Visions

Un retratista del segle XIX al segle XXI

Fotografies de Jordi Borràs Abelló

A l’era d’Instagram, de la fotografia digital d’alta definició i dels telèfons intel·ligents amb quatre lents incorporades, en Martí Andiñach treballa a l’antiga, però molt a l’antiga. Després de cursar estudis fotogràfics, a poc a poc va anar descobrint la tècnica del col·lodió humit, un mètode que es va començar a fer servir cap a la meitat del segle XIX i que només va durar quaranta anys. El col·lodió humit és fàcil de reconèixer pels colors, les textures i un acabat espectacular sobre placa de vidre o d’alumini que li dona un aspecte únic, màgic i ancestral.

En Martí és delicat, meticulós, obsessivament detallista i té un gust per l’estètica i la plàstica que el fa un retratista excepcional. Qualitats imprescindibles, totes, per a un ofici que requereix paciència i aprenentatge constant. Però aquí el retratat també ha de donar de si: cal fer de convidat de pedra —absolutament immòbil, amb l’ajuda d’un reposacaps— fins ben bé els quinze segons que dura l’exposició fotogràfica. Després, la destresa d’en Martí i la màgia de la química faran la resta: nitrat de plata, cianur, col·lodió, aigua... són alguns dels elements que faran que la placa es transformi en un objecte únic, preciós i la viva imatge d’un passat que, de cop i volta, reviu entre les seves mans.

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris