Històries

1 d’octubre de 1898: la primera escola que es defensa

És la base de l'escola i de la pedagogia catalana que arriba fins als nostres dies. Fa 120 anys va néixer la primera escola amb l’ensenyament en català, impulsada pel mestre renovador Francesc Flos i Calcat

per Elena Yeste

1 d’octubre de 1898: la primera escola que es defensa
Són fills d'una nova pedagogia. Alumnes a la Granja Escolar del Col·legi de Sant Jordi. (Fotografies del Fons de David Pujol i Fabrelles)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

“Ahir tingué lloch la obertura de classes en lo Colegi de Sant Jordi, que acaba de fundar en aquesta ciutat nostre amich l’entussiasta propagandista de la ensenyansa catalana En Francisco Flos y Calcat. Concorregueren al acte un floret d’alumnos que, atrets per una verdadera simpatía escoltaren ab relligiosa atenció las disposicions d’organisació para la marxa instructiva que ‘s deu aplicar desde ‘l present curs. La circunstancia d’estar inscrits algunos noys que fins are havíen concorregut á escolas en que sols la parla castellana hi campenja, feu més visible la satisfacció d’aquestos ja que notaren en lo Professor una paraula més atractiva, més assequible, més familiar y més llógica usantse la llengua catalana com á oficial que es del Colegi”. Som al 1898. Ho explica La Renaixença. El primer d’octubre de fa 120 anys, veu la llum la primera escola catalana moderna, la primera escola que es va dir obertament catalana, com diu Alexandre Galí en la seva Aportació a l’Any Fabra (1969).

Una escola que es publicita a la premsa

Abans d’obrir les portes, Flos i Calcat promou una campanya per donar a conèixer el Col·legi “a tots los pares de familia y al públich català en general que s’interessi per l’avens de la instrucció”. L’escola es publicita a la premsa: “Col·legi de Sant Jordi. 1ª Ensenyansa y Estudis Especials. Carrer de Sant Honorat 9, primer pis”. En el prospecte de l’escola es fa constar que “al objecte de desvaneixer certas preocupacions de molts pares”, s’ensenyaran totes les matèries en llengua catalana, “y per mediació d’aquesta, se cursarà obligatoriament per tots los alumnes la llengua castellana”.

I comencen les classes al Col·legi de Sant Jordi. L’Atlàntida, revista quinzenal cultural, celebra el primer dia lectiu del centre esmentant “la evident importancia d’aquesta institució que tanta falta feya á Barcelona”. La Nació Catalana documenta la seva visita al col·legi. Rotulacions en forma de frisos adornen les sales. Estampats en lletres gòtiques, es poden llegir preceptes com “Ama l’honra de ta ciutat y de ta terra”, o “Qui de jove no treballa quan es vell dorm a la palla”. “Decoran la classe de pàrvuls diferents objectes apropiats, a més d’infinitat de models en guix pera la ensenyansa de dibuix al naturals”. Un objecte crida l’atenció del cronista. És un quadre ideat per Flos i Calcat que conté infinitat de lletres, les unes fixes, les altres movibles, amb què l’alumne aprèn a llegir i escriure jugant amb les combinacions necessàries per compondre síl·labes, paraules, frases, desterrant de l’aula “los rutinaris cartells ab los que ‘l noy més aviat s’hi ensopeix”. La seva és una “ensenyansa intuitiva, tan adoptada en Alemanya, ab lo sistema Froebel”, basat en el joc i l’esbarjo a ple aire, del creador del terme jardí d’infància (kindergarten).

La pedagogia no és només a les aules, també a la realitat. Activitat agrícola amb els alumnes del Col·legi de Sant Jordi.

La il·luminació per a les classes de nit, ja que el centre també s’anuncia amb una oferta de classes nocturnes, de 8 a 10 del vespre, per a obrers i dependents de comerç, és “esplèndida y ben destribuhida”. A més, “en tots los mobles, com taulas, banchs, y demés utensilis, treballats ab extraordinaria perfecció, hi campejan, esculpits ab correcte y sever dibuix las quatre barras y la creu de Sant Jordi”.

En la sala principal per a les classes elemental i superior, “hi va destinada una artística alegoría de Fè y Patría modelada expressament”, que és exposada al públic durant un temps en una botiga del carrer Ferran VIIè. En la figura, un treball realitzat pels artistes Jordi Riera i Antoni Oliva, es veu un escut de Catalunya i una cinta amb el lema “Alabem a Déu y á la Patria”, amb una corona que du la imitació d’una antiga creu processional d’estil romànic.

La nova escola compta amb sis professors: per a idiomes en Francesc Millet i Villá, per a Dibuix al Natural n’Antoni Utrillo, per Agrimesura i Indústries rurals en Francisco X. Tobella, per a Solfeig i Piano en Joseph Ma Comella i en Joan Salvat, i per a Dibuix industrial, Caligrafia i Adorno el propi Flos i Calcat, que havia estat cal·lígraf de l’Ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898. El primer curs es clou amb 15 estudiants matriculats, tot i que el primer d’octubre les classes arrenquen amb 7 inscrits, dos dels quals són fills del fundador. En el segon any de funcionament, el curs 1899-1900, l’escola incrementa fins a 51 alumnes i el professorat de 6 a 11. Així ho detalla el mestre i pedagog David Pujol, professor d’Història de l’Educació a la Universitat de Girona, en el llibre Els orígens de l’escola catalana (1998).

“Cada pany de paret pot dirse qu’ es un gran llibre ahont los noys, sense volguer hi aprenen tot lo millor que contenen los tractats de moral ó de ciencia”, explica la revista comarcal La Costa de Llevant, de Canet de Mar, el 8 de gener de 1899. El cronista, M. Serra i Font, comenta que la primera sala és com un Museu enciclopèdic. Unes plaques de màrmol negre llueixen els noms de diversos catalans il·lustres. A les parets, sobre una llarga tela enquadrada en marc daurat, destaquen un model de caligrafia i dos mapes: un de Catalunya i l’altre de la península Ibèrica. Quadres d’anatomia, de geografia física i astronòmica, de geologia, de sistema mètric, habiten l’espai; “y tot en catalá, lo que implica llargas horas de composició, ja que no se n’ha editat encare de obras de tal mena”. Hi ha una sala per fer dibuix al natural i una més per fer classe de música, solfeig i piano.

Flos, el profeta que anuncia el regne

“¿Qui li havia de dir á son mestre D. Josep Sala y Martí, quant lo castigava perque á la classe parlava en catalá, que aquellas inícuas reprensions algun dia se havían de revolar en la conciencia de son deixeble fundant una escola diametralment oposada de tals ridículas prohibicions, fillas més de la rutina que del bon sentit y de la pedagógia?”, assenyala Serra i Font.

“A l’escola del Masnou s’albira el nou plantejament d’escola i del mestre. De l’escola, perquè Flos acaba amb les rutines tan pròpies de l’època, i del mestre, perquè l’entusiasme i l’estimació que diposita en els infants, jugant i fent-hi excursions"

Francesc Flos i Calcat neix a Arenys de Mar el 13 de novembre de 1856, dos anys abans del restabliment dels Jocs Florals. “La seva rebel·lia li costa molts càstigs del Sr. Sala, el seu mestre”, revela el net de Flos i Calcat, Jordi Flos, en el llibre Flos i Calcat: catalanisme i escola (2001). Francesc Flos va a escola fins als 13 anys. Quan mor el seu pare, la mare l’envia a treballar a Barcelona, a casa del seu tiet. El 1882, obté el títol de mestre de primera ensenyança a l’Escola Normal de Girona. Però, abans, amb 22 anys, adquireix pel seu compte un Col·legi al Masnou, on pren consciència de la necessitat d’impulsar una ensenyança catalana i fa els primers assaigs. “A l’escola del Masnou s’albira el nou plantejament d’escola i del mestre. De l’escola, perquè Flos acaba amb les rutines tan pròpies de l’època, i del mestre, perquè l’entusiasme i l’estimació que diposita en els infants, jugant i fent-hi excursions, resulta una agradable novetat que demostra la vocació que sent per la tasca que ha escollit”, explica Jordi Flos. És en aquesta etapa del Masnou, també, que contrau matrimoni amb Josepa Gibernau i tenen cinc fills.

Francesc Flos i Calcat, creador de la primera escola en català, en un dels últims retrats que es conserven del mestre.

El 1886 i 1887, Francesc Flos publica dos opuscles que constitueixen les bases del seu projecte: Las escolas catalanas, en què per primera vegada formula la idea de crear un patronat protector d’escoles catalanes, i La ensenyansa en las escolas catalanas. “El Col·legi de Sant Jordi està creat des del bon començament com a escola catalana, el que fa Flos és crear la institució ad hoc”, comenta el doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona Lluís Duran. Amb tot, hi ha diferents indicis que apunten que a l’escola de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, el 1891, es va començar, si més no en part, a fer un ensenyament en català. “Però no s’insisteix, és a dir, no hi ha un relat per la primogenitura, ja que es dona per fet que Flos fa la primera escola catalana”, puntualitza Duran.

“Les administracions catalanes, encara no governades pels catalanistes, no tenen interès per una societat de masses que demana ciutadans que sàpiguen llegir i escriure i fer les quatre regles”

“El concepte que proposa Flos d’escola catalana com la que entenem avui, de fet, comença amb l’Espanya constitucional. Hem d’esperar gairebé prop de 100 anys perquè el model de Flos sigui el model viable”, afegeix. “Flos és el profeta que anuncia el regne però, com Moisès, no arriba a la terra promesa”. Per què? Flos es troba amb tres dificultats. “Una és que no hi ha un interès públic pels afers d’educació. Les administracions catalanes, encara no governades pels catalanistes, no tenen interès per una societat de masses que demana ciutadans que sàpiguen llegir i escriure i fer les quatre regles. Una altra és que l’escola catalana no ha trobat ni la persona ni l’estructura per tirar-la endavant. Que no ha de ser un mestre. No pot ser un mestre. Perquè el mestre sempre ho serà de la seva escola, no serà un per a tots. I aquest és en part el defecte de Flos. I a banda d’això, hi ha un problema fonamental: no podem fer escola catalana sense una llengua unificada. Si no hi ha una sola norma, què ensenyes als nens? Per tant, clar, si no hi ha interès per la pedagogia, si no hi ha una estructura i un lideratge sòlid, i no hi ha una llengua unificada... No pot engegar l’escola catalana com a necessitat de país. I Flos és, per entendre’ns, el que anuncia, però no sap què és allò que està anunciant ben bé, sap on va però falten les condicions”, observa Duran.

El 1896 Flos publica una Geografia de Catalunya com a text per a les escoles, i el 1898 la premsa parla també de dos llibres seus per aprendre a llegir i escriure, el Promptuari de la escriptura i el Primer llibre dels noys. “Com que ell és l’únic mestre, ell s’ha de fer tots els manuals”, diu Duran, fins que l’any 1917 la Protectora de l’Ensenyança Catalana endega la seva editorial i apareixen els llibres de la Pedagògica.

El primer curs. De les vetllades infantils als exàmens públics

El 31 de desembre d’aquell primer any de vida del Col·legi, Flos i Calcat organitza una vetllada infantil per celebrar el comiat i l’entrada del nou any i demostrar els avenços dels alumnes. La celebració es converteix en tot un esdeveniment social immortalitzat i elogiat per la premsa del moment, com “una festa que representa pera ‘l catalanisme un pas dels més ben donats en favor de sa renaixensa”. “La concurrencia fou tanta, que no era possible ‘l tranzitar ab desembrás, vejentshi entre ella, ademés de las familias dels alumnos, representacions de varias entitats catalanistas y moltas altras personas que de cor s’interessan per la sort y prosperitat de la primera escola catalana”, relata La Costa de Llevant. El programa de la vetllada inclou exercicis pràctics de la instrucció que es rep al Col·legi, des de la lectura de composicions en prosa i vers, a algunes lliçons de moral i de Geografia descriptiva de Catalunya, “essent de notar la concisió en respondre ‘ls alumnos los més petits detalls dels límits de nostra terra, aixís com la descripció més complerta de las comarcas catalanas”. En acabar el tram final, marcat per un repertori de cançons populars i el cant últim d’Els Segadors, els alumnes són obsequiats amb un refresc mentre la societat coral “La Barretina Catalana” canta des del carrer.

“Flos treu els nens a fer excursions, per conèixer el país. Perquè si el nen no coneix el seu entorn, no podrà conèixer entorns superiors, per tant cal arrelar-lo al barri, a la seva ciutat, al seu país, per anar entenent el món. Flos ho diu molt bé: no s’estima el que no es coneix”

Després d’això, els alumnes de la classe superior del Col·legi fan una de les primeres sortides per visitar el museu i les col·leccions del Centre Excursionista de Catalunya, on són rebuts pel vicepresident de l’entitat i altres socis, el febrer de 1899, com documenta La Veu de Catalunya. “Flos treu els nens a fer excursions, per conèixer el país. Perquè si el nen no coneix el seu entorn, no podrà conèixer entorns superiors, per tant cal arrelar-lo al barri, a la seva ciutat, al seu país, per anar entenent el món. Flos ho diu molt bé: no s’estima el que no es coneix. Coneixement i estimació en el pensament flosià van molt lligats”, declara Duran.

Una altra fita destacada és el 23 d’abril de 1899, quan se celebra una festa infantil amb motiu de la diada del patró del Col·legi i de la inauguració d’un museu escolar amb una exposició permanent de vistes fotogràfiques de Catalunya. “Plens fins á vessar estavan diumenge los salons del Colegi de Sant Jordi, per la distingida concurrencia que anava á admirar los profits d’una educació verament catalana”, remarca La Costa de Llevant. Els alumnes llegeixen poesies d’autors catalans i canten cançons populars, “essent aplaudits més que en cap part en la cansó original del senyor Flos titulada Las comarcas catalanas y en los ‘Exercicis práctichs d’Aritmètica’, ahont demostraren en los travalls que executaren los noys de classe elemental que ‘l método seguit per son director es lo més práctich y positiu”.

El mapamundi de l’“Universal Trinquet”, a la Granja Escolar creada el 1905 per Flos i Calcat.
“La acusació maliciosa de que las escolas catalanas no ensenyan lo castellá, quan lo aprenan millor comparantlo ab la llengua catalana”

L’Atlàntida explica que “la nota simpática de la festa” la posa un nen de cinc anys dirigint una de les cançons, La formiga, “obligant á la maynadeta á repetirla”. La festa, “una vetllada infantil pero d’una significació més gran de lo que molts se creuhen”, arrenca amb un breu discurs del director, remarcant la importància de l’ensenyament en català i protestant contra “la acusació maliciosa de que las escolas catalanas no ensenyan lo castellá, quan lo aprenan millor comparantlo ab la llengua catalana”.

Els primers exàmens públics del Col·legi es fan el 17 de juny de 1899. Des de La Veu de Catalunya celebren “les indiscutibles ventatjas” del model educatiu del Col·legi i es dolen “que un sistema tant racional, tan fácilment progressiu pera la infantesa, no tinga més protecció per part del públich en general y de aquells pares que creyentse partidaris d’aquest procediment ho negan de fet, enviant á sos fills a apendre’l castellá pel sistema castellá”. Els exàmens finals culminen, el dia 29, amb la celebració d’una nova festa infantil de repartiment de premis als millors estudiants, emparada per l’Agrupació Protectora de l’Ensenyança Catalana, nascuda tres mesos després de la inauguració del Col·legi i convertida en Associació el 1902.

L’obra d’un renovador de l’ensenyament

Flos és el primer mestre català que fa servir la geografia com a element educatiu ensenyant-la de forma pràctica amb jocs i activitats a l’aire lliure. Així, el 1905 crea la Granja Escolar, als afores de Barcelona. La finca té jardins, bosc, un teatret de titelles. En un entorn fresc i distès, els infants són instruïts en matèries com Geografia Aritmètica, Geometria, Agricultura o Indústria. Els alumnes gaudeixen d’un hort, i un gran frontó en què hi ha l’“Universal Trinquet”. “Consistia en un gran mapamundi, on tots els països, rius i accidents retallats en llauna de colors, hi eren dèbilment fixats..., en tirar una pilota sobre una peça el noi havia d’endevinar el lloc”, explica Duran en el seu llibre. “Feia molts jocs d’educació física a terra, marcant circuits a terra, és un ensenyament actiu en molts punts... Hi ha coses que ara ens semblen molt normals però en el context de l’època eren molt importants, perquè es feia un ensenyament molt clàssic”, il·lustra Pujol, que destaca la “intuïció” i la “genialitat pedagògica” del mestre Flos. “Va ser un defensor claríssim de l’escola catalana però també de la renovació de l’escola. Se l’ha de valorar pel que va fer en relació a l’ensenyament en català però també perquè va introduir metodologies que no eren pas tan habituals”, afegeix.

El 1906, Flos confecciona el primer mapa mural de Catalunya basat en les comarques. “Les comarques són de la ponència de Pau Vila, de l’època de la República, però ell ja té aquesta intuïció d’assenyalar comarques de Catalunya amb uns números, posa noms... Tot amb aquesta vocació pedagògica”, exposa Pujol.

L’escola té un cor, l’esbart cantaire Novell Porter, dirigit pel propi Flos i integrat pels alumnes, que fa sortides per actuar en diferents poblacions catalanes. Flos crea, també, la Joventut Jordiana, una organització integrada per joves, alumnes de més edat i antics alumnes del Col·legi.

El Col·legi de Sant Jordi és “l’escola d’un mestre amb nas pedagògic, l’escola del mestre que pensa en els alumnes”

Duran precisa que el Col·legi de Sant Jordi és “l’escola d’un mestre amb nas pedagògic, l’escola del mestre que pensa en els alumnes, l’escola del mestre que pot ensenyar com és l’escola per dins, l’escola del mestre que va a excursions i els ensenya el món, i l’escola del mestre que fa una escola confessional però no congregacionista”. Pujol reitera que l’escola de Flos i Calcat “és molt important pel fet que va ser la primera i perquè serà l’època de la creació de moltes altres escoles després de la seva, en català també”, en un moment en què el castellà és la llengua de l’escola. I així, l’any següent apareixerà l’escola Mare de Déu de Montserrat per a nenes, després l’escola Mossèn Cinto. I això va en paral·lel a la creació de la Protectora. “Flos i Calcat també és l’impulsor d’aquesta entitat, i és clar, quan comencen a sortir les primeres escoles catalanes és bàsic, és important, que hi hagi alguna associació que els hi doni suport”, recorda Pujol. Així, segons dades d’Alexandre Galí, cap al 1914, les escoles catalanes subvencionades per la Protectora es multipliquen i l’any de la Dictadura de Primo de Rivera, el 1923, ascendeixen a 42.