Dos i tres. Dos anys del nostre naixement i tercer número en paper. Sí, a LA MIRA el 2020, en plena pandèmia, hem fet dos anys. Moltes coses. I aquí també les veureu. Ens vam haver de tancar, però nosaltres vam sortir. A documentar una Catalunya insòlita. A explicar-vos, a mostrar-vos aquest mapa inimaginable d’una Catalunya buida. I després, d’una Catalunya plena: de sanitaris, residències, teletreball, morts i també naixements. De tot això, a més de les nostres fotogaleries, amb el cap de fotografia, en Jordi Borràs, al capdavant, n’ha sortit un llibre fet conjuntament amb Ara Llibres: L’any sense primavera. Però el 2021 veureu una exposició de fotos de LA MIRA molt diferent d’aquesta “Catalunya any 0”, i també sentireu el que no heu sentit amb un podcast únic: com va treballar l’equip de LA MIRA durant la pandèmia. Les veus, els sentiments, les emocions, els problemes i les esperances... Però n’hi ha més.

Aquest 2020, després de més d’un any d’investigació, han vist la llum els primers reportatges originals i inèdits sobre un dels espolis més desconeguts de la repressió franquista: els ateneus catalans. Reportatges a LA MIRA i també una altra manera de veure-ho: l’exposició itinerant “Quan s’enduen el país: l’espoli franquista als ateneus de Catalunya”. Aquest projecte, fet conjuntament amb la Federació d’Ateneus de Catalunya, es convertirà en un llibre i en algun format audiovisual. Més.

El 2020 ha sortit el segon llibre de LA MIRA, que fem conjuntament amb l’editorial Fonoll. Com la nostra mirada, és una obra inèdita, d’un personatge de pel·lícula: Josep Carner-Ribalta, un català que va viure la història de la Catalunya del segle xx en primera persona i que va ser mà dreta de Francesc Macià. El llibre El campanar abandonat. Memòries d’un escriptor exiliat és un veritable manual de preparació per ser un professional de l’exili. Més.

Preparem més i més per al 2021. Però sabeu que hem estat presents cada dia. Amb les històries, les persones, les visions. La nostra raó de ser: explicar un país no explicat. Explicar-lo de manera, de mirada, diferent. L’aposta per un periodisme. Per aquest periodisme. Però tot això dit fins ara —el que hem fet el 2020, i abans, el 2019, el 2018— no serveix de res si no hi sou vosaltres: subscriptors, lectors, amics. Sense vosaltres no podríem fer res. Gràcies a vosaltres ho fem tot. Ho farem tot. Per això ens permetem entrar a casa vostra amb aquest tros, amb aquest bocí del nostre ésser: aquesta revista. Teniu a les vostres mans un gràcies fet paper, però un gràcies de tot cor. Vosaltres sou el nostre premi.