LA MIRA guanya el VII Premi Eugeni Xammar de Periodisme
L'equip que lidera el magazín digital LA MIRA va recollir el passat divendres 23 de novembre el VII Premi Eugeni Xammar de Periodisme que coordina Òmnium Cultural del Vallès Oriental. La gala de la XXIX Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental es va celebrar al Teatre Ateneu de Sant Celoni.
L’equip que lidera LA MIRA, amb l’editor, Joan Camp; el director, Francesc Canosa i la cap de redacció, Magda Gregori, va recollir el Premi Eugeni Xammar de Periodisme, patrocinat per Elèctrica Canet. Al costat d’un gran llaç groc, Canosa va aprofitar per reivindicar la necessitat de crear un espai de revista catalana al món digital actual i l'esforç que suposa aquesta pretesa normalitat. També hi va haver paraules de record pels presos polítics, vinculant-los al precinte que la seu d’Òmnium Cultural patí l'any 1963, quan oferia classes clandestines de català durant el franquisme.
El premi rebut, dotat amb 700 euros, va aconseguir l'unanimitat del seu jurat, format pels periodistes Santiago Ramentol, David Bassa i Esteve Plantada.
Durant la festa també es van entregar els següents premis:
El XVIII Premi de poesia Estabanell Energia: Carme Arnau i Ors per l'obra La sed i la sal.
El XVIII Premi de novel·la Josep Saperas: Jesús Pacheco per l’obra El Danubi.
El XVII Premi de Sociolingüística: David Garcia Sirvent pel treball Primavera musical
Primer Premi de Recerca del Baix Montseny: per Berta Florés pel treball Maternitats, parts i criança durant el franquisme dels anys 1939-1941.
Alhora, es van fer diferents reconeixements a joves de la comarca que ja havien estat premiats amb el Premi Sambori.
Eugeni Xammar
El premi porta el nom d’Eugeni Xammar i Puigventós, periodista vallesà que va viure entre el 1888 i el 1973. Cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota (parlava set llengües i n'escrivia cinc), visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a diferents països del món i publicant a mitjans catalans i en català com ara La Publicitat, La Veu de Catalunya o la revista Mirador. Aquesta activitat es complementava amb col·laboracions en castellà a mitjans sud-americans i amb el diari madrileny Ahora.
Gràcies al domini de les llengües, va poder treballar com a traductor per a organismes internacionals com l'ONU, l'OMS, el Banc Mundial i la FAO.
Autodefinit com a demòcrata, republicà i catalanista, és famosa la seva frase que diu: “Tractant-se de Catalunya, jo no he pres mai precaucions”. Compromès amb el Govern de la Generalitat, va ser-ne representant a París durant la postguerra al servei del president Irla. Aquesta responsabilitat li suposaria la represàlia franquista i l'extradició, així com la desaparició del seu nom i la seva obra com a referents del periodisme avançat que va practicar al llarg de la vida.