Persones

“Puc aplicar tot el que he après durant viatges, ‘start-ups’, i tornar a viure als meus orígens, al Priorat”

Pau Castellví és un dels creadors de l’aplicació Vinux, que vol ensenyar els secrets del vi al món a través del mòbil, i ho fa sense moure’s de la seva terra

per Laura Saula Tañà

“Puc aplicar tot el que he après durant viatges, ‘start-ups’, i tornar a viure als meus orígens, al Priorat”
Un dia en Pau va començar a enyorar la seva terra, les vinyes, i va decidir tornar per donar valor a la cultura del vi gràcies a les noves tecnologies. (Fotografies de Víctor Seguí Pruñonosa)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Els primers passos que va fer en aquest món en Pau Castellví (Porrera, 1994) van ser entre les vinyes centenàries de la seva família. Són coses que passen quan ets fill de la quarta generació d’una saga de viticultors del Priorat, un dels punts neuràlgics del sector vinícola de Catalunya. Una empremta que, ja des de ben petit, li ha conferit una identitat pròpia i un gran amor per la seva terra.

Però com passa a molts altres joves rurals, un dia a en Pau li va sorgir la inquietud d’allunyar-se d’aquelles vinyes i buscar el seu propi camí. La cerca el va dur a estudiar International Business i a viure en llocs com Anglaterra o Hong Kong. “A l’hora d’escollir el destí professional, crec que és molt comú no valorar tot el que has tingut present durant tota la teva vida i buscar a fora altres camins”, m’explica des de Porrera, on teletreballa. Durant aquella època de descoberta, també es va apassionar per la innovació tecnològica, fins que un dia es va instal·lar a Barcelona per treballar en diferents start-ups, aquells caldos de cultiu en què els entorns són dinàmics i amb persones creatives, sense por del fracàs.

“Quan anàvem a sopar amb amics i veien que érem del Priorat, tots donaven per fet que havíem de saber coses sobre el vi”

Però amb el temps en Pau va començar a enyorar la seva terra, les vinyes, i sempre que podia anava a passar els caps de setmana al poble. Va ser aleshores que va reprendre el contacte amb altres joves emprenedors del Priorat, com la Maria Piñol i en Carles Giménez, i un dia parlant, per casualitat, es van adonar que, tot i haver crescut en un entorn vinícola, gairebé no sabien res sobre el món del vi. “Quan anàvem a sopar amb amics i veien que érem del Priorat, tots donaven per fet que havíem de saber coses sobre el tema”, explica Castellví. Per això, els tres es van proposar com a repte personal saber més sobre la cultura vinícola. “Inicialment només vèiem que teníem un problema i que l’havíem de solucionar, però en el terreny personal.” No va ser fins que van començar a buscar per Internet que es van adonar que no hi havia cap solució al mercat que s’adaptés a les seves necessitats: “Érem joves i no teníem diners per pagar un curs ni mitjans de transport per arribar-hi, o temps, perquè tots estudiàvem i treballàvem”. I dels impediments van començar a sorgir-ne les idees. Per què no feien alguna cosa ells, amb el mòbil?

Tots interconnectats. I en Pau entre Barcelona i Porrera, sempre amb el portàtil a mà. També van començar a establir vincles amb altres desenvolupadors instal·lats en zones rurals i van començar a fer els primers esbossos d’una aplicació que es diria Vinux

Per una altra casualitat de la vida, precisament en els moments en què es van començar a plantejar aquesta pregunta va ser quan els tres joves van decidir tornar a instal·lar-se a la seva terra, al Priorat. La Maria, obrint una agència de disseny gràfic a Capçanes, i en Carles, amb un projecte d’educació a Falset. Tots teletreballant, tots interconnectats. I en Pau, entre Barcelona i Porrera, sempre amb el portàtil a mà. També van començar a establir vincles amb altres desenvolupadors instal·lats en zones rurals i van començar a fer els primers esbossos d’una aplicació de mòbil que es diria Vinux. Un projecte que va agradar tant que fins i tot va guanyar el Premi Emprèn de la Diputació de Tarragona el 2018.

Aquell guardó va ser una gran empenta per a l’equip, que es va adonar que Vinux podria ser molt més que un hobby per aprendre sobre la cultura del vi. El pas següent va ser incorporar un quart membre a l’equip, l’Andrés Navarro, que faria de developer des de València. “Es va enamorar del projecte”, diu Castellví, que considera que un negoci no ha de ser només productiu i eficient, sinó que també ha de ser humà i tenir uns valors amb uns certs ideals. I per a ell, això és Vinux. Però, què és exactament? L’equip de joves ho descriu com la primera aplicació per a mòbils amb la qual es pot aprendre sobre vins jugant. “La idea és que sigui un joc fàcil i divertit, en què, a través de minijocs o proves de nivells, vagis coneixent el vocabulari i els conceptes bàsics del món del vi”, explica l’emprenedor. Precisament van escollir el nom partint d’aquesta premissa: “Vinum vol dir «vi» en llatí, i hem canviat la M per la X perquè la idea del projecte són les experiències”, explica Castellví. “També significa aquesta intenció o esperit de trencar amb tot l’establert, de donar una nova visió a un món que de vegades es presenta com una mica tradicionalista i clàssic. Nosaltres ho volem fer més modern i accessible”, resumeix.

“És una llàstima que el vi no acabi de trobar la manera d’arribar sobretot al públic més jove”

Aquest és un projecte amb molta ànima. L’esperit d’uns joves que han crescut en un territori vinícola que estimen i al qual volen donar un valor. ”El vi és un producte que és molt present en tota la història mediterrània, a la nostra terra, al paisatge, i que permet que moltes zones puguin continuar vivint d’un producte agrícola amb una vida honrada”, considera l’emprenedor. Creu que és una llàstima que el producte no acabi de trobar la manera d’arribar sobretot al públic més jove, per als quals gairebé està relegat a ocasions molt especials, mentre que els seus avis, al Priorat, “bevien un gotet de vi per esmorzar, per dinar i per sopar”. Al final, Vinux és el seu gra de sorra per intentar lluitar contra aquest oblit de la cultura, aquella frase del “jo no hi entenc, de vins”, i per donar valor a tota la feina que hi ha darrere del món rural.

En Pau ha trobat el seu camí a Porrera, el seu poble natal, on pot fusionar les seves dues grans passions: el vi i les noves tecnologies.

A l’hora de crear l’aplicació, que és gratuïta, van apostar per democratitzar la informació de la vinicultura; els desenvolupadors contrasten les preguntes i respostes dels jocs amb informació de diferents experts vinícoles, per tal d’unificar-ne el coneixement i validar-ne el contingut. “La idea és que al final Vinux sigui un sistema col·laboratiu”, explica en Pau. D’altra banda, el joc ofereix diferents premis, que no deixen de ser des d’ampolles de vi fins a experiències vinícoles i enoturístiques, de manera que es promouen els negocis del sector. “Volem fer de tota l’experiència d’aprenentatge una cosa més dinàmica i més divertida.” Per aconseguir-ho, una de les seves primeres col·laboracions és, de moment, el DOQ Priorat. “La nostra intenció és anar-hi integrant la resta de DO de Catalunya i poder arribar a tot el territori de la manera més igualitària possible”, afegeix.

“Considerem que el model del futur segurament té molt a veure amb el teletreball i amb el fet de poder treballar en diversos projectes alhora”

Amb tot, en Pau ha trobat el seu camí, la seva vocació, perquè aquest projecte li permet fusionar les seves dues passions: el vi i les noves tecnologies. “Puc aplicar tot el que he après durant els meus viatges, els estudis i el meu pas per les start-ups i a la vegada tornar als meus orígens, tornar a viure aquí, al Priorat.” Un somni fet realitat gràcies al teletreball, ja que compagina el projecte de Vinux amb una feina a distància per a una empresa del món de l’automoció. La resta de companys de l’equip fa el mateix. “Ho fem mig per necessitat i mig per convicció, perquè considerem que el model del futur segurament té molt a veure amb el teletreball i amb el fet de poder treballar en diversos projectes alhora.” Així doncs, el seu sistema és totalment descentralitzat. Es reuneixen unes dues vegades a la setmana de manera virtual i a partir d’aquí ja s’organitzen i cadascun treballa pel seu compte. “És una estructura bastant horitzontal, que està basada en la confiança mútua.”

Encara que el teletreball és el model que encaixa més amb el seu estil de vida per la flexibilitat que li aporta, en Pau considera que l’ideal seria un sistema més híbrid, sobretot per poder encarar reptes com la conciliació laboral i les relacions humanes. “Em passo moltes hores assegut davant la pantalla, i al final és important mantenir un equilibri entre ser a dins i fora dels espais i saber organitzar-se.” Sovint se sorprèn del fet que, en els entorns rurals, on la gent fa feines que són manuals i físiques, molts cops no s’entén que els que estan tot el dia treballant concentrats davant d’un ordinador també poden arribar a tenir problemes de salut, potser no tant de tipus físic, però sí mentals. Per això, molts dies a primera hora del matí aprofita per sortir a córrer i passejar per la natura. Petites coses que li aporten pau i felicitat, com sorprendre’s amb noves vistes o observar que les estacions passen impassibles, mostrant tota la seva esplendor i aportant equilibri a la terra. Apreciar la bellesa de tot el que l’envolta. I també gaudir de tornar a viure en comunitat en una zona rural, amb persones que comparteixin els seus mateixos valors i interessos. “És aquest saludar-se pel carrer, aquest ajudar-se sempre que faci falta i, en el meu cas, és contribuir a ajudar, a petita escala, des del Priorat, a donar a conèixer la cultura del vi”, explica.

“Si no fos pel sector vinícola, que a finals del segle XX va reactivar l’economia i la població de la comarca, no sé què seria del Priorat avui en dia”

Com ell, són moltes les persones que a poc a poc van instal·lant-se en zones rurals per fer teletreball. Un fet que considera “molt interessant i necessari”, després del despoblament que s’havia anat produint any rere any. “Com a mínim aquí, al Priorat, després de la fil·loxera, al segle XX, es va entrar en una completa depressió, i si no fos pel sector vinícola, que a finals del segle XX va reactivar l’economia i la població de la comarca, no sé què seria del Priorat avui en dia”, reflexiona. Després de deu anys perdent població, per primera vegada s’està veient un increment dels empadronaments a partir de la pandèmia del coronavirus i gràcies a la possibilitat de teletreballar.

“Aquí encara s’està parlant de fer-hi arribar la fibra òptica i el dia a dia és una batalla entre la connexió a Internet i haver d’utilitzar les dades del mòbil”

Però no tot és tan fàcil com sembla: el jove admet que en molts pobles com Porrera encara hi ha un gran inconvenient amb la infraestructura tecnològica. “Aquí encara s’està parlant de fer-hi arribar la fibra òptica, i de moment el dia a dia és una batalla entre la connexió a Internet i haver d’utilitzar les dades del mòbil”, reflexiona. Per això, persones com en Pau esperen que passi com fa un segle: quan la Mancomunitat de Catalunya fa aparèixer un nou mapa de país desplegant la xarxa telefònica per tota la geografia. Catalunya canvia a cop de telèfon. El mapa que obre els ulls el segle XXI és el de la fibra òptica. El reequilibri territorial a cop de clic i a tota velocitat enxarxant de sortida els pobles de més de 50 habitants. Més de 6000 quilòmetres de nord a sud i d’est a o est. Un 90% de la població de catalans navegant per aquesta cartografia local i universal. Aquest és el pas que està fent la Generalitat de Catalunya connectat amb l’herència de l’esperit de fa un segle de la Mancomunitat. Per això, en Pau,  sap que hi ha gent que voldria fer el cop de cap, el pas d’instal·lar-se al poble i està esperant aquest fet, aquesta arribada. Segons ell encara queda molt per fer si es volen reactivar les economies rurals i que hi hagi activitat per mantenir el paisatge i les tradicions.

Unes tradicions que, de manera analògica, també segueix cultivant el jove emprenedor, que en el seu temps lliure es dedica a ajudar al celler familiar, on no descarta treballar més a fons en el futur. Fins i tot ha començat a elaborar el seu propi vi amb l’amic i enòleg Ignasi Pena, un vi jove cent per cent garnatxa anomenat Vet Aquí amb què en Pau vol “trencar els estereotips i desmitificar el vi perquè simplement se’n pugui gaudir amb els amics”.

Després de voltar el món i descobrir les últimes tecnologies, aquesta és la seva missió més genuïna i terrenal: donar valor a la cultura que el va veure néixer, a les tradicions vinícoles amb què es va forjar i ara poder compartir-ho de la manera més simple i propera, però també més universal, igual que les terres i les persones amb les quals ha decidit seguir el seu camí.

Viure entre vinyes és molt més que una passió per a en Pau, és un estil de vida de futur.

 

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi
Foto de perfil

Laura Saula Tañà

Col·laboradora de LA MIRA

Comentaris