Històries

El sexe es mou?

La sexualitat viu d’estereotips i d’incògnites. Avui el plaer femení cada cop té més protagonisme, però també la pornografia; apareix l’estrès; continua la ignorància sobre els cossos. Per això mirem si el sexe es mou, o no

per Paula Ericsson Navarro

El sexe es mou?
La sexualitat femenina sempre ha estat en un segon pla, però darrerament està agafant més importància i s’està posant al centre del debat. (Fotografies de Sira Esclasans Cardona)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Dues boques fent-se petons sense pausa. Dos cossos donant voltes de 360 graus. Crits, riures i silencis. Llums encesos o apagats. Respiracions tallades i esgarrapades. Bogeria, plaer i connexió amb l’altre. Són escenes d’una pel·lícula que hem vist a les pantalles o que hem viscut a la nostra pell: el sexe. Aquesta és l’escena que hem vist a la ficció i a la realitat. Fins ara, el plaer de l’home heterosexual era el protagonista principal. La dona estava subjugada a la voluntat d’ell, era un objecte de decoració i no pas una actriu amb diàleg. A poc a poc, això comença a canviar. Encara arrosseguem un passat ancorat en el franquisme i un present masclista, en què les relacions sexuals se centren en el coit heterosexual i en el penis, però cada vegada ens apropem una mica més a un futur en el qual caben totes les sexualitats i tots els desitjos.

L’arribada del clítoris

“El clítoris ha començat a aparèixer dins de les relacions sexuals i cada cop hi ha més persones que demanen que se les estimuli”

La psicòloga i sexòloga Elena Crespi assenyala que, gràcies al feminisme, el plaer de la dona comença a tenir veu. Ja no tot gira entorn del plaer masculí. “El clítoris ha començat a aparèixer dins de les relacions sexuals i cada cop hi ha més persones que demanen que se les estimuli”, explica. En el mateix sentit, la psicòloga experta en violències masclistes Alba Alfageme Casanova apunta que, des del feminisme, s’estan posant en el punt de mira “molts dels elements que teníem molt naturalitzats i s’està començant a qüestionar, a criticar i a fer que hi hagi un canvi”.

L’home s’està adonant que el plaer femení també és important, ja que les dones, cada vegada més, reclamen més atenció, i acció, cap al seu desig.

Criticar. Qüestionar-se. Ens agradi o no, el franquisme ha impregnat la nostra història de tendències que costa molt d’eliminar. Tal com apunta el psicòleg i sexòleg Rafael Torregrosa Rodríguez (Sevilla, 1992), l’ultracatolicisme impulsat pel dictador Francisco Franco s’endinsa a les cases, i també als llits. El sexe es relaciona directament amb la reproducció. El plaer per plaer és pecat. Però l’arribada de la pornografia mostra que tu no ets l’únic a tenir desitjos sexuals. No estàs sol. No estàs sola. S’ha acabat el secretisme. “La pornografia ajuda a visualitzar-ho. Podies parlar-ne amb gent però mai ho veies, i més en una societat tan reprimida com era Espanya abans”, assegura l’expert.

El cinema “de destape”, el qual mostra nus integrals, sobretot femenins, arriba oficialment amb la mort del dictador. Anteriorment, però, les persones que volien consumir pornografia anaven fins a França per fer-ho de manera clandestina. El desig estava prohibit. Però amb publicacions que mostren pornografia explícitament, així com amb revistes com Interviú (1976-2018), s’obre un ventall de possibilitats que fins ara havien estat negades, ja no només en postures, sinó quant a sexualitats alternatives a l’heterosexualitat. De manera paral·lela, els moviments d’alliberament sexual que tenen lloc als Estats Units i també a l’Estat espanyol potencien aquestes identitats que sempre havien existit, però que la dictadura havia reprimit i castigat.

La pornografia com a escola sexual

Internet (47,8%) i els amics (45,5%) són les fonts a través de les quals els joves consideren que han rebut millor informació sobre sexualitat

L’època “del destape” queda enrere, i la pornografia es converteix en gairebé l’única mestra. A les escoles només es parla de sexe, en la majoria dels casos, des de la reproducció i la protecció de malalties de transmissió sexual. Amb la pornografia, els nois, i cada vegada més noies, aprenen noves postures i noves maneres d’entendre la sexualitat. Descobreixen allò de què, ni a l’escola ni a casa, es parla. De fet, segons l’Encuesta nacional sobre sexualidad anticoncepción entre los jóvenes españoles (16-25 años)” feta per Sociedad Española de la Contracepción (SEC) el 2019, Internet (47,8%) i els amics i amigues (45,5%) constitueixen les fonts a través de les quals els joves consideren que han rebut millor informació sobre sexualitat, per sobre dels professors (28%), la mare (23,1%) o el pare (12,4%).

Segons les expertes entrevistades, gràcies al feminisme molts dels elements que teníem molt naturalitzats en la nostra sexualitat s’estan començant a qüestionar.
“Les relacions comencen des de la primera mirada, i tot allò que estigui deslligat del coit ja compta com a sexe, però al porno només hi veus coit, i al final sembla que és l’únic que val”

Però, tal com apunten Alfageme, Torregrosa, Crespi i la filòsofa feminista Mireia Cebrián, moltes persones continuen pensant que només has tingut relacions sexuals si hi ha hagut coit. “Quin tipus de sexe s’ensenya en la pornografia? Cap a qui va dirigida? Se centra en el desig masculí i va dirigida als homes. No trenca ideals, no trenca referents”, denuncia Cebrián. En la pornografia, les carícies, el sexe oral o els jocs previs són secundaris, fet que Torregrosa critica. “Les relacions sexuals comencen des de la primera mirada, i tot allò que estigui deslligat del coit ja compta com a sexe, però al porno només hi veus coit, i al final sembla que és l’únic que val”, lamenta.

“Quan intentes aconseguir aquelles postures tan estranyes, t’oblides que estàs fluint amb una persona. Es converteix més en un sexe gimnàstic i no tant en un sexe plaent”

En aquest sentit, encara que la pornografia hagi obert els ulls a noves generacions, el sexòleg avisa que se n’està fent una mala lectura, sobretot respecte a les postures sexuals. “Com més postures no vol dir que el sexe hagi de ser millor. Quan intentes aconseguir aquelles postures tan estranyes i tan guais, t’oblides que estàs fluint amb una persona. Es converteix més en un sexe gimnàstic i no tant en un sexe plaent”, desenvolupa Torregrosa.

I és que realment, en alguns vídeos, els protagonistes semblen més aviat acròbates que no pas dues persones cardant. Ara bé, molts cops entenem la pornografia, que és ficció, com a cinema documental. Volem fer el mateix que fan actors i actrius professionals. I això té conseqüències. “Encara funcionen molt en els nostres imaginaris col·lectius aquelles imatges que es vinculen amb unes certes situacions de poder: el gosset, la construcció eròtica que es fa sobre el sexe anal, l’actitud de les fel·lacions, que està molt connectada amb el porno”, apunta Alfageme. En una societat cada cop més oberta, on els drets i els desitjos de les dones comencen a ser agenda política, la pornografia, i per tant la sexualitat, encara arrossega estereotips en què la dona ha de ser un objecte i no un subjecte.

Amb una pornografia en què entrin tots els desitjos tindrem una sexualitat més plural i més sana.

Les pràctiques sexuals: el coitocentrisme i el fal·locentrisme

Aquest model majoritari de pornografia, com afecta les nostres pràctiques sexuals? Doncs, encara que estem en democràcia, ens costa de preguntar sobre sexe. Hi ha pocs informes sobre conductes sexuals, a l’Estat espanyol, la qual cosa dificulta la investigació profunda sobre els desitjos que tenim. Segons un informe de Durex, realitzat entre 2007 i 2008, el 92% dels homes heterosexuals i el 95% de les dones heterosexuals a l’Estat espanyol han practicat sexe vaginal; el 69% dels homes heterosexuals i el 75% de les dones han fet sexe oral. Tot i que les dones heterosexuals se senten més satisfetes que els homes heterosexuals (46% a 43%), ells tenen més orgasmes que no pas elles (64% a 32%).

El coitocentrisme i el fal·locentrisme són dos dels problemes principals que encara arrossega la nostra sexualitat.

Mireia Cebrián, que fa tallers per a adolescents al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, troba una diferència abismal entre el focus de les noies i el focus dels nois. “Els nois identifiquen el sexe com a plaer des del privilegi, però a les noies, al taller, els ensenyem on és el clítoris i les empoderes en la relació amb el seu propi cos. Només així una noia pot entendre el sexe com realment un plaer, però si l’única cosa que fa és entregar-se al plaer del noi, no ho està vivint des d’aquest objectiu”, conclou.

“Potser fa cinquanta o setanta anys el patró era sempre el missioner, perquè era l’home qui tenia la iniciativa i la dona s’havia de deixar fer”

Això, en part, posa de manifest la idea que l’orgasme masculí indica la fi de la relació sexual. En aquest sentit, Elena Crespi lamenta que la creença de l’orgasme simultani via penetració vaginal (és a dir, dones i homes escorrent-se a la vegada com a les pel·lícules) és predominant i que encara hi ha moltes dones que fingeixen orgasmes. “No va bé (fingir l’orgasme), perquè a tu no et va bé i perquè la majoria d’homes no entenen que les dones no orgasmen així, llavors no canvien tampoc el seu comportament perquè es pensen que tot funciona. S’està començant a reivindicar, però encara queda molt camí en aquest sentit”, remarca la psicòloga. “Potser fa cinquanta o setanta anys el patró era sempre el missioner, perquè era l’home qui tenia la iniciativa i la dona s’havia de deixar fer. Ara n’hi ha algunes més, però sempre el que fa que algú digui «He tingut sexe» és que hi hagi hagut penetració”, reitera Crespi. “Quan el fal·lus surt de la norma, fa la sensació que allò es queda sense protagonista, com una pel·lícula sense l’actor principal. És com una minisèrie en què hi ha quatre o cinc capítols”, ironitza.

Les carícies, les esgarrapades, el sexe oral i la sensualitat són igual d’importants que la penetració; no són només preliminars.
Què passa quan dues dones tenen sexe sense penis? És possible? Com s’ho fan?

Tenint en compte aquest fal·locentrisme, què passa quan dues dones tenen sexe sense penis? És possible? Com s’ho fan? Davant d’aquesta pregunta, la resposta estereotipada és que fan tisores i, si no hi ha penis, l’han d’incorporar i es juga amb un vibrador. “Això pot ser veritat o no. En el fons, quan algú et pregunta això, penses: «Ostres, que trist, no?». Si només se t’acudeixen coses amb un penis, és que tens una visió molt reduccionista del sexe i et perds tota la resta que pots fer amb tots els metres de pell que tenim al nostre cos. A més a més, en les relacions de parella lèsbiques hi ha més plaer sexual que no pas en les relacions de persones heterosexuals”, assevera Crespi. En el cas dels homes homosexuals, Torregrosa afegeix que hi ha molts nois a qui no ve de gust practicar sexe anal, igual que a les noies que no poden ser penetrades per vaginisme (la contracció persistent i involuntària de la vagina en produir-se un espasme que impedeix la penetració). Amb comunicació i respecte, les parelles s’adapten. “No hi ha penetració i gaudeixen igual o més perquè no estan regits per la mateixa norma, que al final acaba sent avorrida”, valora el sexòleg.

L’estrès, un enemic actual

A més a més del masclisme, el fal·locentrisme i el coitocentrisme com a principals problemes que encara arrossega la nostra sexualitat, els experts entrevistats per LA MIRA n’enumeren un més: l’estrès derivat del model de vida que portem. “En les relacions, l’estrès mata el desig moltes vegades, i el fet d’haver de pensar en el desig d’una altra persona per complaure-la ja t’estressa”, apunta Torregrosa. És per això que moltes persones estressades acaben recorrent a la pornografia senzillament com una descàrrega. Pot semblar més còmode, però també té efectes negatius. “L’excés de visualització de pornografia pot provocar un excés d’hipersexualització que s’assembla molt a la societat capitalista actual, en la qual has d’anar consumint constantment. T’avorreixes ràpidament de les coses, estàs provant estímuls nous, potser només ho vols fer perquè ho has de fer, per anotar-ho a la llista de «Ja ho he fet», encara que no en gaudeixis”, lamenta el sexòleg.

Torregrosa i Crespi assenyalen que, tant el porno com l’estrès, estan desencadenant moltes alteracions o disfuncions sexuals

Crespi està d’acord amb Torregrosa, i afegeix que l’estrès és un dels problemes que més atén a la consulta. “En aquesta societat capitalista en què prioritzem la productivitat i no la qualitat de la vida que tenim, arribem a casa després d’haver treballat no sé quantes hores i com que tenim aquest model tan reduccionista del sexe, que és aquest model pornogràfic, quan volem tenir sexe amb la parella anem directe a tocar i a penetrar”, lamenta. Aquest estrès que limita les relacions sexuals a abaixar els pantalons i a penetrar provoca molts més problemes del que pot semblar.

Torregrosa i Crespi assenyalen que, tant el porno com l’estrès, estan desencadenant moltes alteracions o disfuncions sexuals. Els homes poden patir ejaculació precoç retrògrada, perquè estan acostumats a una masturbació tan ràpida davant dels vídeos que “se’n van de seguida”, o disfunció erèctil, provocada per l’ansietat de voler rendir com una estrella del porno o perquè la situació ja no els estimula tant com la situació pornogràfica. En el cas de les dones, el principal problema és l’anorgàsmia femenina quan els homes intenten imitar una situació que no arriba a ser plaent per a ella, o unes postures en les quals no s’estimula la part del gland del clítoris, o unes sensacions tan a pèl que no tenen un joc previ que ajudi a crear el clima adequat.

Tot i que les dones heterosexuals se senten més satisfetes que els homes heterosexuals (46% a 43%), ells tenen més orgasmes que no pas elles (64% a 32%).

L’educació sexual com a base

El 68,5% dels nois i el 74,5% de les noies consideren que la formació que han rebut sobre sexualitat és insuficient

En aquest sentit, Alfageme destaca que la sexualitat moltes vegades s’entén des de la relació d’un amb un altre i poques ocasions s’entén com una forma d’autoconeixement i també com una manera de poder gaudir de tu mateixa i del teu cos. Això, però, està canviant a poc a poc amb les noves generacions. Per fomentar aquest canvi i potenciar que la sexualitat s’entengui “com una cosa natural i normal des del minut zero perquè així, quan la nostra canalla es comenci a masturbar, en puguem parlar”, Crespi afirma que a l’escola hauria d’haver-hi un accés més fàcil i complet a la informació sobre sexualitat. De fet, segons l’enquesta la SEC, el 68,5% dels nois i el 74,5% de les noies consideren que la formació que han rebut sobre aquest tema és insuficient.

Una educació sexual normalitzada, en què es parli de sexe amb normalitat i sense tabús, ajudarà que les noves generacions entenguin que el plaer femení és igual d’important que el masculí.

Precisament, Cebrián també és l’encarregada de Coeduca, un projecte que integrarà l’educació sexual a les escoles d’aquí a un parell d’anys a Catalunya. Explica que s’haurà de formar les mestres que imparteixin les classes de sexualitat a les escoles, ja que moltes d’elles encara arrosseguen tabús i vergonyes. Aquests tabús encara perduren a la nostra societat, igual que la majoria d’idees sobre pràctiques sexuals. Hi haurà un dia en què follar no només voldrà dir penetrar, en què les dones no hauran d’insistir a tenir un orgasme i en què el col·lectiu LGBTIQ també tindrà un paper principal en aquesta obra. S’ha avançat, hem obert els ulls a nous horitzons i a noves maneres de tenir sexe, però encara queden molts assajos per arribar a l’obra perfecta.

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi
Foto de perfil

Paula Ericsson Navarro

Col·laboradora de LA MIRA

Comentaris