romea acull l’espectacle d’Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús, original de Josep Maria Folch i Torres. ““¡¡¡ÈXIT EXTRAORDINARI ÈXIT!!!”, assegura un anunci a la premsa. “Posada en escena amb un luxe i esplendor mai vist”, insisteix. “Decorat esplèndid i riquíssim vestuari. Chors d’àngels i dimonis. Ballets populars. Gran sardana. Magnífica apoteosi. ¡¡¡TOTHOM, GRANS I XICS, A ROMEA!!! El millor espectacle per a les famílies”.

“Els Pastorets d’en Josep M.ª Folch i Torres no se semblen de res als Pastorets vells. Aquells Pastorets, els populars Pastorets que feren les delícies de les criatures de ara fa 30 anys, estaven més mal escrits, sens dubte, i fins més mal tramats, però tenien una gràcia ingènua, una gràcia amb caient popular, que’ls feia molt més saborosos i simpàtics”

L’Esquella de la Torratxa en dona la seva visió: “Els Pastorets d’en Josep M.ª Folch i Torres no se semblen de res als Pastorets vells. Aquells Pastorets, els populars Pastorets que feren les delícies de les criatures de ara fa 30 anys, estaven més mal escrits, sens dubte, i fins més mal tramats, però tenien una gràcia ingènua, una gràcia amb caient popular, que’ls feia molt més saborosos i simpàtics”. El setmanari satíric apunta que Folch i Torres ha modernitzat la rondalla, “empeltant-la d’escenes versemblants, humanitzant en bona forma a molts dels personatges”, però critica que “ho ha aconseguit a mitges perquè ha sigut escassament afortunat en els trucs escènics i, lo que és més trist, ha demostrat una manca extraordinària de recursos còmics en el diàleg”. “Els quadres, diguem-ne d’espectacle, a excepció del de la “boca de l’Infern”, són pobres, migrats”, afegeix. L’obra, però, obté un èxit a cada representació. El setmanari admet amb una certa condescendència que això és perquè “el públic és bona persona o no s’hi capfica i s’hi distreu i fins aplaudeix els cuplets de l’Aymerich. És perquè això dels 18 quadres i els ballets, i la sardana, i els diables, té tot plegat la virtud d’entretenir les hores de reglament. Pels voltants de Nadal no deu exigir-se gran cosa més”.

El meu pessebre. Dibuix de Lola Anglada i Sarriera, per a D’Ací d’allà.
“¡18 ESPLÈNDIDES JOGUINES! seran sortejades, regalant-se un número pel sorteig a cada nen i nena. L’acte del sorteig serà presidit pels Reis d’Orient”

Aquells dies, la Pelleteria Roig i Prats ofereix al públic infantil una pel·lícula titulada “Vigílies de Reis”. El film es projecta des del dia 23 al 5 de gener en els luxosos aparadors de la botiga, a Balmes 9, 11 i 13: “Espatarrant exposició amb gran rebaixa de preus. 70.000 models confeccionats per encàrrec dels senyors Reis d’Orient. Tenim bussó per dipositar les cartes, amb un servei directe i sense retràs. ¡Nens i Nenes! ¡Veniu a can Roig i Prats i veureu com arriben els vostres estimats Reis d’Orient!”. Així mateix, la “patriòtica Empresa Fábregas, desitjosa de correspondre a les atencions amb què el públic de Barcelona l’ha distingida portant al teatre milers i milers d’infants”, anuncia un sorteig gratuït amb premis per als nens i nenes que assisteixin a la funció: “SUMPTUOSA I BRILLANTÍSSIMA CAVALCADA dels SANTS REIS amb nombrós seguici, els quals obsequien als nens i nenes amb finíssims presents. (...) ¡18 ESPLÈNDIDES JOGUINES! seran sortejades, regalant-se un número pel sorteig a cada nen i nena. L’acte del sorteig serà presidit pels Reis d’Orient”. 

Els grans Magatzems DAMIANS també es preparen per la jornada de Reis: “Grandiosa exposició i venda de JOGUINES”. Els pares, ahir, com avui, cerquen les millors joguines per als seus fills. El director dels Asils de la Junta de Protecció a la Infància, Ll. Folch, escriu un article a D’Ací d’allà en què reflexiona sobre el món dels infants i aconsella els pares en la seva elecció:

“–Tabals no!, que em farien mal de cap; fora trompetes!, que es cansarien el pit; res d’escopetes!, que els pot fer sanguinaris; això no!, que es podria fer mal, això tampoc!, que hi hauria raons!...

“Si no li portes tu xiulets i trompetes, ell se’n fa: se’n fa amb els forats de les claus, amb els mànecs de les escombres, amb rotllos de papers. La seva naturalesa, actuant amb força irresistible damunt la seva voluntat li ho fa fer, perquè els seus pulmons necessiten de la pràctica del bufar per al desenrotllament que els cal inspirant i espirant”

Aquest és el criteri, o aquests són els motius que determinen als pares en la selecció de les joguines per a llurs fills. “No neguem que sigui un criteri raonable, però és raonable considerant-lo sols dintre el món dels pares, no pas dintre el món dels nens”, argumenta Folch. “Si no li portes tu xiulets i trompetes, ell se’n fa: se’n fa amb els forats de les claus, amb els mànecs de les escombres, amb rotllos de papers. La seva naturalesa, actuant amb força irresistible damunt la seva voluntat li ho fa fer, perquè els seus pulmons necessiten de la pràctica del bufar per al desenrotllament que els cal inspirant i espirant (...). Per això, per aquest imperatiu de la seva fisiologia, és que el teu fill et desobeeix, i tu t’enutges, el renyes i el castigues: si li compressis trompetes i xiulets i flabiols (que necessita com el pa que menja), no et desobeiria. I el mateix et podria dir de totes aquestes joguines que a tu no t’agraden perquè no et serveixen, però que són la vida i l’esdevenidor dels teus fills”, enraona. Per això, Folch convida als pares que, en la seva tria, pensin només en els infants, en els nens i nenes, “i procuris ésser tant com puguis com ells, en l’ocasió”.

I així, amb la Festivitat dels Reis es clou el Nadal de 1918. Un Nadal que ha d’obrir la porta a un 1919 renovat, com anhelen aquests versos de La Campana de Gràcia, amb els quals posem fi a aquest últim article de l’any:

Vida nova, vida nova!
és el crit que tots llencem,
perquè, si no, ens enfonsem.
Sabràs realitzar la tasca
que’l destí t’ha senyalat?
Hi haurà en tu el cor i l’empenta
del reformador esperat?
            Sigues un any nou de veres,
            gentil 1919,
            que’l teu pare i els teus avis
            ja’ns han atropellat prou.

                                   C. GUMÀ

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

– continua després de la publicitat –

– continua després de la publicitat –

Comentaris