De la Prosperitat, Nou Barris, un barri-poble dins de la gran ciutat. Tercera generació. Els meus avis hi van néixer fa vuitanta anys i encara hi faig vida. Tastaolletes, pseudocomunista eclèctic i nacionalbarcelonista. M’avorreixo ràpidament de les coses i, per això, els meus interessos canvien sovint. N’hi ha que no, però: la història contemporània, els mapes, la política en el seu sentit més ampli, el gimnàs, l’alta muntanya o els escacs.
Tinc una relació d’amor-odi amb Barcelona i estimo aquells barris on encara no han arribat els tentacles de la gentrificació; també estic enamorat dels racons del nostre petit país i de la seva geografia —humana, lingüística, culinària, paisatgística, històrica—, que intento reivindicar en els meus articles. A Catalunya li cal més autoestima.
Em vaig graduar en Periodisme a la UPF fa uns anys i des d’aleshores treballo a LA MIRA. També tinc una menció en Ciències Polítiques, col·laboro en la revista Carrer i faig el pòdcast autogestionat L’Arrabassada amb dos amics d’infantesa. No m’entusiasma la immediatesa i l’última hora, perquè per fer les coses bé cal temps. M’agrada el foc lent, la profunditat, cuinar bé les paraules i explicar allò que no es veu. Descobrir la geografia, parlar amb la gent i donar-los importància. Relatar un tot des de les petites històries, sempre des d’un prisma propi i compromès, rebutjant la falsa objectivitat.
