Visions

El desert de la costa catalana

Fotografies de Jordi Borràs Abelló

Un desert. La costa catalana és un desert. Deshabitada, desolada, erma. Desert de sorra, desert de ciment. Del Maresme a la Costa Brava. A LA MIRA sortim de Sant Pol de Mar, saltem a Lloret i després a Calella de Palafrugell: la costa desèrtica. El coronavirus fa desaparèixer tothom: a la platja, als passeigs, als carrers, a les botigues, als restaurants... Només el mar continua immune a tot. Segur, fidel, omnipresent, omniscient, immutable, magnètic, viu com sempre. Ell, esperant-nos, més ple, absolut, total, infinit que mai. 

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris