Històries

1919: El Carnaval de fa un segle

Com se celebraven les diades de Carnestoltes a Catalunya fa 100 anys? Expliquem com es viuen les festes en diferents localitats, en el moment de la vaga de La Canadenca, la crisi de subsistències i la pau de la Primera Guerra Mundial

per Elena Yeste

1919: El Carnaval de fa un segle
Tots a la Guerra! Comença el Carnaval. Imatge del tanc de la societat reusenca El Olimpo, que va desfilar a les cavalcades del Carnaval de Reus de 1919. (Font: blog La Teiera)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

SONATA XXXIII

“Aquest any en comptes de la tradicional cançó:
A setze, a setze el vi,
en pobre Carnestoltes
acaba de morir.

Tindríem que cantar, o tindrien, que jo xiulo, però no canto:
Pa car, pa car,
en pobre Carnestoltes
no pot ressuscitar.

I és que lo que’l ressuscitava, eren l’alegria, la tranquil·litat i els bons aliments i com que enguany falta tot, especialment les dues darreres coses [...] el pobre Carnestoltes no ha ressuscitat i els venedors de paperets i serpentines han fet un mal negoci i el que lloga les cadires al Passeig de Gràcia ha perdut diners.”

MORITZ XVIII
La Campana de Gràcia, 8 de març de 1919


Diumenge de Carnaval de 1919. 2 de març. L’animació al passeig de Gràcia de Barcelona és pràcticament imperceptible. L’empresari que té el monopoli de les cadires ha disposat tribunes i nombroses rengleres de cadires al llarg de tot el passeig. Però les tribunes i les cadires estan buides, no hi seu ningú. Moltes senyores miren la rua passar des dels balcons de les cases, pel qual avancen poc més que tres o quatre carros anunciadors. Cap cotxe, cap automòbil. A totes les cantonades es veuen tàndems de guàrdies civils i de guardes de seguretat muntats. A la plaça d’encreuament amb la Gran Via – Diagonal, un nombrós piquet de guàrdia civil de cavalleria observa amatent, juntament amb un altre a la plaça de Catalunya i a la Gran Via. Hi ha guardes de seguretat d’infanteria amb terceroles i nombroses colles de policia de paisà esguardant. A l’aguait. Cap a tres quarts de set del vespre, a la part baixa del Passeig de Gràcia, se senten dues detonacions molt sorolloses i molt seguides, gairebé simultànies. La policia inspecciona els voltants sense èxit. Algú ha col·locat dos petards de clorat damunt de les vies del tramvia, al davant del carrer de Casp. No cal lamentar cap desperfecte material ni personal, però dues dones que passaven per aquell indret es desmaien de l’ensurt. Les auxilien en una farmàcia a prop del lloc dels fets. Així celebren els barcelonins el Carnaval de 1919. Un Carnaval marcat per la vaga de La Canadenca, la crisi de subsistències i la inflació de preus dels aliments, i la pau de la Primera Guerra Mundial, el Carnaval de la Pau.

Per decisió del governador civil de la província de Barcelona, la rua de 1919 quedarà limitada al passeig de Gràcia, i se suprimirà la tradicional desfilada per les rambles i el carrer Ferran. A més, quedarà prohibit portar careta a entrada de nit, quan s’encenen els fanals

“Puede decirse que no hubo Rúa. Las circunstancias anormales porque atraviesa Barcelona, la intranquilidad de los espíritus y sobre todo el temor de que, a pesar de las precauciones adoptadas, ocurriese algo desagradable, fueron causa de que el público se retrajera, de que por el Paseo de Gracia apenas se vieran máscaras y de que la tradicional Rúa quedase reducida a tres o cuatro carrozas, únicamente”, observa La Publicidad. Per decisió del governador civil de la província de Barcelona, i per raó de les circumstàncies, la rua de 1919 quedarà limitada al passeig de Gràcia, i se suprimirà la tradicional desfilada per les rambles i el carrer Ferran. A més, quedarà prohibit portar careta a entrada de nit, quan s’encenen els fanals.

Com afegeix La Publicidad, “El fracaso de estas fiestas estaba ya previsto y no ha sorprendido a nadie más que a las autoridades que se habían empeñado en que hubiese fiestas para convencer a la gente de que aquí no pasaba nada”. L’endemà, segon dia de Carnaval, dilluns i dia feiner, passa sense pena ni glòria: “Por la mañana hubo en el Paseo de Gracia, a la hora del sol, alguna animación: poco más de la ordinaria. Entre el público que paseaba, veíase alguna que otra máscara, y desde algún coche se inició un tiroteo de flores y confetti, pero el ambiente no era propicio y los que se proponían divertirse no lo consiguieron”. A primera hora de la tarda, el passeig de Gràcia és pres militarment. Parelles de la guàrdia civil de cavalleria ocupen les entrades dels carrers i la guàrdia de seguretat vetlla la via: A pesar de todas estas garantías de orden, al público le pareció que debía continuar no concurriendo a la rúa y, como decimos antes, este tradicional festejo quedó reducido a cuatro carrozas y una docena de coches, cuyas vueltas por el Paseo fueron presenciadas por muy poca gente”.

Al Carnaval tot s’hi val... Llegiu, llegiu aquest acudit que surt a la portada de la revista satírica ‘Papitu’ número 533, del 26 de febrer de 1919.

El Liceu, un harem de ‘Les mil i una nits’

Mentre les festes del carrer decauen, els balls de màscares de la nit barcelonina revifen. “Tot just publicats els cartells i anuncis, model d’art i de bon gust, són nombrosíssimes les demandes de localitats i invitacions que té anotades la secretaria del Círcol, fins a l’extrem de no quedar quasi disponible cap llotja. Superarà aquest any el ball, en magnificència, riquesa i animació a totes les festes celebrades anteriorment pel Reial Círcol Artístic”, avisa La Veu de Catalunya. “Quedarà convertida la platea i l’escenari del Liceu en una sumptuosa estància oriental, quelcom així com la visió d’un harem de Les mil i una nits, il·luminat amb profusió d’artístiques làmpades i enriquit per valuoses tapisseries de seda i or”, detalla. La decoració és obra de l’escenògraf Josep Castells.

Des de les 11 de la nit fins a dos quarts de cinc de la matinada, nombroses parelles dansen al ritme de la música de dues orquestres. Les senyores van totes disfressades en general amb mantons de Manila, caputxons, vestits de valenciana i de charra salmantina. També hi ha algun cavaller disfressat, llueixen tots frac o esmòquing, descriu El Diluvio.“Hubo gran animación, muchas mujeres disfrazadas y la algazara propia de tales fiestas. Nadie hubiese dicho en aquel baile que fuera estuvieran planteados conflictos sociales y que la incertidumbre y el desasosiego se cerniese sobre todos los espíritus. Las autoridades locales incluso olvidaron en unas horas alegres los quebraderos de cabeza anejos a la responsabilidad de sus cargos”, afegeix La Publicidad.

Fa dies que els barcelonins es preparen pel Carnaval de 1919; els anuncis publicats a la premsa ho constaten: “CARNAVAL. Zapatos raso en todos colores que puedan desearse se hallan a pesetas 5,90 en el Palacio del Calzado”. O “Salón para Señoras. Inmenso surtido en PELUCAS PARA CARNAVAL. Peinados de todas épocas. Mendizábal, 6”. També fa dies que les pàgines dels diaris anuncien un assortiment de “diversiones particulares”. Al Teatro Novedades: “7 ELEGANTES bailes de máscaras. Hoy sábado, 15 de febrero. GRAN BAILE ROSA. Título caballero con dos invitaciones, 6 pesetas. JUEVES LARDERO, 27 febrero, tarde. GRAN CERTAMEN INFANTIL DE TRAJES. Noche, Gran Baile de Máscaras”. Al Teatro Circo Barcelonés: “Esta noche: TERCER BAILE DE MÁSCARAS. Valiosos premios a las máscaras, expuestos en casa Juanita, Asalto 24. Palcos en contaduría. Excelente restaurant a precios moderados”. Al Teatro Bosque: “GRANDES BAILES DE MÁSCARAS. Hoy sábado: BAILE AMARILLO. EL BOSQUE bate el RÉCORD de los bailes de máscaras, por su enorme concurrencia, lujoso adorno y gran iluminación. Banda Martinense. Valiosos premios. DÍA 22, PREMIO RICHARTE: 100 PESETAS”.

El GRAN SALÓN DE BAILE de l’EMPRESA BOHEMIA, per la seva banda, ofereix servei especial de tramvies al finalitzar el ball i té el generós detall d’obsequiar amb ampolletes de perfumeria a tothom qui porta màscara

Al Palace Hall del Venus-Sport (Ronda de Sant Antoni, 62-64, i Tigre, 27), s’anuncia la celebració de “Sis magnífics balls que tindran lloc els dies 25 de gener, 1, 8, 15 i 22 de febrer i 1 de març”, amb set premis a les millors disfresses. L’anunci destaca que és un “Saló convertit en Pati Àrab, còpia del ‘Patio de los Leones’” granadí, amb font d’aigua natural de Montcada-sud-Besòs. El GRAN SALÓN DE BAILE de l’EMPRESA BOHEMIA, per la seva banda, ofereix servei especial de tramvies al finalitzar el ball i té el generós detall d’obsequiar amb ampolletes de perfumeria a tothom qui porta màscara.

I així, per exemple, la nit del dimarts 4 de març, se celebra el darrer ball organitzat per la casa Aurigenna-Ganadó al Teatro Novedades, amb gran concurrència. “La platea del teatro estaba decorada con grandes mantones de Manila, alternados con grandes abanicos pintados que pendían del antepecho de las galerías; infinidad de guirnaldas de flores formaban un tupido velo que cubría el techo y se desviaba por las columnas y las barandillas, causando un bellísimo efecto. Grandes medallones con lamparillas eléctricas completaban el brillante conjunto”, exposa La Publicidad. Aquella nit es concedeixen premis a les següents disfresses: una dona vestida de Mignon, una dama antiga, una dona vestida de Madame Tallien, una al·legoria d’Itàlia, un pierrot blau, una senyoreta de mosqueter, disfresses de portuguesa, de pagesa catalana, de zíngara, i de colombina.

Com retrata aquesta il·lustració còmica, publicada al número 533 de ‘Papitu’, els dies de Carnaval es parla, i es veuen, coses mai sentides i vistes. 

La comarca del Vallès

Terrassa acull la celebració del Carnaval de 1919 “con la más completa desanimación en las calles, siendo reducidísimo el número de mascarones y reflejándose en la vía pública el estado de los espíritus poco propensos a bromas y diversiones en las circunstancias que atravesamos”. En dona fe La Comarca del Vallés.

Sense cavalcada ni passades, el Carnaval es fa present a través dels balls i concerts que celebren les societats recreatives. Fins avançades hores de la matinada proliferen els balls de màscares al Cercle Egarenc, al Casino del Comerç i la Casa del Poble, i de mascarons al Centre de Dependents. Els festejos transcorren amb força tranquil·litat, només un petit incident es produeix el diumenge a la nit “perquè un subjecte no volgué treure’s la careta, però que no tingué importància”. Justament per evitar incidents, “so pretexto de los ‘entierros’, tampoco se permitirá esta noche la salida de comparsas de mascarones”.

El personal de la fàbrica de gas de Sabadell també s’adhereix a la vaga de La Canadenca. I així, el dia 8, La Publicidad afirma: “Hace dos días que la ciudad queda por la noche completamente a obscuras, haciendo casi imposible el tránsito por sus calles, llenas, además, de barro por causa de la lluvia, viéndose algunos transeuntes con farolas en la mano”.

Es concedeixen premis a un elegant vestit que simbolitza els Catorze Punts per a la pau del president Wilson, una disfressa que al·ludeix a la crisi de les subsistències, un vestit de “Tomaseta” de l’Auca del senyor Esteve, un vestit de matrona romana, amb els atributs de la Justícia, i la disfressa d’un soldat nord-americà

En paral·lel, a Granollers, el Carnaval comença amb el ball de màscares celebrat el dia 3 al Casino:“Habiéndose gastado gran cantidad de confetti y bolas de nieve, con las cuales no se ha dejado en reposo a los personajes que figuran en el original Pim-pam-pum instalado en el escenario”. Es concedeixen premis a un elegant vestit que simbolitza els Catorze Punts per a la pau del president Wilson, una disfressa que al·ludeix a la crisi de les subsistències, un vestit de ‘Tomasetat de l’Auca del senyor Esteve, un vestit de matrona romana, amb els atributs de la Justícia, i la disfressa d’un soldat nord-americà. Una comparsa formada per vuit doctors s’endú el reconeixement especial del jurat.

L’endemà, a les dues de la tarda, el Casino acull el tradicional “Ball de les donzelles”, en què participen un miler de nens, premiant amb joguines les parelles que vesteixen de República catalana, holandesos, Autonomia, Pagesos de Tarragona, de Lleida, Girona i Barcelona. A dos quarts de cinc, una comparsa escolar amb una cinquantena d’infants recorre els carrers. “En obsequio a los escolares se dieron grandes bailes, tarde y noche, amenizados por la charanga”, apunta La Publicidad. En l’entremig dels dos balls, s’organitza un banquet a la Fonda Europa, “durante el cual varios escolares hicieron gala de sus dotes oratorias”. Així mateix, a la Unión Liberal de Granollers es premien singulars disfresses de panotxa de blat de moro, premsa barcelonina, lira, jardiner anglès i Manola. 

La Costa de Llevant: “Bo està el temps per divertiments”

A Mataró, com que tampoc no hi ha hagut cavalcada, “el que anteayer fuera domingo de Carnaval se notó tan sólo por la presencia en la calle de alguna que otra máscara y de algunos niños disfrazados”. Com recull La Vanguardia, diumenge s’havia de fer una funció teatral al col·legi de les Escoles Pies, que no es va poder celebrar fins dimarts perquè no es va arribar a temps de rebre els vestits encarregats a la sastreria. L’esdeveniment més important és el ball de màscares que organitza la societat Sport Mataroní, al saló d’espectacles del Cine Moderno, “cuyo local estaba bellamente adornado e iluminado, encargándose de la ejecución del programa la acreditada banda municipal”. “Muchas son las distinguidas señoritas que para concurrir a tan esperado y deslumbrador baile, confecciónanse elegantes y vistosas ‘toilettes’”, comenta La Publicidad.

“El disfressar-se i anar pels carrers a fer broma, ja no s’estila de dies, reservant-se solament de nits i encara d’una manera molt migrada”

A Arenys de Mar, destaquen les sardanes que es ballen tots els dies al matí al Passeig Xifré i a la placeta del Dr. Robert, i els balls, fins a altes hores de la matinada, de l’Ateneo i el Casino Industrial. A Canet de Mar, les diades han transcorregut “sense cap nota de particular”. L’animació es reserva per a les sales de ball i les comparses de dilluns nit. El setmanari La Costa de Llevant exposa que “el disfressar-se i anar pels carrers a fer broma, ja no s’estila de dies, reservant-se solament de nits i encara d’una manera molt migrada”.

Sant Pol de Mar ha passat les festes de Carnaval “com hem pogut”. La Costa de Llevant detalla que “hi han hagut algunes disfresses en les sales de ball i parem de comptar, i segons es diu, en altres poblacions ha passat el mateix. Bo està el temps per divertiments”. En aquest sentit, Malgrat també ha comptat amb una migrada animació popular. “Ni l’orquestra, ni la cabalgata que recorregué els carrers, pogueren desensopir al poble”, diu el setmanari. En canvi, força concorregut és el ball nocturn de “La Barretina”, que concedeix guardons a les millors disfresses, amb primer premi per a un vestit simbolitzant Catalunya Autònoma. A Blanes, el Carnestoltes “ha passat quasi desapercebut”. La Costa de Llevant comenta que les disfresses que s’han vist pels carrers són “escassíssimes i de mal gust”, i els balls “poc més animats que de costum”. 

Per contra, les festes a Tossa han estat “molt animades i divertides en extrem”, gràcies als balls de màscares organitzats per l’agrupació Joventut Lliure. En particular, durant els balls de nit, el Casino Miramar semblava, a més d’un ball de poble, “un ball de recepció en alguna casa senyorial”. Així mateix, al Casino Calellench, l’Associació Nacionalista i al Casino Republicà de Calella també s’hi ha ballat sense repòs “i divertint-se amb més o menys gràcia tardes i vespres fins alta hora”. El setmanari revela, per cert, que en aquesta localitat, el 1919, el dimecres de Cendra es va enterrar dues vegades. Van recórrer els carrers dues comitives diferents, “llegint son testament i fent les bogeries que són de consuetud en semblants moixigangues”.

Imatges de la borratxera col·lectiva d’uns dies esbojarrats. Contraportada del setmanari satíric ‘L’Esquella de la Torratxa’ número 2096, publicat el 7 de març de 1919.

Les costes del Garraf: les comparses sitgetanes

A Vilanova i la Geltrú, el programa ha estat l’habitual: “Arribada triomfal del Carnestoltes i en arribar a la plaça sermó crític-burlesc-humorístic de les xafardaries vilanovines; animats balls de disfresses a tots els casinos; artística cavalcada benèfica; grandiosa rua; balls de les dues hores; comparsa i ball infantil; comparses de les societats d’esbarjo; l’estrafalària i fenomenal ‘comparsa d’en Viladot’; enterrament i testament del Carnestoltes”. Així ho recull La Veu de Catalunya.

Diumenge de Carnaval, a les deu del vespre, una munió de gent comença a congregar-se a la plaça del Marquès de Mont-Roig de Sitges per esperar “la bullanguera comparsa”. 15 parelles i diversos mascarots vestits de dona surten al carrer a tres quarts d’onze. També se celebra un concorregut ball de màscares al Casino Prado Suburense. La festa s’allarga fins a quarts de tres del matí.

Diumenge mateix, a la nit, es fa un ball de màscares de beneficència amb música d’orquestra al Cine Diana, perfectament guarnit per a l’ocasió amb flors i plantes, i amb una il·luminació molt cuidada. Un jurat premia un pare i la seva filla, que van disfressats d’hebreus. El segon premi és per a un grup de senyoretes representant les quatre províncies catalanes i Mallorca, el tercer per a una parella de segadors, el quart per dues infermeres de la Creu Roja i el cinquè un grup de cinc noies vestides de gitanes.

Dilluns, a les sis de la tarda, al saló del Prado Suburense es fan balls infantils. Els nens van abillats amb disfresses de mariner, pierrots, jardinera francesa, gitana, senyora antiga, pallasso, gnom, pagès, pagesa rica, pagesa de la costa, marquesa, patges de la marquesa, apatxe, persa, xinès...

Dilluns, a les sis de la tarda, al saló del Prado Suburense es fan balls infantils. Els nens van abillats amb disfresses de mariner, pierrots, jardinera francesa, gitana, senyora antiga, pallasso, gnom, pagès, pagesa rica, pagesa de la costa, marquesa, patges de la marquesa, apatxe, persa, xinès... Totes les criatures són obsequiades amb bosses de llaminadures. A quarts de cinc de la tarda és l’hora de la sortida de la comparsa infantil El Retiro, amb música. Després de circular pels carrers, la comparsa retorna a la seu social, “on les disfresses són obsequiades amb refresc, ball i cine”, com narra El Baluart de Sitges.

Dilluns nit, la festa continua al Casino. Per l’estança del Prado, passegen ingenioses disfresses que evoquen les intèrprets de La Bohème, pageses, Manoles, apatxes, pierrots de moda, aldeanes, colombines, capritxos, pierrots, turcs, moros, infermeres, pagesos, bohemis, dominós. La festa acaba vora les dues de la matinada. A la segona part del ball, la societat sorteja un primer premi d’un rellotge pulsera d’or i un segon premi d’un anell segell d’or. Al mateix temps, la societat El Retiro organitza el Ball de la Pau, amb una presència destacada de disfresses que representen diferents nacions europees. I, finalment, arriba el dimarts. A les quatre de la tarda, de nou al Casino, la Banda Municipal de Sabadell interpreta un concert molt aplaudit on sonen, entre altres, “La Duquesa del Tabarín”, “Luz y alegría” i una marxa original del director de la banda, Mtre. Masllovet.

Després, surt la rua de la societat El Retiro. Conformada per un carro adornat de verd i banderes cubanes i catalanes, a dalt hi van sis capgrossos, el segueixen nou cotxes més amb disfresses, i la tanca un altre carro.

A dos quarts d’onze, qui protagonitza la festa és la Comparsa de les dentetes, formada per “70 parelles mixtes i 8 de sexe indeterminat, a jutjar per la vestimenta”

A dos quarts d’onze, qui protagonitza la festa és la Comparsa de les dentetes, formada per “70 parelles mixtes i 8 de sexe indeterminat, a jutjar per la vestimenta”, comenta El Baluart de Sitges. A les deu, la Banda de Sabadell fa una passada pels carrers “i de retorn comença el Gran Ball públic veient-se súmament concorregut i figurant-hi moltíssimes disfresses”. La Banda interpreta 24 ballables fins a quarts de cinc de la matinada.

Dimecres de Cendra, a quarts d’onze del vespre, s’oficia la cerimònia de l’enterrament. La comitiva va seguida d’una banda que fa sonar una marxa fúnebre i precedida de quatre individus disfressats de diables que porten un ninot. La lectura del testament del Carnestoltes es fa a El Retiro: “Comença dit sermó amb la puja dels queviures amb descripció papitesca; no vol que es faci política a les societats recreatives; al·lusions al Casinet de dalt; queixes als senyors del Cassinet de baix perquè no han esquitxat cap quarto per les festes; greuges al President del mateix Casino, i deixant 1.000 peles a l’ajuntament perquè compri bombilles elèctriques per posar als carrers i fanalets que indiquin on hi ha els clots oberts, i tenint un bon garrot pels que manen”.

Reus, una de les capitals dels carnestoltes catalans. Cartell de Carnaval de 1919, obra del dibuixant, pintor i escriptor reusenc Antoni Fuster i Valldeperas. (Font: Museu de Reus)

El tanc de l’Olimpo de Reus: el darrer gran carnaval

Durant la segona quinzena de febrer, la premsa diu que s’han tornat a presentar, a Reus, alguns casos de “grippe”, l’epidèmia que amenaça el continent europeu. La Comissió que organitza les festes es veu obligada a desmentir els rumors que circulen sobre una hipotètica suspensió dels festejos com a mesura de previsió, “ya que, aunque sea verdad que existen algunos casos de ‘grippe’, son en reducido número, y además la mencionada dolencia afortunadamente reviste caracteres muy benignos y va extinguiéndose”, informa La Vanguardia

En aquest període, es proclama l’estat de siti carnavalesc, seguint amb la tradició. Des de la plaça dels Quarters fins a la del Mercadal, els habitants omplen els carrers. Una secció de soldats romans, moros i mossos de l’Esquadra i guardes cívics porten llances de canya i escopetes de fusta. També, un canó de 41 i mig carregat en un carro, tirat per un ruquet, i un altre canó de 43, tirat per sis rucs, que va disparant caramels.

El dia 1, la vigília de l’arribada triomfal del rei Carnestoltes i la seva senyora, la reina Llumenera primera, ja s’ha procedit a tapar els vidres dels anuncis de les botigues dels carrers del centre de Reus per salvar-los de ser trencats pels projectils carnavalescos. Els pintors decoradors apuren les últimes hores als tallers per enllestir les carrosses i els carros al·legòrics que participaran en la cavalcada.

En l’acte de rebuda dels reis carnavalescos, obren la marxa els gegants, els nans i els carruatges artístics Horta valenciana, una góndola veneciana del segle XVI, el Joier del Delfí, de la Palma, un cove d’hortalisses del Foment Republicà Nacionalista, una barca de la societat El Círculo, i, molt especialment, el tanc o carro de guerra, de tamany natural, de la societat El Olimpo

En l’acte de rebuda dels reis carnavalescos, obren la marxa els gegants, els nans i els carruatges artístics Horta valenciana, una góndola veneciana del segle XVI, el Joier del Delfí, de la Palma, un cove d’hortalisses del Foment Republicà Nacionalista, una barca de la societat El Círculo, i, molt especialment, el tanc o carro de guerra, de tamany natural, de la societat El Olimpo. “Fue sin duda el mejor de los carruajes que concurrieron a la fiesta, dando idea clara y perfecta, con su férreo blindaje, sus diversos cañones y su movimiento de ruedas-cintas sin fin, dentadas, de lo que es el terrible nuevo conflicto de guerra”, valora El Diario de Reus. Aquesta reproducció és obra de José Simó Bofarull, “que ha sido felicitadísimo por su cometido”.

Al seu pas, des dels carruatges es llencen dolços, caramels, confetti, serpentines, flors i boles de neu, tot en gran abundància

Ses majestats van a dalt d’una carrossa de grans dimensions amb els seus ministres, també de l’Olimpo. Els segueixen les dames d’honor, i un landó amb el governador carnavalesc i el seu secretari, i la policia. Cinc bandes de música acompanyen la comitiva. Al seu pas, des dels carruatges es llencen dolços, caramels, confetti, serpentines, flors i boles de neu, tot en gran abundància. Recorren el passeig de Mata, els carrers Castelar i Llovera, i donen la volta als arrabals.

Un cop finalitzada la cavalacada, a les sis de la tarda, se celebra el ball i concurs infantil de disfresses al Teatre Bartrina. Amb un èxit rotund, havent-hi participat gran nombre d’infants, als quals s’obsequia amb dolços i bombons. Es concedeixen cinc premis (per duplicat, un per a nen i un per a nena, en cada cas) a les millors indumentàries. Els nens premiats són obsequiats amb un artístic Baby i una màquina fotogràfica els primers premis; un parament de saló i un side-car els segons; un trousseau i una capsa de colors els tercers; un necesser i un bar (joguina) els quarts, un joc de gràcia (joguina) i un trencaclosques els cinquens.  

La jornada ha estat marcada, també, per la sobtada mort de l’amo del cafè societat El Olimpo, Ramón Rebull, un dels principals organitzadors de la Comissió de festes. “Dicha inesperada desgracia produjo el disgusto, revuelo e inconvenientes consiguientes, trastornando en buena manera la organización y ejecución de las fiestas”, apunta El Diario de Reus. Per això, també, el ball de màscares que havia de celebrar-se aquella nit a l’Olimpo s’acaba celebrant al local del Teatre Bartrina. El ball és concurridíssim.

L’endemà, dia 3, a les sis de la tarda, continuen els festejos amb la recepció oficial de ses majestats a la plaça de Prim i el tradicional besamans al rei i besapeus a la reina. Tot seguit, a la mateixa plaça s’eleven globus amb bengales i es dispara una gran traca d’adorn. A la nit, s’organitzen diversos concerts a les places Hércules, Catalunya, Constitució, Prim i Castillejos, amenitzats per bandes militars i civils, i a les onze en punt, a la plaça del Cuartel, es dispara un gran castell de focs artificials.

Mentre això passa, a Tarragona, “el Carnaval se presenta algo animado en las calles, pero sin manifestaciones de ingenio”, segons apunta La Publicidad. Se celebren balls de màscares al Círculo de Tarragona i a l’Ateneu Tarraconense. “Centenares de tarraconenses han salido para Reus, donde se celebra con gran magnificencia y esplendidez”.  

Els programes de Carnestoltes també es disfressen amb les millors gales. Programa anunciador del Carnaval de Reus de 1919, obra d’Anton Soler Rosselló. (Font: blog La Teiera)

El matí del dimarts 4, surt la cavalcada amb una comitiva formada per moltes parelles dansaires, que ballen intercalades entre els carros al·legòrics, presidida per la lluïda carrossa de la reina Llumenera. Les parelles de dansaires del Foment Republicà Nacionalista vesteixen de japoneses, les de La Palma de lliris d’aigua, les del Centre Republicà Radical Autonomista d’alsacianes, i les de l’Olimpo de pierrots. Rere seu, avancen imponents els carros al·legòrics, distribuint entre el públic milers de paquets de caramels i cucurutxos, donant un tomb de ravals, fent camí cap a la plaça del Mercadal. “Allí les parelles han dansat al so de les músiques. Era gran la gatzara que es movia amb les lluites de serpentines, paperets, confits i caramels”, descriu La Veu de Catalunya. A les dues, les danses s’han traslladat a la plaça de la Presó, “on han ballat per distreure els presos”. “El pas pels carrers de Monterols i de Llovera ha donat motiu a una animació extraordinària. La gernació que ocupava els carrers i balcons era grandiosa”, comenta el diari.

“Per poc no hi ha hagut una desgràcia” quan el tanc de la societat El Olimpo, en passar pel davant de casa Codina, cantonada a la plaça del Mercadal, “ha fet caure la cortina persiana del balcó, que tapava el pas, i ha estat un miracle com no ha aixafat la gentada que contemplava la lluita entre uns i altres”

També adverteix que “per poc no hi ha hagut una desgràcia” quan el tanc de la societat El Olimpo, en passar pel davant de casa Codina, cantonada a la plaça del Mercadal, “ha fet caure la cortina persiana del balcó, que tapava el pas, i ha estat un miracle com no ha aixafat la gentada que contemplava la lluita entre uns i altres”. La cavalcada es dissol a la plaça de la Constitució. Com explica El Diluvio, “por la tarde se celebró la batalla de confites y caramelos por los arrabales y plazas entre las carrozas alegóricas y buen número de autos y varretelas con disfraces. La batalla no dejó un vidrio sano en los arrabales. El suelo quedó materialmente cubierto de proyectiles carnavalescos, sin que por fortuna haya que lamentar otros incidentes que algunas contusiones ocasionadas por los paquetes de caramelos”.

Els festejos de Carnaval es clouen el dia 5, al vespre, amb l’enterrament del rei Carnestoltes i l’espectacle pirotècnic final del tradicional “moro de foc” a la plaça del Cuartel. Hi concorren els carruatges de les cavalcades il·luminats i gran nombre de persones amb disfressa.

El de 1919 va ser “el darrer gran carnaval que comptà amb la presència d’un rei Carnestoltes, segons la pràctica iniciada a mitjan segle XIX”, com expliquen Ezequiel Gort i Salvador Palomar en el full monogràfic “Les Danses del carnaval de Reus”, publicat pel Centre de Documentació sobre Cultura Popular-Carrutxa. Això va suposar, també, l’extinció de la tradicional ballada de les danses al Mercadal. Com documenten Gort i Palomar, “a partir de 1919, els carnavals reusencs es tancaran als cafès, als locals de les societats, i a teatres, com el Fortuny o el Bartrina, i les activitats de carrer –en algun moment, explícitament prohibides per les autoritats– quedaran reduïdes a desfilades humorístiques organitzades per alguna societat. Els balls de saló esdevindran el principal, sinó l’únic, referent de la festa”.

I, malauradament, la festa s’acaba. La Quaresma, representada pels dibuixants de ‘L’Esquella de la Torratxa’ en l’edició del 7 de març de 1919.

Adéu Carnestoltes, benvinguda Quaresma

A Girona, el Carnaval discorre com en anys anteriors, amb una animació semblant. Els balls són l’element fort de les diades. La primera jornada, a la tarda, l’orquestra “L’Art Gironí” toca sardanes al passeig de la Rambla, amb presència de molt públic. L’endemà, toquen a la plaça de la Independència, i el Casino Gironí celebra de nit un ball de màscares. El dia 5, el Teatre Principal organitza un ball amb música del regiment d’infanteria d’Àsia.

A Ripoll, El Diluvio explica que les festes han transcorregut enmig de la més absoluta desanimació, amb excepció dels balls celebrats al Casino Flor de Mayo, Centro i Mercantil. Al Casino de Ripoll, es reparteixen premis amb dotació econòmica, 60 pessetes per al primer premi i 15 per al quart. 

Mentrestant, a Lleida, La Vanguardia informa que “transcurre el Carnaval muy desanimado: sin nota original alguna. La concurrencia se congrega en el baile, en el entoldado y en las sociedades recreativas”. A Cervera, “Transcurrió el Carnaval sin que nos diéramos cuenta de ello. No se ha visto ningún disfraz”, assevera La Publicidad.

A Manresa, les celebracions han transcorregut “con marcada desanimación”, com a Vic, que “a no ser por algunos bailes que han tenido efecto, casi no nos habríamos dado cuenta del Carnaval”, assenyala La Vanguardia.

I és així que, després de la disbauxa, arriba l’ordre, la calma:

“I ara venen, monòtones, les set setmanes de Quaresma, ensopides, tristes, mortes. Obre dignament el parèntesi aquesta tarda de dimecres de cendra, tota silenciosa i recollida. La gent ha fugit al camp i als vells carrers de la ciutat sols hi queden els vigilants. Ells sols torben el silenci; ells i les cabres, que amb les seves esquelles ens recorden com acostuma finir el foll Carnaval”.

Papitu, 5 de març de 1919

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris

No hi ha cap comentari

Envia un comentari

Inicia sessió per a enviar un comentari.