Visions

Lo Rambo d'Ulldecona

Fotografies de Jordi Borràs

L'ambient és festiu al recinte fet de ferrots com si fossin gàbies de Mecano. Uns habitacles que proporcionen protecció a baix, per entrar i sortir de l'arena, i festa a la part de dalt, on els amics i les famílies xerren i berenen plegats. Al cap i a la fi, els bous són l'excusa per a passar l'estona, m'expliquen a la plaça. La tarda comença amb vaquetes i bous cada 15 minuts, fins que es fan quarts de nou i toca bèstia grossa: el bou embolat. El d'avui és en Rambo, fill de la Faraona, em diuen els taurins. Tan bon punt trec la càmera per retratar l'escena un dels emboladors m'escridassa: ‘Ni una foto, aquí!’, m'ordena, com si el carrer fos seu. Quina festa més curiosa aquella on les càmeres fan por, penso. Parlo amb ell, es calma i puc seguir fent fotos, però no pas sense la malfiança d'alguns taurins, que no me la trec de sobre. Finalment treuen el bou del camió i l'encasten contra el caixó d'embolar. L'animal brama i baveja. Tothom a córrer. L'home contra la bèstia, o el bèstia contra l'animal, depèn de com es miri. El joc s'acaba al cap d'un quart d'hora i el bou surt de la plaça, que també es buida de testosterona i s'omple de canalla. Juguen a tocar i parar: un fa de bou i els altres de personetes. Ulldecona, 12 d'octubre de 2018.

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi
Foto de perfil

Jordi Borràs

Cap de fotografia de LA MIRA

Firma

Comentaris

No hi ha cap comentari

Envia un comentari

Inicia sessió per a enviar un comentari.