Històries

El dia que la Mercè es fa gran

Expliquem la festa major de Barcelona l’any del seu enlairament, el 1902. És la primera gran Mercè, que la ciutat recobra amb els carrers guarnits, el primer concurs de castells, una festa de gegants d’arreu de Catalunya i una cavalcada de carrosses

per Elena Yeste

El dia que la Mercè es fa gran
La Festa avança... Els gegants de la comparsa del Castell de Santa Florentina, de Canet de Mar, guanyadors del Concurs de gegants de La Mercè de 1902. (Font: 'Hispania')

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

26 d’abril de 1902. El ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona es debat entre unes festes amb motiu de la coronació d’Alfons XIIIè, com anhela l’alcalde de la ciutat, senyor Amat, i el restabliment de les festes de la Mercè, com proposen els regidors de la Lliga. La iniciativa dels regidors catalanistes s’imposa per 27 vots a favor i 14 en contra, amb el suport dels republicans. “Poques vegades, potser mai com ahir, esperava Barcelona ab tanta ansia els acorts que’s prenguessin pel Consistori municipal”, assenyala La Veu de Catalunya. El públic aclama la victòria al Saló de Cent aplaudint efusivament.

Entre 1871, any en què s’institueixen les festes, i 1902, la Mercè només se celebra en nou ocasions, havent sofert quatre interrupcions, de sis anys de durada la primera, quatre la segona, tres la tercera i nou la darrera, com recull un article de 1902 de J. Roca y Roca a La Vanguardia. La Mercè torna a Ca la Ciutat.

El Centre Excursionista de Catalunya presenta una memòria detallada amb un projecte de concurs. Un certamen “de tots els gegants, nanos, cucaferas, mulassas, drachs, patúms, águilas, etc., dels pobles de Catalunya, concedint premis als que’s presentessin vestits ab més propietat y als més típichs”

La partida municipal consignada a les festes de la Mercè és de 75.000 pessetes, un crèdit “escás per lo que mereix Barcelona”, deficiència que les entitats corporatives i particulars intentaran suplir, segons informa La Veu de Catalunya. El 10 de juliol, convocats pel senyor alcalde, es reuneixen els representants de les societats artístiques, literàries, mercantils, d’esbarjo i de l’esport al saló del Consistori Nou de Casa la Ciutat. En la taula presidencial, acompanyen l’alcalde els regidors regionalistes Cambó, Albó, Puig i Cadafalch, i el regidor republicà federal Marial. Francesc Cambó dibuixa l’ambiciós programa. “Vaig passar l’estiu preparant les festes de la Mercè […] Jo volia que no fossin les festes de Barcelona, sinó que fossin les festes de tot Catalunya”, expressa Cambó a les seves memòries. El Centre Excursionista de Catalunya presenta una memòria detallada amb un projecte de concurs de gegants. Un certamen “de tots els gegants, nanos, cucaferas, mulassas, drachs, patúms, águilas, etc., dels pobles de Catalunya, concedint premis als que’s presentessin vestits ab més propietat y als més típichs”. Els imagina en una gran trobada a la plaça d’Armes del parc de la Ciutadella. Els imagina ballant tots alhora, al so dels típics instruments de cada poble, mentre els Xiquets de Valls alcen “els atrevits castells”.

La posada a punt de la ciutat comença amb l’inici de les obres d’urbanització de la plaça de Catalunya el 15 d’agost, “que’s feya necessaria ara, sobretot, per no donar que dir, y ab rahó, als pagesos que vindrán del Montseny, que per anar a Barcelona a veure’l Plá de la Calma no’ls hauría calgut moures del poble”. Així mateix, es renova l’empedrat d’alguns carrers cèntrics, “que estavan en condicións tals que no haurían fet anyorar als forasters els carrers costeruts y plens de trencacolls de las respectivas poblacións rurals”, diu el Cu-Cut.

Decorat del carrer Ferran vist des de la Rambla. A la dreta, l’arquitecte Antoni Gallissà, artífex del projecte. (Font: ¡Cu-Cut!, 2 d’octubre de 1902)
 

L’arrencada del programa oficial

A les vuit, s’il·luminen els edificis públics i particulars, els carrers, les places. Comença l’encesa de llums a les Rambles, amb 8.000 bombetes incandescents col·locades entre els arbres, recobertes de cel·luloide de diferents colors

El 23 de setembre, dimarts, s’inauguren les festes amb un programa oficial que inclou, a partir de les tres de la tarda, una fira de joguines i altres articles als laterals dreta del carrer de Corts, des de l’encreuament amb el passeig de Gràcia en direcció a la plaça Tetuan. A les set del vespre, el centre, els passos laterals i els pòrtics de la plaça Reial s’omplen de gent que vol veure brollar la Font Màgica. Tot seguit, a les vuit, s’il·luminen els edificis públics i particulars, els carrers, les places. Comença l’encesa de llums a les Rambles, amb 8.000 bombetes incandescents col·locades entre els arbres, recobertes de cel·luloide de diferents colors fent formes florals. “Un enlluernador devassall de llum va materialment abrigar la gentada, banyant el fullam dels arbrés y la part baixa de les cases. L’intensitat de claror era extraordinaria”, indica La Veu de Catalunya. Justament la llum escasseja en molts dels carrers guarnits, on la il·luminació elèctrica no arriba a funcionar per deficiències de la instal·lació. És el cas del carrer Ferran, el projecte decoratiu del qual, de l’arquitecte Antoni Gallissà, preveia la il·luminació del carrer amb 5.000 bombetes, “constituint el conjunt una enllumenació espléndida, colossal, com may s’hagi vist a Barcelona”.

Instantànies del carrer de la Unió, de la Boqueria, Comtal i de la Portaferrissa. (Font: La Esquella de la Torratxa, 3 d’octubre de 1902)

Els carrers llueixen engalanats, figurant les entrades d’una fortalesa al carrer de la Portaferrissa; dos arcs imitant les portes d’un castell medieval al carrer Comtal; un pavelló d’estil japonès “de construcció molt artística, que està rematat per una cúpula afectant forma de gerro, quinas nansas representan dragons”; una portalada gòtica “de gust molt acceptable” com la del carrer Nou de la Rambla; l’arc “d’efecte molt vistós” del carrer de l’Hospital; el carrer de Ponent, convertit en una autèntica fàbrica amb el seu quarto de màquines; el del Carme, d’estil modernista.

A dos quarts de nou, s’inaugura el diorama animat establert al número 3 de la plaça del Bonsuccés. El curiós espectacle consta de quatre quadres que representen la desfilada entre muntanyes d’una columna bòer conduint alguns presoners anglesos; una tempesta vista des d’un far marítim; el reconeixement de les restes d’un vaixell naufragat i l’interior d’una plaça de braus en el moment d’una correguda. A les 10, la banda municipal ofereix un aplaudit concert en una plaça de Sant Jaume plena a vessar.

Aquells dies hi ha una gran afluència de forasters a la ciutat, arribats en tren de tots els indrets, vapors que fan la travessia de Mallorca, “y altres punts hont la llengua catalana és parlada”

“De tot arreu ne venian, de totas las comarcas de Catalunya’n baixavan cap a la nostra ciutat riuadas y més riuadas de gent”, explica La Veu de Catalunya, fins al punt que, cap al tard, ja no és possible creuar les Rambles des de la de Santa Mònica a la plaça de Catalunya. Els carrers Ferran, Boqueria, Hospital, Unió, Portaferrissa, no són prou espaiosos per contenir la munió de gent que hi transita. Aquells dies hi ha una gran afluència de forasters a la ciutat, arribats en tren de tots els indrets, vapors que fan la travessia de Mallorca, “y altres punts hont la llengua catalana és parlada”. “Entre els forasters abundan els vinguts del Mitgdia de Fransa, però la línia més favorescuda ha sigut la de València. En moltes estacions de aquet trajecte ha estat tan extraordinaria l’afluència, que els viatgers, no podent cabre ni apilotats ni prempsats dins dels vagons, han demanat per pujar a dalt de les cubertas. Excusat és dir que no se’ls ha concedit”, apunta La Veu de Catalunya. La companyia del ferrocarril de Madrid, Saragossa i Alacant proporciona xifres de l’arribada de forasters: 9.500 forasters arribats dilluns per l’estació de França, 4.500 pel pujador del carrer d’Aragó i 25.000 més arribats dimarts per les dues estacions.

La Colla Nova dels Xiquets de Valls alçant un 3 de 7 durant el Concurs de castells. (Font: Wikipedia)
Els Xiquets de Valls organitzen el Concurs Regional de castells, el primer de la història del fet casteller. Concorren al concurs les colles Nova i Vella, concedint-se el primer premi a la colla Vella

A les set del matí del dia 24, al Parc, la Unió Velocipèdica espanyola organitza carreres de bicicletes. A les 10, comença l’ofici solemne a l’església parroquial de Nostra Senyora de la Mercè, amb presència d’una comissió de l’Ajuntament i autoritats. L’Orfeó Català interpreta un gran concert al Novetats. Mentrestant, a la plaça d’Armes del Parc, la Federació Gimnàstica espanyola celebra carreres de velocitat a peu de 100 metres, partits de lawn-tennis, llançament de barra a la llarga i de pesos reglamentaris. Els Xiquets de Valls organitzen el Concurs Regional de castells, el primer de la història del fet casteller. Concorren al concurs les colles Nova i Vella, concedint-se el primer premi a la colla Vella, que eleva castells de tres pilars per set d’altura, de tres per cinc, quatre per set, una torre de tres pilars per set i, finalment, un castell de dos pilars per sis d’altura en un minut 27 segons, desfent-lo en 55 segons i quedant una espiga de cinc en un minut 15 segons, com detalla La Publicidad.

Regates de cubells durant la festa popular marítima de la Mercè. (Font: ¡Cu-Cut!, 2 d’octubre de 1902)
A les tres de la tarda, el Real Club Barcelona organitza una festa popular marítima, amb carreres lliures de natació, o “regates dins de mitjos barrils y montats en barrils sencers, arreglats de modo que resultaven cavalls nadant”

En paral·lel, a dos quarts d’11, el Real Club de Barcelona organitza regates. El moll de Barcelona i el de Sant Beltran estan replets de gent, fa calor fora mida. A les tres de la tarda, el Real Club Barcelona organitza una festa popular marítima, amb carreres lliures de natació, o “regates dins de mitjos barrils y montats en barrils sencers, arreglats de modo que resultaven cavalls nadant, en els que’ls genets al fer moviments pera avensar queyan contínuament al aigua fent mil contorsions y equilibris extranys pera sostenirse y fent esclatar en una franca rialla al públich”. A les quatre, la Federació Gimnàstica organitza carreres de resistència, a peu, de mil metres, carreres de nens saltant a la corda i corrent en cercle. Un concurs de salts, carreres en sacs de 50 metres, “número ben bonich y ple d’incidents còmics”, i l’actuació d’un grup d’alumnes de gimnàstica artística oferta pel gimnàs García, de Gràcia. A les vuit, els carrers i places de la ciutat ofereixen un aspecte brillant amb la il·luminació general dels edificis públics i particulars. La gent transita per les Rambles. La gernació és més notòria que en dies previs. “Moltes familias tenían cotxes llogats pera tot el día y anavan donant toms per las Ramblas, carrer de Fernando, etc., y permaneguent sense moures molt sovint a causa de l’aglomeració”, il·lustra La Veu de Catalunya.

A la nit, com s’ha fet durant el dia en diferents punts de la ciutat, com a la plaça de Sant Jaume, es ballen sardanes a la Rambla de les Flors, davant de la Virreina. La cobla s’instal·la en un dels balcons de l’edifici on hi ha el Centre Provincial Gironí. Tanta gent s’hi congrega que, a estones, la circulació de carruatges queda interrompuda. A quarts de deu, comença el festival de 46 societats corals al Saló de Sant Joan, delicadament il·luminat amb vermells fanalets que pengen dels arbres des de l’Arc del Triomf fins al passeig de Pujades. Actuen els Cors de Clavé. Un castell de focs artificials il·lumina el cel a les onze, en l’encreuament de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via Diagonal.

La festa dels gegants

El dia 25, dijous, s’inaugura l’exposició dels treballs presentats als premis del Concurs d’aprenents d’Art i Oficis, convocat per la Comissió de festes del carrer de Brossolí, i s’estrena l’Exposició d’Art Antic i dels Museus Provincial i Municipal al Palau de Belles Arts. També, hi ha la desfilada del batalló infantil de voluntaris catalans de la guerra d’Àfrica, amb barretina, fusil i motxilla els soldats i espasa els oficials, “manats per un general Prim en miniatura, muntat en un cavallet negre”, i el Concurs de gegants, nans i monstres típics a la plaça de les Armes.

Galeria de màquines de la Cavalcada històrica-artística-industrial. (Font: La Esquella de la Torratxa, 3 d’octubre de 1902)
 
“La galería de máquinas semblava un formiguer. Els geganters s’emprovaven els gegants, els nanos portavan el cap sota’l bras, las comparsas se disfressaven y las cucaferas provavan d’allargar el cap y tancar la boca. Allò era un veritable aquelarre”

A les dues del migdia, després d’un matí intens de xàfecs que presagiava el pitjor escenari per a la passada dels gegants, prevista per a la tarda, surt el sol. “La galería de máquinas semblava un formiguer. Els geganters s’emprovaven els gegants, els nanos portavan el cap sota’l bras, las comparsas se disfressaven y las cucaferas provavan d’allargar el cap y tancar la boca. Allò era un veritable aquelarre”, comenta La Veu de Catalunya. Amb tot a punt, s’inicia la marxa. Surten, per ordre, els gegants. Música de fluviols, gralles, tabals, bombos i panderos. La tamborada marca el ritme del pas. “L’Hereu y la Pubilla, plens d’impaciència, sense esperar ordres de ningú, se llensan al carrer y balla que balla. Se tingué que cridar-los al ordre”. Més gegants. La Patum de Berga. La comitiva de Manresa. I ara el drac de Vilafranca, “entrebancat ab els entremaliats nanos”. Les cucaferes. Surt la comparsa dels gegants de Santa Florentina de Canet de Mar, formada per dos trompeters, tres cavallers coberts amb pitrals de vellut, cinc nans, un fluviolaire, tres cavallers amb armadures, cinc nans i els gegants a l’estil romànic.

Cavallers amb armadures de la comparsa del Castell de Santa Florentina. (Font: Hispania)
“Els gegants, perdent sa gravetat característica, corrían sense ordre; els drachs, les áligues y cucaferas avensaven en massa”, i així “lo que havia costat prop d’una hora d’organitzar, en set minuts va quedar desfet”

Entra a escena la darrera parella de gegants. I comença a tronar. “Els organisadors s’adonan de la gran negror dels núvols de sobre la vehina serralada, veuen aproparse un aiguat y ordenan una retirada general”. S’ha acabat la passada de gegants. “Els gegants, perdent sa gravetat característica, corrían sense ordre; els drachs, les áligues y cucaferas avensaven en massa”, i així “lo que havia costat prop d’una hora d’organitzar, en set minuts va quedar desfet”. L’ornamentació dels carrers ha quedat malmesa pels aiguats i els festejos anunciats per divendres 26 se suspenen a causa de la pluja. La cavalcada de gegants passa a dissabte 27.

Barcelona coberta. “Per poguer viure tranquils y no haver d’estar tota aquests días ab el temor de si plou o no plou, ¿no ‘ls sembla que aquesta hauria sigut una gran idea?”, bromeja La Esquella de la Torratxa (26 de setembre de 1902).

La comitiva dels gegants surt, dissabte, una hora abans de l’anunciada. “Encara que’l temps era insegur, el perill de pluja no’s presentava inminent, per quina raó s’ha donat l’ordre de marxa, que tant se feya esperar, després dels aplassaments que ha sofert aquets días un acte que com aquest era un dels més esperats del programa de festas”, refereix La Veu de Catalunya. El seguiment és massiu. El carrer està intransitable. Alguns espectadors s’amunteguen a finestres i balcons de les cases per no perdre detall.

Representació dels gegants participants en la desfilada de la Mercè. (Font: La Esquella de la Torratxa, 10 d’octubre de 1902)
La testa del gegant de l’Arbós és una caricatura del general francès Suchel, qui va cremar i saquejar el poble en la guerra de la Independència

A les tres de la tarda, a la plaça de les Armes, la passada reuneix 50 gegants, vuit o 10 monstres, 40 o 50 nans, i comparses, que es dirigiran cap a la plaça de Sant Jaume, on faran algunes evolucions abans de tornar a la sala de màquines. Hi ha gegants representant totes les contrades de la geografia catalana. El gegant de Tàrrega, amb túnica negra de vellut, mantó roig i corona, i geganta vestida d’indiana. El gegant de Badalona, amb túnica de tapisseria i casquet de plomes, i la geganta, amb vestit blanquinós, a la moda del moment. El gegant de la Bisbal d’Empordà és un reietó moro i la geganta vesteix com una menestrala benestant. Hi ha el gegant d’estil renaixentista i la geganta d’Igualada. La testa del gegant de l’Arbós és una caricatura del general francès Suchel, qui va cremar i saquejar el poble en la guerra de la Independència, com explica Pere Pagès i Rueda, redactor de La Veu de Catalunya. El gegant sitjetà és un noble del segle XV, amb corona de marquès i escut català. La geganta, del mateix segle, porta corona de comtessa.

Guàrdia municipal a cavall, amb vestit de gala. (Font: Hispania)
Vilanova aporta dues parelles: una formada per un gegant moro i una geganta amb turbant blanc, i l’altra una parella de pagesos catalans, ell amb barretina, “y ella ab falda florejada, mocador de crespó brodat al coll y agullas al monyo”

Lleida està representada amb tres parelles de gegants: una parella de magnats de l’edat mitjana, una parella de gegants orientals i una de gegantets xinesos. Vilanova aporta dues parelles: una formada per un gegant moro i una geganta amb turbant blanc, i l’altra una parella de pagesos catalans, ell amb barretina, “y ella ab falda florejada, mocador de crespó brodat al coll y agullas al monyo”. En representació de Mataró, desfilen dos gegants i la seva noia, que vesteix a l’època i llueix l’escut mataroní al pit, acompanyats de sis nans. Els representants de Valls són un gegant moro que fuma amb pipa i una geganta abillada de circasiana. Vic llueix dos elegants gegants precedits pel nan Cap de Llúpia. De Berga ha vingut tota la Patum. Formen la comparsa dos gegants moros negres: “Ell porta un turbant-casquet, túnica endomassada, mantell de vellut carmesí, gran sabre y porra d’armes. Ella va ab vestit vert endomassat y vano a la mà”. Els acompanyen Sant Miquel, l’Àngel, quatre diables, la malafera, la mulassa guita, i l’àguila, amb corona reial i un ocell al bec, un tamboriner i uns panaderos “que movían soroll”. D’Olot, ell és un soldat grec, ella vesteix amb túnica beix grega. Manresa compta amb una parella de gegants moros. Olot ha presentat dues cucaferes, una mena de tortugues “que allargan el coll y obran y tancan la boca ab gran soroll”. Vilafranca aporta el seu drac. De Barcelona, l’hereu i la pubilla. Ell, noble català del XV, amb túnica de brocatell groc; ella, vestit de brocatell blau.

Els gegants de la comparsa del Castell de Santa Florentina, primer premi del Concurs de gegants i monstres típics. (Foto: Hispania)
“La gegantesa és una de las més bellament vestides. Porta faldilla de brocatell blanch, brodada d’or sobre fondo de seda groga, ab artístichs dibuixos aplicats; cos de carmesí y d’or y mànegas obertas de punt blau; al cap hi porta una rica diadema d’or y pedrería”

La comitiva més resplendent és la guanyadora del Concurs de gegants, amb una medalla d’or i mil pessetes: la del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar. “La gegantesa és una de las més bellament vestides. Porta faldilla de brocatell blanch, brodada d’or sobre fondo de seda groga, ab artístichs dibuixos aplicats; cos de carmesí y d’or y mànegas obertas de punt blau; al cap hi porta una rica diadema d’or y pedrería”, descriu Pagès i Rueda. Es concedeixen medalles d’or, també, a la Patum de Berga i al grup de Manresa. El grup de Vilanova obté una medalla d’or i gran diploma d’honor pels seus quatre gegants, dos dels quals es destaquen per ser els més alts d’entre tots els concursants, i el Drac. Els gegants de Vic obtenen medalla d’or i 250 pessetes a la parella més ricament vestida. Olot s’endú, també, medalla d’or i 200 pessetes per la parella de gegants més artística.

El divendres 3 d’octubre, com un esdeveniment més de la Mercè, s’organitza un simulacre d’incendi a la casa Rosich, el darrer edifici que quedava dempeus al bell mig de la plaça de Catalunya. “Els bombers van molls fins als ossos; els municipals semblan esponjas y’l públich, que és numerosíssim, aguanta ab paciència el terrible xàfech. La plassa és plena, els balcons plens, els terrats plens; per tot hi ha gent”. Enmig de la plaça, el senyor Amat i diversos regidors i periodistes es miren l’espectacle.

