Persones

De quan el tennis s’hauria pogut dir ‘pilota’

Dir tennis i pensar en classe alta, llegendes, mites, tradició i silenci. Silenci que cal trencar per recordar Joan Baptista Auguri Perera (1822 – 1889?), un dels inventors d’aquest esport tan glamurós com captivador. Joc, revés, set... Perera

per David de Montserrat

De quan el tennis s’hauria pogut dir ‘pilota’
Mitjançant un projecte de memòria històrica en els darrers temps s'ha recreat algun partit de la primera època al mateix jardí de la casa d'Auguri Perera. (The Harry Gem Project)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Potser sense Joan Baptista Auguri Perera (1822 – 1889?) no existirien els Quatre Mosqueters de Roland Garros, la reverència als ducs Kent, els uniformes blancs i la nata amb maduixes al All England Club de Wimbledon, les emprenyades de McEnroe, les provocacions de Connors, els postissos d'Agassi, l'impertèrrit joc de Borg, duels de tardes infinites amb Navratilova-Evert, Connors-McEnroe, Graff-Selles, Agassi-Sampras, Nadal- Federer… Chang traient de polleguera Ivan Lendl fent el servei de la cullera, el pla inicial de Match Point de Woody Allen o els polos Lacoste i Fred Perry… i tantes altres coses d'aquest esport que forma part del nostre univers. O potser sí.

En qualsevol cas tenim davant ni més ni menys que un dels inventors del tennis modern juntament amb el seu amic, l'advocat, militar i aficionat als esports Thomas Henry Gem (1819 – 1881), conegut popularment com Harry Gem. Primer, esport de monjos, després de reis i tot seguit de classes altes fins als nostres dies on ja ha esdevingut popular de totes, totes.

Perera i Gem comencen a jugar el 1859 al pati de gespa de darrera de Fairlight, la finca d'Auguri Perera a Edgbaston (Birgmingham)

Auguri Perera, del qual es desconeix el lloc de naixement i mort així com l'any exacte que ens va deixar, va veure la llum el 1822 esdevenint el primogènit d'Auguri Perera pare, fill de Manresa, i Francisca, filla de Maó. Quan el petit Auguri té quatre anys, els Perera s'instal·len a Londres i s'hi estan sis anys fins que la família es trasllada el 1836 a Birgmingham on el 1839, quan en té 17, es quedarà sol a viure a la ciutat ja que la resta marxen a Manchester amb els altres dos germans petits per ampliar el negoci. El pare, i la següent generació, figuren com a mercaders de productes provinents de l'Imperi espanyol, com ara cigars, operant indistintament des dels seus magatzems a ambdues ciutats. El juny de 1847 Auguri Perera es casa a Liverpool amb la irlandesa Charlott Louisa O'Donnell, filla d'un banquer, i amb qui tindrà tres filles i un fill. Ben establerts, amb servei domèstic, i fortament connectats amb les classes benestants, el 1856 Auguri Perera, amb 34 anys d'edat obté la nacionalitat britànica.

Potser seria més just que el trofeu més internacional de Catalunya, Comte de Godó, s'anomenés Open Auguri Perera

Els precedents del tennis com el coneixem avui i que varen crear Perera i Gem, venen de ben lluny. El segle XII ja es data que monjos de l'actual Itàlia i posteriorment també de França colpejaven una pilota amb el palmell de la mà afiançant-se en el jeu de paume, que data els seus inicis el segle XIII i que al País Valencià se'n té constància com a mínim a finals del segle XIV pel capbaix. No serà fins al segle XVI que s'adopten les raquetes i esdevé un entreteniment a moltes corts del Vell Continent com ara Enric VIII d'Anglaterra a la seva pista del Palau Reial de Hampton Court, on encara avui s'hi pot jugar. De fet s'explica que quan Anna Bolena, la seva segona muller, és detinguda i executada amb el seu vist-i-plau, ell, jugava. Joc, set, partit i cap tallat. En un moment de la història que ens és molt familiar als catalans, la guerra de Successió, en aquella Barcelona resistent hi havia una trentena de trinquets, espais de joc, on entre altres activitats s'hi feia el joc de la pilota amb raqueta.

Als jardins de la finca Fairlight d'Auguri Perera a Birgmingham, ell mateix i Harry Gem van jugar el primer partit de tennis modern el 1859. (Fotografia: Jimmy Guano by English Wikipedia)

Sempre s'havia atribuït la paternitat del tennis modern a Walter Clopton Wingfield, un militar gal·lès que el desembre de 1873 fa públic a través d'un manual el joc amb el nom grec del joc de pilota: Sphairistike. Però el cert és que Perera i Gem comencen a jugar el 1859 i es marquen unes regles i unes dimensions de la pista i la xarxa en un camp de criquet al pati de gespa de darrera de Fairlight, la casa d'Auguri Perera a Edgbaston (Birgmingham). Al nou joc l'anomenen pilota, abans no passés a definir-se amb el nom de Lawn Rackets, segons explica el mateix Harry Gem en una carta al diari The Field l'any 1874.

Dos anys abans, l'estiu de 1872, juntament amb dos metges del Warneford Hospital i després que els Perera hagin abandonat Edbagston per instal·lar-se en una altra casa just al davant del Manor House Hotel de Leamington Spa, localitat balneària al sud de Birgmingham, funden en un complex esportiu preexistent des de 1846, el primer club de tennis de la història jugant a l'esplanada de l'hotel. Encara avui dia, més viu que mai, el rebot de la pilota i el colpeig de les raquetes ressona a les pistes de l'actual Leamington Tennis Court Club.

L'English Heritage del Govern britànic avala l'aportació d'Auguri a la història universal del tennis com un dels seus dos creadors

El primer reglament titulat Lawn Tennis or Rules of the Game As Played by The Leamington Club del joc de Gem i Perera es publica el 1874 i conté 15 regles, nou més que les proposades per Wingfield. I el tennis s'escampa com al fenomen que arriba als nostres dies. El primer campionat de Wimbledon ja se celebrarà el 1877 i el guanyador s'embutxaca l'equivalent a 16 euros, una autèntica fortuna.

A l'esplanada exterior del Manor House Hotel de Leamington Spa, Auguri Perera i Harry Gem varen fundar el primer club de tennis de la història el 1872. (Fotografia: Warwickshire County Record Office)

En el darrer tram de la seva vida es perd la pista d'Auguri Perera i mai més ben dit. Es desconeix l'any i lloc de la seva mort i la darrera referència que se'n té és la seva presència el setembre de 1889 al casament a Venècia d'una de les seves filles, Carme, amb el cavaller Gustave Koppel de Viena. Queden fils per estirar i posar-li cara.

Una placa oficial de l'English Heritage del Govern britànic a la casa dels Perera avala l'aportació d'Auguri a la història universal del tennis com un dels seus dos creadors. Precisament un projecte de recuperació que també reculll el llegat de Parera, The Harry Gem Project, fa honor a un català que no ha tingut mai el reconeixement que pertoca a casa seva. Potser seria més just que el trofeu més internacional de Catalunya, Comte de Godó, s'anomenés Open Auguri Perera.

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi
Foto de perfil

David de Montserrat

Col·laborador de LA MIRA

Firma

Comentaris