Persones

“Mai m’hauria imaginat que treballaria a l’estable de casa amb el portàtil”

Una antiga masia familiar, un estable i un llimoner a Bigues i Riells són un missatge: la base per tirar endavant una agència de comunicació entre el multimèdia i la natura

per Laura Saula Tañà

“Mai m’hauria imaginat que treballaria a l’estable de casa amb el portàtil”
Entre fusta, pedra, tecnologia i tradicions, així passen les hores al despatx de l’Anna Vila. (Fotografies de Jordi Borràs Abelló)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

L’Anna acaricia amb suavitat una llarga taula de fusta. Les seves mans recorren les rugositats, les petites ondulacions i els clots d’aquest moble familiar. Primer havia estat la taula d’una antiga casa pairal. Més tard va ser el taulell d’una botigueta on els seus avis venien fruita i verdura. Aleshores estava pintada de color verd i la petita Anna hi passava les estones embolicant ous per als clients. Qui li havia de dir que molts anys després, ja entrada als cinquanta, aquesta mateixa taula li serviria per treballar amb el seu portàtil per a una empresa de projectes digitals?

Una nova manera de treballar que permet fer teletreball com una forma de viure

Nascuda el 1970, l’Anna Vila és la fundadora de Cítric Multimèdia, una agència de disseny estratègic, experiència d’usuari i desenvolupament de projectes digitals en què s’uneix la creativitat i la tecnologia. Aquí dins hi caben tots aquells termes com e-commerce, e-detailings o gamification. Noms anglosaxons que circulen  arreu del món, o més aviat de les xarxes, i que han configurat una nova manera de treballar. Una modalitat que, entre les seves principals característiques, permet fer teletreball com una forma de viure. Com un perfil professional, de feina, també en femení i que té premi. 

Una altra manera d’entendre la vida que l’Anna ha retrobat a la seva antiga masia familiar, ubicada als afores de Bigues i Riells (Vallès Oriental), una població de poc més de 9.000 habitants. I és entre els arbres frondosos i l’herba que creix salvatge a la vora d’uns camins de terra que s’arriba a la seva finca. Tan a prop de la civilització, però alhora tan lluny. Ningú diria que la ciutat de Granollers es troba a pocs quilòmetres d’aquí. Entrar al seu tros de terra és com endinsar-se en un món paral·lel, on la natura i l’amor pel passat es fusionen amb la vida en línia com un tot integrat.

L’antic estable de les vaques i els porcs es converteix en un espai de treball on l’Anna pot ser a prop de la seva família i de la natura. 

Aficionada a la restauració i al bricolatge, quan tenia trenta anys l’Anna va començar a reformar l’antiga casa dels masovers, on es va instal·lar a viure. A la mateixa finca també hi viuen, repartits en diferents cases i masies, la resta de la família, com els pares i els germans. “Està bé perquè vivim junts, però cadascun en la seva intimitat”, explica l’Anna mentre m’ensenya, al fons del terreny, una explotació agrícola. “La segueix portant el meu germà. Ara estan traient les tomaqueres i plantant-hi pèsols”, somriu. La vida rural i familiar segueix el seu curs, mentre ella ha trobat el seu espai per treballar amb el portàtil: l’antic estable dels porcs i les vaques. Una petita caseta de pedra amb bigues de fusta que es troba davant del mas i que té vista a un jardí selvàtic decorat amb llumets que pengen d’uns fils. “Mai m’hauria imaginat que treballaria a l’estable de casa amb el portàtil, no em pensava que podria ser un lloc de treball”, riu. I de la mateixa manera que aquesta dona alegre i jovial va reformar l’antiga casa dels masovers, on viu amb la seva filla d’onze anys, també es va posar a preparar el que seria el seu lloc de teletreball. “He rascat les bigues, he netejat les parets, he decapat i pintat la taula de fusta”, enumera.

“Una empresa que es diu Cítric ha de tenir un llimoner a l’entrada”, riu 

L’últim pas ha estat plantar un llimoner just davant de l’estable. “Una empresa que es diu Cítric ha de tenir un llimoner a l’entrada”, riu. De fet, l’Anna s’ha passat tota la seva vida professional “arrossegant” petits testos amb llimoners, que finalment ara han trobat el seu lloc. La seva trajectòria amb Cítric va començar el 1996, com una agència de comunicació digital que feia interactius en una època en què Google encara no existia. “Recordo que volíem vendre webs i la gent no sabia el que era”, somriu. Aleshores era l’edat d’or dels CD-ROMs: “Anaves a un congrés i sempre te’n donaven un”.

Durant tota la seva vida professional, l’Anna sempre ha tingut petits testos de llimoners al despatx. Finalment els ha pogut plantar a la terra.

Amb el temps, aquesta dissenyadora gràfica va començar a professionalitzar-se en el món de la tecnologia i la programació aplicada al màrqueting i la creativitat. I pel camí ha treballat per a marques petites i grans, com el Futbol Club Barcelona, HP o Bicentury. A més, l’Anna també s’ha dedicat a compartir la seva experiència amb projectes d’impacte social, com Technovation Girls, del qual és mentora voluntària i on ajuda a dissenyar i programar aplicacions mòbils que contribueixen a abordar problemes en comunitats d’arreu del món.

Abans d’instal·lar-se al que havia estat l’estable, durant la tardor de 2020, l’Anna havia compartit despatx a Roca Umbert Fàbrica de les Arts, un centre cultural polivalent ubicat en un recinte fabril de Granollers. Un espai on conviuen artistes, professionals de la cultura, de la comunicació i de les noves tecnologies com ella. De fet, encara hi conserva el seu lloc per fer-hi trobades i reunions. “És un projecte molt xulo i també necessito veure gent de tant en tant”, riu la fundadora de Cítric, que creu que el teletreball està molt bé quan és voluntari. “Si és per obligació, ja és una altra cosa, perquè de vegades és difícil saber diferenciar espais.”

“La distància en el món digital no existeix. De fet, crec que a molts clients els veig més a través de videoconferències que abans, quan ens comunicàvem per telèfon o correu electrònic”
“Ja em rondava pel cap abans, pensava que era una llàstima llevar-me al matí en un lloc tan bonic i no poder-hi tornar fins al vespre”

Com els ha passat a tants altres professionals, el que va acabar d’ajudar l’Anna a fer el pas de teletreballar va ser l’arribada de la pandèmia del coronavirus. “Ja em rondava pel cap abans, pensava que era una llàstima llevar-me al matí en un lloc tan bonic i no poder-hi tornar fins al vespre”, explica. Durant els mesos de confinament, l’equip es va acostumar a treballar de manera remota i, de fet, va descobrir que ja feia molts anys que ho feia. “Treballem amb una agència de Madrid i en realitat en dos anys no ens hem vist mai físicament”, reflexiona. A mesura que anaven passant els mesos, l’Anna es va adonar que no importava la distància, mentre hi hagués una bona entesa durant les comunicacions en línia. “La distància en el món digital no existeix. De fet, crec que a molts clients els veig més a través de videoconferències que abans, quan ens comunicàvem per telèfon o correu electrònic”, considera.

Sobre la taula de fusta dels seus avantpassats, l’Anna viu en un món digital sense fronteres.

I durant el confinament de la primavera de 2020, mentre veia passar els dies a la seva finca, l’Anna a poc a poc es va anar enamorant del fet de treballar des d’allà. De poder dinar a fora al jardí, de sentir els ocells i respirar l’aroma de les flors. “Aquí tot és diferent”, somriu aquesta apassionada del món rural. Per això, es va començar a mirar l’estable amb uns altres ulls i ho va tenir clar: seria el seu nou despatx. I just al darrere hi plantaria el seu hort, que cuida amb la seva filla. “Durant el descans del cafè vaig a recollir-hi coses”, diu feliç.

La seva vida ha canviat tant que fins i tot la filla inicia l’etapa d’institut a Bigues i Riells, en comptes d’anar fins a Granollers. “Les dues ens repleguem cap aquí al poble, a ella també li agrada la natura.” Per a l’Anna, el fet de plantar el llimoner davant del seu despatx ha estat tot un símbol d’aquesta nova etapa laboral i familiar. “Abans les dues passàvem el dia separades a Granollers, fins a la nit. Ara ella és a dos minuts amb cotxe i podem passar la tarda juntes, ella estudiant i jo treballant, i a prop de la natura.” Als matins, fins i tot pot anar al poble amb bici a comprar el pa mentre recorre amb calma els camins plens de verd i de rosada. “Què més puc demanar?”, somriu.

“Necessito tocar la terra i trepitjar-la, en comptes de viure entre l’asfalt i anar a veure els arbres com qui va al cinema”

Tota una nova etapa que, en part, també ha pogut iniciar gràcies a la instal·lació de la fibra òptica a la seva finca. “Em va costar molt que arribés a casa meva, i això que no soc tan lluny del poble”, lamenta Vila, que creu que, per poder tirar endavant aquest nou tipus de vida, s’ha d’invertir perquè tothom pugui estar connectat a la fibra. Però un cop li va arribar, el seu somni es va fer realitat, i ara ja no es veu vivint d’una altra manera. Fins i tot no descarta dedicar-se més a les tasques agrícoles de la finca en un futur. “La tecnologia m’agrada molt, però és tot tan ràpid i boig que no et deixa temps per a gairebé res més.” Un món que, lluny del que s’imaginava, ara li permet tornar a la seva terra, a les seves llavors. “Penso que com a societat, com a espècie, estem molt desconnectats de la natura. Jo necessito tocar la terra i trepitjar-la, en comptes de viure entre l’asfalt i anar a veure els arbres com qui va al cinema. Potser ens estem equivocant”, reflexiona.

“Si tothom s’enamorés una mica de tot això, moltes coses que passen a la societat no es donarien”

Tornar a recuperar les arrels, el contacte amb el bosc i el món rural. Una experiència que ja viu l’Anna i que li agradaria poder compartir amb els altres. “Si tothom s’enamorés una mica de tot això, moltes coses que passen a la societat no es donarien”, considera. I mentre somnia que algun dia la seva manera d’entendre la vida i el treball s’ampliï a moltes més persones, l’Anna segueix treballant amb el portàtil sobre la taula de fusta on han treballat tantes generacions passades. Tantes maneres diferents de fer un ofici. I davant seu, a través de la finestra, el llimoner i la seva llar. Tot unit en un cercle petit i perfecte.

Passat, present i futur convergeixen en un antic estable de Bigues i Riells, on l’Anna lluita per viure envoltada de les seves dues grans passions: la tecnologia i el món rural.

 

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi
Foto de perfil

Laura Saula Tañà

Col·laboradora de LA MIRA

Comentaris