D'esquerra a dreta, el carro de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidro; del gremi de pastissers; del Niu Guerrer; de la bohèmia i el carro del Cercle de la Unió Mercantil, fotografiat des de davant i darrere. Per últim, el carro del club de regates. (Font: ¡Cu-Cut!, 16 d'octubre de 1902)

Carrosses artístiques

Quarts de set del vespre de diumenge 5 d’octubre. Moltes persones s’esperen a la Gran Via per contemplar la sortida de la cavalcada històrica-artística-industrial, suspesa amb motiu de la pluja. Hi ha una gran animació. “Molts cotxes y automóvils anavan Granvía amunt y avall cercant un lloch a propósit pera que poguessin veure la cavalcada els que’ls montavan”. Sonen trompetes i clarins, la festa ja ha començat. “La cridòria era immensa y las empentas marejadoras”, ressenya La Veu de Catalunya.

El succeeixen el carro de l’època romana i l’entrada a l’edat mitjana, amb l’emperador Carlemany sota tàlem, portat per vuit cavallers nobles i 24 cavallers, i una vuitantena d’almogàvers fent castells, la majoria de Xiquets de Valls, seguida d’una caravel·la catalana

L’inici de la comitiva el protagonitza una trentena d’homes de l’edat de pedra de frondosa cabellera, vestits de pells. Els segueix, a peu, un grup de guerrers cartaginesos, un elefant de guerra muntat per arquers, dos de càrrega, i un altre que va engalanat i és cavalcat per un guerrer “y el capdill Aníbal sota un luxós baldoquí” tapat amb pell de tigre. El capdill Amílcar Barca cavalca un altre elefant. El succeeixen el carro de l’època romana i l’entrada a l’edat mitjana, amb l’emperador Carlemany sota tàlem, portat per vuit cavallers nobles i 24 cavallers, i una vuitantena d’almogàvers fent castells, la majoria de Xiquets de Valls, seguida d’una caravel·la catalana.

Desfila per la cavalcada l’esfereïdor drac de ‘La Veu de Catalunya’, de 35 metres de llargada i dos d’alçada. S’arrossega per terra, “arrastrat y encadenat per un guerrer armat de punta en blanch, ab el casco del Rey en Jaume I, y arborant una bandera”

Tot seguit, desfila per la cavalcada l’esfereïdor drac de La Veu de Catalunya, de 35 metres de llargada i dos d’alçada. S’arrossega per terra, “arrastrat y encadenat per un guerrer armat de punta en blanch, ab el casco del Rey en Jaume I, y arborant una bandera”. Entre el guerrer i el drac, hi va “una airosa portantina dintre la que s’hi veya una hermosa donzella, representant la que’l cavaller havía deslliurat de las urpas del monstre”. Diversos treballadors del rotatiu llencen al públic centenars d’exemplars del diari “reproduïts en miniatura, que eran molts cops arrebassats de mans dels repartidors”.

El drac de La Veu de Catalunya. (Font: ¡Cu-Cut!, 9 d’octubre de 1902)

Així mateix, destaquen la carrossa del Foment del Treball Nacional, amb un globus terraqüi al·legoria del comerç i la indústria i una de les més grans; carros particulars i anunciadors del Licor Montfort, de l’Anís del Mono, del setmanari ¡Cu-Cut!, del Xampany Mercier, del Cercle de la Unió Mercantil, la gran embarcació il·luminada amb bombetes del Club de Regates. També, del gremi de confiters, de l’associació cooperativa d’amos fondistes, de la societat de panificació, amb el seu molí, una sínia, un forn amb xemeneia i la deessa de l’agricultura portant una garba de blat.

La cavalcada es clou amb el carro de l’Ajuntament, al·legòric de Barcelona, amb una matrona separant muntanyes, “de quin enderroch en surtiran símbols del progrés material modern”. Un ball d’etiqueta organitzat pel propi Ajuntament al Palau de Belles Arts, amb bufet servit pel Colmado Mumbrú, posa punt final a les festes de la Mercè de 1902. És la primera gran Mercè. La Mercè, que, un dia, es fa gran.

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris