Visions

La Barceloneta que no tanca

Fotografies de Sira Esclasans Cardona

No els veiem però hi són. Des de fa molt temps. I cada dia. Obren la persiana i obren el barri. Són establiments comercials que són la vida. Són els ulls de la Barceloneta. Aquest petit poble, de passat independent de Barcelona, i de present, barri de la ciutat, però d’esperit permanentment lliure. La Barceloneta és un termòmetre de Barcelona. Aquí hi passa tot, aquí hi veuen de tot, però els nostres protagonistes hi són sempre. Els ulls que obren cada dia i ho veuen tot des del seu naixement. 

Miquel Palou, de Cafès Salvador (c. de la Maquinista, 15), continua al mateix lloc, on ell va néixer i va néixer la botiga: era 1956. Ha vist com els clients de tota la vida s’han anat perdent tot i que per la porta continuen entrant-hi persones que valoren el tracte cafeínic, despert, del tu a tu. En Miquel explica a LA MIRA que aquest ofici és “pur romanticisme”; si no, no continuaria. Mai desconnecta. Mai ho pot fer: ell i la seva família viuen a sobre del local: “La botiga és la meva vida”. Per a ell la Barceloneta és com un poble, i els veïns, les persones que entren a la botiga, una porta oberta a tot. 

El mateix li passa a Xavier Olivella Bermejo, d’Encuadernaciones Bermejo (c. Pizarro, 12). Treballa al taller des dels catorze anys. Els seus pares treballaven en un taller d’enquadernació. Quan va tancar, obren el seu propi taller amb les màquines heretades dels avis d’en Xavier. Anys més tard compren el local on són ara. Ofici “maco”, però dur i mal pagat. Moltes hores per poder fer llibres i llibres que et donin un sou. Això sí: tot manual. Artesanal. Les mans. El tracte. El contacte. L’esperit. I la lectura agradable són uns clients, uns amics, que tornen. 

I de l’inici al final. Àngel Marco porta tota la vida mirant i veient. Des de 1945: Cristalleria Marco. Al principi, quan era jove, no li agradava l’ofici, però amb el temps li ha agafat “carinyo”: “Si em diguessis ara de deixar-ho em moriria”. “És un ofici «maco», però pesat, perquè els vidres pesen, però fas construccions i coses que estan bé.” Construir, mirar i veure que, cada dia, hi ha persones que obren un món, un univers, un planeta per a tu. Continuen allà. Això és una victòria diària mentre tot trontolla, canvia, es regira. Ells fan obrir els ulls del dia. 

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi
Foto de perfil

Sira Esclasans Cardona

Fotògrafa de LA MIRA

Firma

Comentaris