Visions

Pastor al cel i la terra

Fotografies de Jordi Borràs Abelló

Abans que l’espècie humana transgredís a la vida sedentària, a la comoditat, a l’acumulació. Abans no nasqués la cultura que avui en dia tots coneixem i que a tots ens ha condicionat, el bestiar ja pasturava per les terres que els humans trepitgem. Les autopistes d’avui en dia eren camins i carrerades ramaderes envoltades de bosc sa, equilibrat i domesticat pel treball humà, que vivia de l’entorn natural mentre en facilitava el desenvolupament. 

Això, que avui en dia anomenem ramaderia extensiva per diferenciar-la de l’explotació despietada dels recursos animals, per salvar-la de les inexorables “lleis del temps”, és el que fan en Dani Giraldo, les cabres i la seva família al peu de les muntanyes de Prades, al Baix Camp. Artesà de la terra, llenyataire, traginer, carboner, formatger, forner, hortolà, però, sobretot, pastor transhumant, en Dani construeix a còpia de feina i de cooperació la seva alternativa real a la psicosi urbana.

De la fantasia a la veritat. De la teoria a la pràctica. Amb aquest principi, en Daniel, a qui acompanyem en un dels viatges de transhumància, de moviment estacional a la recerca d’aliment, d’estímuls i de reptes, ha fet la seva pròpia transhumància vital al costat de l’Andrea, la seva companya. De la convivència amb les minories ètniques de les zones rurals de Colòmbia al contacte amb la pastura extensiva “en obert” a Granada, per acabar, en un trosset de cel, fugint de la comoditat i vivint al ritme de la natura, lliures, però lligats a ella. Tan harmònic i bucòlic com feixuc i exigent. 

Per què alimentar-nos de productes que provenen de milers de quilòmetres enllà, si tenim, a casa, un rebost desaprofitat d’hectàrees i hectàrees? Per què córrer, i no degustar allò que ens guanyem amb suor? Tot plegat, en Dani, un pastor marcat pels relats pastorívols i nòmades de la Bíblia, ho resol amb l’acció directa pròpia de la seva formació llibertària: netejant, adobant i aprofitant els recursos del bosc; recuperant camins ramaders al costat de persones compromeses; recuperant el mercat municipal d’Alforja; divulgant la seva feina; educant les seves filles perquè siguin lliures i autònomes, i, amb l’ull posat a l’horitzó, mirant de sortir del riu llòbrec i d’arrecerar-se a la riba. Del cel a la terra. Del corrent accelerat a la talaia des d’on pensar-se el món.

 

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris