Dos. Dèiem, al primer número, que això no és una revista. Doncs bé, aquest és el segon número. Una tria, ben ullada, de les millors històries, persones, visions del nostre magazín digital. Què hi veieu?

Doncs que LA MIRA ja ocupa un espai original, genuí, únic, singular, diferent del periodisme de no actualitat, del periodisme de foc lent, del periodisme narratiu, de la literatura de la realitat… Hi som. Continuem. Ens agrada el que els lectors ens diuen, ens confessen: que les nostres històries no caduquen. Que les poden llegir sempre. A qualsevol hora. En qualsevol moment. I més coses. Que sí, que com tots, com és normal, mirem, llegim, consumim molts mitjans de comunicació, però a LA MIRA, els lectors, sempre ens deixen per al final. Som els darrers, els últims. Perquè ens agrada dir que: som el que queda quan ja no queda res. I aquí estem.

LA MIRA són totes aquestes històries, persones, visions que podeu llegir a totes les vostres pantalles. LA MIRA és també aquest segon número d’una revista en paper amb una tria de temes publicats en digital. LA MIRA és també els llibres que hem començat a editar: els nostres millors continguts en un format per sempre com el llibre (no us perdeu el primer títol: Els altres catalans [universals], la ja cèlebre sèrie d’articles de David de Montserrat). LA MIRA és també exposicions, tallers, xerrades, formació, podcasts… amb la nostra manera de mirar el país, el món. El que es veu i el que no es veu. LA MIRA és explicar el que no s’explica.

LA MIRA és periodisme. Periodisme per llegir. Un periodisme per a la immensa minoria. Per a persones que estan connectades a la realitat però no esclavitzades a l’actualitat. Periodisme que regala temps. Periodisme que et dona tot això. Som un equip de persones que t’ofereix el millor que sap fer. I aquí ho tens. Un tast. Un tros. Un bocí. Una part de nosaltres. Aquest número dos. I més que en vindran. Però ara, i sempre, aquí ens tens. Tot per a tu.