Visions

Les primeres habitants de les Pitiüses

Fotografies de Jordi Borràs Abelló

Les sargantanes de les Pitiüses són part del patrimoni natural d’Eivissa i Formentera i dels illots de la zona. Es mouen sigil·losament entre pedra seca i matolls, deixant entreveure als ulls més àvids els colors verds maragda, turqueses, negres... que allargassen i dibuixen amb sanefa del cap fins a la cua. És una espècie única, que preserva tots els estadis de la seva evolució i que viu en aquestes terres des d’abans que l’home hi arribés. Una sargantana que s’ha adaptat a les illes i que ha evolucionat amb elles.

En l’antiguitat, a la Mediterrània, hi havia dos mons, el grecoromà i el semita. Amb la cultura grecoromana es van introduir serps a totes les illes, per mantenir les cuines saludables, sense rates, sense paneroles... Eren uns animals molt estimats per les dones, i un munt de rituals hi anaven lligats. És el símbol de la salut. Però en el món dels cartaginesos, tenien odi a les serps. Quan els cartaginesos arriben a Eivissa, aterren en un territori lliure de serps i dediquen l’illa al déu Bes, que és el que protegeix contra animals malignes, com aquest tipus de rèptil. Iboshim és l’“illa de Bes”, i d’aquí en deriva el nom d’Eivissa. Des de llavors que no hi ha hagut serps, aquí, i, de cop, s’hi introdueixen. 

La supervivència de les sargantanes viu amenaçada per aquesta invasió externa. Les serps de ferradura i les d’escala van aterrar a principis del 2000 en un territori que no en coneixia el moviment sinuós. La seva introducció, amb la importació d’oliveres de la Península, és una sentència de mort per a la reina de les Pitiüses. Les serps han trobat bon refugi en unes illes amb un clima extraordinari i, a més, hi han trobat molt aliment: les sargantanes són un dels seus plats principals. Diverses associacions estan en guerra contra les serps per defensar la sargantana. Una espècie endèmica de la zona que lluita contra rellotge per sobreviure i que és símbol d’identitat i llibertat de les Pitiüses. Qui vencerà? 

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris