Visions

Farina modernista

Fotografies de Jordi Borràs Abelló

Descobrim un espai que acumula anys d’història i treball, de camions amunt i avall i sacs de farina apilats. Entrem en un edifici, avui en desús, que acordonarà la nova estació d’autobusos de la ciutat de Lleida. Una indústria històrica però que fins al 2012 va estar en plena activitat: la farinera La Meta. L’únic exemple d’arquitectura industrial modernista que hi ha a la capital de Ponent.

Una façana amb figures i formes fàcilment identificables ens remet a principis del segle XX, quan Pere Llusà encarrega a Francesc de Paula Morera i Gatell la construcció de la farinera. Una obra que finalitza el 1915 i que, arquitectònicament, recull alguns dels elements més característics de l’època, com el maó vist de color vermellós, que contrastava amb la blancor que es traginava portes endins.

L’any 1956, els germans Josep Maria i Antoni Vall Companys compren la farinera La Meta i hi continuen la producció. Fins a l’any 2012, quan els camions deixen d’entrar-hi i els sacs de farina queden buits. Però encara avui manté l’essència i el valor d’un edifici modernista singular per on han passat diferents generacions de treballadors i d’on han sortit milers de sacs de farina. I que tornarà a veure gent passar per fer un altre llevat per a la vida. 

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris