Persones

L’Àïda cap al planeta de la transsexualitat

De noi a noia. De Roger a Àïda. Viatgem amb l’Àïda en el seu camí cap a la transsexualitat. Ens explica, ens dibuixa, ens parla de com la realitat, el que sents, el que desitges, s’ha d’imaginar

per Paula Ericsson

L’Àïda cap al planeta de la transsexualitat
En un dia ennuvolat, l'Àïda puja les escales cap a casa seva. Un lloc on crea. On descansa. On viatja a nous mons, ja siguin exteriors o interiors. (Fotografies de Sira Esclasans)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

L'Àïda Bargalló (Barcelona, 1999) és experta en trencar fronteres. D'una banda perquè, fins als 17 anys, viu amb un nom que no és el seu, amb un físic que no li pertoca i en una realitat que no és la que vol. No és fins als 17 que s'allibera d'aquesta presó i surt de l'armari com a noia transsexual. Deixa enrere el seu passat de Roger i comença una nova vida com a Àïda. En Roger se'n va. L'Àïda ha saltat el mur. És lliure.

Des d'aquesta llibertat continua creant l'Univers que s'havia inventat quan tenia 11 anys. Un món que comença a dibuixar amb un joc entre amics, però que després es converteix en una forma d'evadir-se. De tirar endavant. D'entendre's. Quan fa el canvi de gènere recupera el passat que vol i el transporta al present. Trasllada l'antiga ficció a la nova realitat. I aquesta ficció, tot i que al principi li costa mostrar-la, ens l'ensenya obrint la llibreta on habiten els plànols del seu imaginari. Hi entrem.

Per crear els seus universos, l’Àïda té alguns costums: dibuixa amb retolador i llapis, i prefereix les bandes sonores de pel·lícules per a inspirar-se.

De Rogerlandia a Airodar

“A més a més de transitar del gènere masculí al femení, l’Àïda també viatja en l'espai i el temps a través de la ficció”

És un mapa que a primera vista és familiar. Els continents s’assemblen als nostres. Els mars i oceans recorden a la Terra. L'abecedari és llatí. Amb llapis i retoladors, el planeta Terra s'estén per dues pàgines de DIN A5 amb una precisió mil·limètrica. Muntanyes, llacs, arxipèlags, deserts, dracs, continents, illes enfonsades, mars i volcans ens transporten a un univers que va ser creat fa desenes de milers d'anys, quan l’artista en tenia 11. A més a més de transitar del gènere masculí al femení, l’Àïda també viatja en l'espai i en el temps a través de la ficció. “La realitat és una mica avorrida. M'agrada anar a llocs que no siguin d'aquí”, reconeix mentre la llum de les cinc de la tarda tenyeix el menjador, rodejada per la tranquil·litat i la vegetació de la Floresta.

Ara bé, tot i que és experta saltant fronteres, també ho és construint-les. Mentre s’estira la màniga de la bata negra, assegura que el seu trànsit de gènere no té res a veure amb els constants viatges a la fantasia. Pinta una línia vermella. Aquests dos mons no es toquen. Però alguns dels dibuixos que publica al compte d’Instagram artístic ens insinuen el contrari. Les primeres pistes les trobem publicades el 8 de març. El dia de la dona treballadora. El dia de la dona. El dia de l’Àïda.

Perquè la realitat no és la que ens imposen, sinó que és aquella que creem. I l’Àïda dibuixa la seva història

En aquesta data penja dos dibuixos. Un d'ells és un retrat femení. “Potser he fet aquest dibuix, amb aquest cos, per celebrar el 8M, el Dia de la Dona, però això no vol dir que totes les dones siguin així, tots els cossos són diferents i això és el que ens fa millors, i així, juntes, serem més fortes”, assenyala el peu de foto. Una passa endavant. Travessa la línia vermella. A través d’aquest retrat, l'Àïda plasma la seva història, i també la de totes les persones que decideixen ser dones.

Retrat d’una dona publicat el dia 8 de març al compte artístic d’Àïda Bargalló. Imatge cedida per Àïda Bargalló. 

L'altre és el mapa d'Airodar, una de les ciutats del seu món inventat, el Planeta Terr. “Airodar, o el Regne de Ro. Anteriorment era Rogerlàndia del Sud, però les persones canvien i per tant ho fan els noms. No ho diré gaire de moment, però sí que es troba en un continent enmig d’allò que anomenem nosaltres Oceà Pacífic, és un petit país, d'on provenen totes les llegendes sobre les quals faig les il·lustracions”, relata.

Mapa actualitzat d’Airodar, una de les ciutats més importants del planeta Terr situada al continent d'Olorinoi. Imatge cedida per Àïda Bargalló. 

Aquest plànol el puja a la xarxa casualment el 8 de març. Dic casualment perquè, quan li comento la coincidència entre el dia i el significat, argumenta que no hi ha cap intencionalitat directa, que va ser fruit de la casualitat. Altre cop se situa darrere la línia vermella. La frase “les persones canvien i també ho fan els noms”, però, difumina la frontera que separa els seus mons.

De debò que no hi ha cap vincle entre el Planeta Terr i la seva transició de Roger a Àïda? Per què va canviar de Rogerlàndia del Sud a Airodar o Regne de Ro? “A part de perquè Rogerlàndia venia pel nom que tenia abans i volia canviar-ho a algun nom més semblant al que tinc ara, volia posar un nom més seriós per un país que existís”, respon. El nom d'abans pel nom d'ara. Clac. La peça encaixa. Els dos universos s'apropen. A poc a poc, comencen a tocar-se.

El dibuix i la lectura com a ponts a altres mons

"Els personatges són el transport per a viatjar fins als llocs que imagina. Però li costa fer-ho. Li és més fàcil pensar en gran que en petit"

L’artista té una passió clara: plasmar els seus mons en mapes. “M'agrada molt tenir situades les coses i que tingui més o menys un sentit”, subratlla. Els personatges són el transport per a viatjar fins als llocs que imagina. Però li costa fer-ho. Li és més fàcil pensar en gran que en petit. Prefereix viatjar lluny. Molt lluny. “De petita recordo que dibuixava moltes naus espacials, o vaixells, l'interior d'espais i també animals. I dinosaures. Dibuixava molts dinosaures”, reconeix amb un somriure. I per què dinosaures? “Perquè eren com animals fantàstics però que van existir de veritat”, enraona.

L’Àïda coneix amb perfecció cada detall del seu univers. Amb una claredat mil·limètrica, ens explica cada raconet del Planeta Terr que ha dibuixat a la seva llibreta.

Tot i que gairebé neix amb un llapis i un retolador a la mà, té una altra passió que l’ajuda a imaginar: llegir. Els dos autors més presents en la vida de l’Àïda són J. R. R. Tolkien i Isaac Asimov. El primer, per una de les trilogies més conegudes de la literatura fantàstica: El Senyor dels Anells. “No és que m'inspiri directament per dibuixar, però sí que m’ajuda a treure alguna idea. La majoria de cops no dibuixo només per dibuixar, sinó per crear un món, un univers. Com Tolkien”, especifica mentre amaga un floc de cabell castany fosc darrere l’orella.

Aquests universos els plasma en llibretes. I n'hi ha una, que és on retrata el Planeta Terr, d'especial. És de color negre, té una cinta verda amb símbols platejats, i la va elaborar manualment ella mateixa. Els dibuixos evoquen tant que és com si fiquessis el cap dins les pàgines i entressis en un món paral·lel. Si li doneu un cop d’ull, veureu ràpidament unes muntanyes apilonades que recorden al plànol de la Terra Mitjana.

Envoltada de la vegetació i la tranquil·litat de la Floresta, l’Àïda assegura que, si no visqués aquí, segurament les seves històries serien molt diferents. Des d’aquí crea.

Repassant aquestes pintures, revela que els dos últims llibres que ha llegit són Yo Robot d’Isaac Asmiov i Cuentos Inconclusos de Númenor y la Tierra Media de Tolkien. Com al creador d’El Senyor dels Anells, a l’Àïda també li costa acabar els relats que construeix, ja sigui sobre el paper o davant d’una càmera. Perquè, a més a més de dibuixar, estudia cinematografia a l’escola Bande À Part. Es vol especialitzar en direcció i guió. “Vull crear històries”, emfatitza.

En té diverses de començades, algunes d’elles tan llargues que li agradaria fer-ne un llibre, però li costa posar-hi punt final. “Tinc la inspiració molt heavy un moment, començo a escriure, i després se'm passa el moment d'inspiració i ja no sé com continuar la història... i llavors ho deixo”, reconeix.

Aquest és un dels miradors preferits de l’Àïda. Situat al cantó d’una casa abandonada, no és fàcil arribar-hi: els arbres del voltant han crescut i han dificultat l’accés.

I com l’ajuden a l’escola, a acabar-les? “Em van dir que he d'escriure la història en sinopsi, molt resumida. Després fer com una escaleta amb el que passa a cada seqüència. Anar-ho fragmentant, i després escriure dins el que passa a cada seqüència”, assegura. I continua la recepta? “És que no tinc la rutina d'escriure, llavors em costa”, confessa. Tot i això, té esperança: considera que, com que ara ha d’escriure més curts per l’escola, n’agafarà més hàbit. I bé, com a l’escola, a la vida també fa falta pràctica per acabar les històries. Però n'ha començat (i acabat) algunes.

La transsexualitat i la (no-) ficció

I què representa, l'àlien? A part de la gent transsexual, també simbolitza diverses fòbies socials, entre elles l'homofòbia i la xenofòbia

De fet, ja ha dirigit el seu primer curt, Yo no soy de por aquí, un fals documental on la protagonista és una noia que s'enamora d'una extraterrestre. “És una àlien bastant humanoide. De fet, és una persona maquillada”, puntualitza. El curt, que dura uns vuit minuts, capta el moment en el qual el pare de la humana coneix a l'àlien. I què representa, l'àlien? A part de la gent transsexual, també simbolitza diverses fòbies socials, entre elles l'homofòbia i la xenofòbia. Aquest cop, la ficció s'abraça tan fort amb la realitat que el mur cau.

Amb un curt ple de fantasia, l'Àïda posa un mirall als discursos d'odi des de l'humor i el surrealisme. Aquí sí que barreja obertament ficció i realitat. Però apareix un dubte. Preguntem. L'evolució del Planeta Terr té alguna relació amb el trànsit de Roger a Àïda que ha viscut? “El canvi ha estat més de maduració que de gènere. Això vaig crear-ho quan tenia 11 anys”, apunta. Altre cop, el mur s'alça i divideix dos processos que semblen units. Insisteix a separar-los, encara que des de fora semblen cada cop més propers. Però, estiguin junts o separats, ella ha decidit reescriure la seva història. Tant al Planeta Terr com a la Terra. De Rogerlàndia a Airodar. De Roger a Àïda. Perquè les persones canvien i per tant ho fan els noms.

En aquest estoig de coloraines situat a la frontera entre la cuina i el menjador, l’Àïda guarda les pastilles d’estrògens i els bloquejadors de testosterona.

Mentre que per elaborar el seu univers Tolkien és el seu aliat, per fer la transició de gènere compta amb Trànsit. En aquest servei d'atenció a les persones transsexuals, la seva doctora, Rosa Mirall, li controla la medicació. Una medicació que agafa de la mà a l'Àïda i l'ajuda a ser la dona que vol ser. De moment es pren tres pastilles d'estrògens i mitja pastilla de bloquejadors de testosterona. Tot i que a l'inici notava alguns efectes secundaris, com estar “més receptiva i emotiva”, ara ja no en té cap, relata mentre es toca una polsera de color verd i negre que la seva mare li va portar de Guatemala.

Quan surt de l'armari l'estiu dels 16 als 17 anys ho fa en els entorns més propers: a casa, al cau i a l'escola. “Vaig començar a sortir de l'armari de forma puntual, amb la família i els amics. Al col·le algunes persones ho sabien. A l’any següent, vaig sortir de l'armari amb la resta de gent i tot super bé. I a Bandè a Part ja vaig entrar com a Àïda”, recorda amb un somriure satisfet. Ho explica amb tranquil·litat, precisament el que considera que fa falta al cinema, a la literatura i a la televisió per a normalitzar la identitat transsexual.

"Potser no és important que sigui trans, sinó que hi hagi una persona trans que participi en la història com un personatge més"

Per aconseguir-ho, proposa una major visibilitat de la transsexualitat a la ficció. “La majoria de personatges de la majoria d'històries són super heteronormatius. Sé que cada cop hi ha més personatges gais, però fa falta gent trans. Potser no és important que sigui trans, sinó que hi hagi una persona trans que participi en la història com un personatge més”, ressalta. Perquè a vegades la fantasia ens apropa a mons que, d'una altra manera, mai hauríem vist. I per això l'Àïda prefereix la ficció a la realitat.

Rodejada de música, persones, i del xivarri d’un viatge en tren, l’Àïda es relaxa i s’aïlla entre les pàgines dels llibres.

La llum ataronjada cau tan baixa que fa mal als ulls. Tanquem la porta i baixem les escales. Agafem el ferrocarril a l'estació de la Floresta, potser el mateix que agafa l'Àïda per anar a l'escola a Barcelona. Potser estem assegudes en el mateix vagó on es relaxa i llegeix, omplint d'idees la seva ment desperta. Perquè és imaginant on connecta els seus dos mons. És entre les pàgines que tremolen tots els murs. I potser, dibuixant, llegint, creant, aconseguirà enderrocar-los del tot.

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris

No hi ha cap comentari

Envia un comentari

Inicia sessió per a enviar un comentari.