Visions

Tragó, el poble que no mor

Fotografies de Jordi Borràs Abelló

El 1964, Tragó de Noguera, un poble amb energia i vida, va quedar deshabitat, inundat, buit. Una història capgirada, un destí marcat per la construcció dels pantans de Santa Anna i Canelles. I uns veïns obligats a tancar la porta de casa seva per darrera vegada. L’aigua va començar a córrer sense pietat per carrers, corrals i places. Un paisatge capbussat i unes famílies abandonant un indret que havia vist créixer padrins, pares i fills.

Aquells anys, el municipi de Tragó de Noguera, a pocs quilòmetres d’Os de Balaguer, aglutinava els pobles de Blancafort, Alberola i Boix. Ara, Tragó és una capsa de records, de vivències, de converses a la fresca, de nens corrent pels carrers, de balls de festa major, de pagesos, d’homes treballadors que un dia van haver de començar de zero. Un passat inundat, ofegat sota l’aigua del pantà. Però un passat que flota i que, malgrat el pas del temps, es deixa entreveure.

Per això, a LA MIRA hem anat a veure què ens diuen les pedres, els racons, les parets o les teules; què ens expliquen d’aquell poble que lluita, malgrat tot, per sobreviure. I que ho fa gràcies a les persones que hi retornen per reviure, per fer de la memòria un paisatge immortal. El poble i el monestir de Santa Maria de Vallverd en una constant lluita amb la natura, l’aigua i el temps. Però que amb aquestes fotografies esdevenen testimoni viu, present i etern. Una vida passada enclavada en un avui continu.

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris