Històries

Preparats per salvar-te

Sempre estan a punt. I si arriben és perquè estem realment en perill. Com ens rescaten els membres de la Unitat de Muntanya dels Mossos d’Esquadra? Expliquem com arriben a cims, valls, rius... Fins i tot per certificar la pitjor notícia: la mort

per Magda Gregori Borrell

Preparats per salvar-te
El Pep, el Roger i el Xavi són mossos de la Unitat de Muntanya. Aquesta unitat de la Policia de la Generalitat es va crear l’any 2001 per poder respondre a les necessitats dels agents i de la ciutadania en llocs d’alta muntanya. (Fotografies de Jordi Borràs Abelló)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

La vall de Núria. Ja és mitja tarda. Un matrimoni comença a caminar amb l’objectiu de fer el Puigmal. Una muntanya de 2.808 metres d’altitud. No gaudeixen de la millor condició física ni porten el calçat i el material adequats, però a poc a poc van enfilant amunt. De cop i volta, el primer imprevist: es troben les primeres clapes de gel. A mesura que van pujant, la neu va emblanquinant el paisatge. La dona patina i cau. El marit reacciona ràpid, intenta ajudar-la, però amb tota la mala sort que també rellisca i es dona un fort cop al cap. S’activen tots els protocols d’emergència per anar-los a buscar. Però el final és tràgic. Ell mor.

Ho explica el Víctor, sotscap de la Unitat de Muntanya del Cos de Mossos d’Esquadra. “Va ser una mort totalment evitable, ja se’ls feia fosc i no anaven ben equipats”, lamenta. El to de veu és senyal d’impotència, però també d’alerta. Ells sempre tenen la llista de recomanacions i precaucions a punt. Una de les seves tasques és intentar evitar qualsevol incident a la muntanya. Perquè tothom surti de casa havent revisat la meteorologia, amb els estris i materials adequats i el recorregut ben planificat. Conèixer els itineraris, la zona, el paisatge, el territori. Aquesta és també una de les responsabilitats que recau sobre la motxilla dels Mossos que es dediquen a l’especialitat de muntanya. El seu objectiu és que qualsevol ciutadà torni a casa sa i estalvi, havent gaudit de la natura i dels esports que ens amarren a la terra, als rius o a les roques.

El sotscap explica, des de l’estació d’esquí de la Masella, la feina que fa la unitat els mesos d’hivern, en què predominen les activitats de neu. A l’estiu, el barranquisme, les caminades o el ràfting agafen protagonisme. 
“La capacitat de resistència de les persones, de vegades, et sorprèn”

Perquè també hi ha finals feliços. Aquells casos que, fins i tot ells, qualificarien com a petits miracles. El boletaire d’uns setanta anys que, després de tres dies de fred i pluja, perdut al mig de la muntanya, acaba trobant, ell mateix, la carretera. “La capacitat de resistència de les persones, de vegades, et sorprèn”, ens comenta el Víctor. Una resistència que ells, com a cossos de seguretat, també administren amb eficàcia i eficiència. Han d’estar sempre preparats per actuar, per donar resposta, per socórrer, per ajudar. Per això, han de dominar l’escalada, l’alpinisme, el barranquisme, el ràfting, l’esquí, l’espeleologia..., totes aquelles especialitats que es poden practicar en plena muntanya. Són agents tot terreny. I el seu dia a dia és un entrenament constant. “Amb el cap de la unitat estem molt tranquils, en coneixem la solvència, sabem que tenen recursos, que se’n surten de tot. Evidentment, ells decideixen fins on poden arriscar. Però estan preparats perquè cap situació els superi”, comenta el sotscap. Treballen en torns de set dies consecutius, i després en descansen set més. Les seves setmanes arrenquen un dimarts i fins al dilluns següent. Set dies sense parar, entrenant-se, formant-se per quan un sobresalt els faci trepitjar terreny, actuar, salvar vides. La seva condició física sempre ha de ser bona. Mai poden abaixar la guàrdia. “Existeix un esperit competitiu positiu. Sempre treballen en equips de, com a mínim, dos agents, i s’han de saber complementar”, assegura el Víctor.

Esquien uniformats però, sovint, passen desapercebuts. A les estacions d’esquí fan una feina de prevenció i vigilància. Però sempre estan preparats per si es produeix un fet més greu o, fins i tot, un accident. Quan hi ha una mort, ells actuen com a policia judicial. 
“Som un servei públic i el que hem de fer és intentar donar el millor servei i de la manera més eficient. No només és una qüestió política, sinó de persones”

Una competència que els enforteix, els motiva per després poder excel·lir en la seva feina. Una relació rica que també comparteixen, per exemple, amb Bombers o personal d’emergències. “Fem formació conjunta. Som un servei públic i el que hem d’intentar és donar el millor servei i de la manera més eficient. Hem de gestionar bé els recursos que tenim. No només és una qüestió política, sinó de persones. Si hi posem bona voluntat, tot és més fàcil”, detalla el Víctor. “Per exemple, si hi ha un accident en una pista d’esquí, és important saber com treure les botes, com immobilitzar la persona, com desvestir-la, com ajudar els metges a posar els tractaments, com posar-la en una llitera”, afegeix.

El Víctor amb el doctor Íñigo Soteras. En aquesta consulta de l’estació d’esquí de la Masella poden atendre cada dia uns cinc o sis accidentats, una xifra que pot ascendir fins als quaranta un dissabte o un diumenge. 

Amb metges o Bombers actuen de manera coordinada quan hi ha algun accident o problema, però promouen simulacres per desenvolupar correctament els plans d’actuació, per detectar les possibles mancances, per esbrinar què falla i corregir-ho a temps. “Per exemple, vam fer un simulacre d’evacuació del telecadira de l’estació de Núria. Vam dir que hi havia hagut una avaria, que el telecadira quedava aturat i que calia treure’n la gent. A nosaltres ens va molt bé per seguir millorant”, explica el Víctor. Normalment, quan preparen un simulacre, busquen voluntaris. Persones predisposades, però que també poden viure amb neguit aquesta experiència. “Aquests exercicis ens van molt bé per entrenar la part psicològica. És a dir, sovint també cal tranquil·litzar la gent, intentar fer-los veure que no passa res, que es podrà desallotjar el telecadira sense cap problema. Nosaltres seguim un protocol, però si hem d’evacuar dos cadires i veiem que a la tercera hi ha una persona que està patint un atac d’ansietat, doncs hem de prioritzar aquesta situació”, anota el sotscap.

“No hem d’oblidar que estem en un nivell 4 d’alerta de terrorisme i, de moment, no ha passat mai res, però les estacions d’esquí no deixen de ser un possible objectiu, perquè estem parlant d’una gran concentració de gent en un espai molt determinat”

Durant els mesos d’hivern se centren, sobretot, en les activitats relacionades amb la neu. “No hem d’oblidar que estem en un nivell 4 d’alerta de terrorisme i, de moment, no ha passat mai res, però no deixa de ser un possible objectiu, perquè estem parlant d’una gran concentració de gent en un espai molt determinat”, comenta el Víctor abans d’explicar-nos quin tipus de feines realitzen durant l’estiu, quan un sol de justícia fon la neu i deixa pas a un nou paisatge. El ràfting, l’escalada o el senderisme figuren a dalt de tot del rànquing. “Com que s’aboquen moltes persones a aquestes activitats, ens fem visibles en aquests llocs. Intentem moure’ns allà on hi ha més volum de gent. De vegades, ens truquen d’un refugi i ens diuen que tenien feta una reserva però que aquella persona no ha arribat i que ja s’està fent fosc. Aleshores, ens activem amb Bombers per trobar-la o intentem esbrinar què ha passat”, comenta el Víctor, matisant que la recerca és una competència de Bombers, però que, com en altres qüestions, treballen conjuntament.

Una de les característiques de la Unitat de Muntanya és l’equipament que tenen els agents per poder realitzar tot tipus d’activitats. Estan preparats per dominar esports molt diferents: escalada, ràfting, esquí, espeleologia... 
“S’ha produït una allau i penses: «La setmana passada m’hauria pogut passar a mi». O veus un accident d’escalada i dius: «Aquesta via fa poc que la vaig fer jo». Això sí que t’impacta més”

Però hi ha moments que només poden actuar els Mossos: quan es produeix una mort. En aquestes situacions responen com a policia judicial. Són els encarregats d’investigar què ha passat, si és una mort natural, un accident, un suïcidi o un assassinat. “La manera més fàcil de matar algú és anar a passejar i fer veure que ha caigut barranc avall. Sé que és un cas extrem, però pot passar. Si hi ha una investigació o una denúncia, pot haver-hi un judici posterior i, per tant, la nostra tasca és important”, comenta el Víctor. Segons reconeix, el més colpidor és quan una persona es fa mal o perd la vida practicant una activitat que ell també pot fer durant el seu temps d’oci: “S’ha produït una allau i penses: «La setmana passada m’hauria pogut passar a mi». O veus un accident d’escalada i dius: «Aquesta via fa poc que la vaig fer jo». Això sí que t’impacta més”.

Perquè, de vegades, ni la preparació, ni la formació, ni l’experiència eviten un ensurt o una desgràcia. I el sotscap ens explica l’accident que va patir un bon espeleòleg: “Va ser un rescat molt complicat, hi van participar persones de la Federació d’Espeleologia, companys de la Unitat de Subsol, bombers, metges. Va ser una macrooperació i l’accidentat va estar dins del forat 24 hores”. Són aquelles experiències que es recorden per la seva complexitat, però també perquè va tenir un bon final.

Els mortifiquen aquells casos que mai han pogut resoldre, aquelles persones que un dia van desaparèixer i de qui mai més han pogut saber què els va passar

Segons narra el Víctor, sovint els cal treballar en situacions límit i, fins i tot, en les pitjors condicions meteorològiques: “L’entorn de muntanya no és fàcil. Recordo un servei de dos nois que volien fer un cim i van sortir quan les condicions climàtiques ho desaconsellaven. Un equip va haver d’anar-los a buscar o haurien mort per hipotèrmia. Els van trobar desorientats, a una temperatura per sota zero, i era un dia que feia molt vent. De fet, els nostres companys ho van passar malament i tots van haver de fer nit a la muntanya, fins a la matinada no van poder baixar. Els van proporcionar roba i els van ajudar per intentar passar aquelles hores”. En situacions així es converteixen en salvadors, en els àngels de la guarda de la muntanya. Per això, els mortifiquen aquells casos que mai han pogut resoldre, aquelles persones que un dia van desaparèixer i de qui mai més han pogut saber què els va passar. Una impotència, un silenci que encara ressona muntanyes enllà.

El Víctor demana més efectius per a la unitat que dirigeix amb l’objectiu de poder seguir millorant. L’objectiu sempre és fixar nous horitzons, però amb el mateix esperit: servir la ciutadania. 

Però, per sort, sovint fan ressonar la música dels nostres paisatges, de les nostres valls, dels nostres rius i de les nostres contrades. Treballen perquè qualsevol activitat de muntanya sigui una experiència segura, gratificant i sense incidents. I sempre estan a punt per posar-se les botes i ser allà on calgui, quan calgui. Els 365 dies de l’any. Disposats a ajudar-nos.

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris