Històries

El dia que s’ho enduen tot

Partits, sindicats, associacions, mitjans, domicilis, la Generalitat... 1.399 escorcolls a partir del 26 de gener de 1939. Obrim el llibre negre de registres del franquisme quan desembarca a Barcelona. El dietari mai vist del dia que desapareix el país

per Francesc Canosa, Neus Moran

El dia que s’ho enduen tot
El buit, el no-res. Aquesta és la imatge: seu del diari 'Treball' el 2 de març de 1939, després que els homes de la DERD (Delegación del Estado Para la Recuperación de Documentos) ho registrin tot. (Fotografia: Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Hi ha un dia que s’ho enduen tot. Ja no queda res. Ja no pot existir res. Ni aquest tros de paper: “L’honorable president de la Generalitat, senyor Lluís Companys, ha rebut aquest migdia la visita del president de l’Audiència Territorial, senyor Josep Andreu Abelló, amb el qual ha sostingut un canvi d’impressions”. És l'última, la darrera nota de premsa de la Generalitat de Catalunya. Ja no la publica cap diari. Ja no surten. És el dia que tot està a punt de desaparèixer per sempre més. És dimecres 25 de gener de 1939.

La nota de premsa està encriptada. L’heu de desxifrar. Hi ha feina. És una nota nina russa. Darrere, darrere... Deixem que parli l’advocat, l’home de confiança de Companys. Deixem que parli Abelló i ens desenredi què hi ha darrere el paper: “Doncs sí. Tres o quatre dies abans em confia Negrín l’encàrrec de comunicar al Govern de la Generalitat que ‘tot pot donar-se per ben llest’. Entenia la guerra perduda militarment a Catalunya i es tractava d’evitar ésser capturat”. Informat. Després de la breu comunicació arriba la micro victòria abatuda, desmoralitzada, desanimada d’un president Companys enganyat, traït, mentit pel president del Govern de la República, el socialista Juan Negrín. Res nou: no és cap notícia. Ni Companys, ni la Generalitat, ni Catalunya pinten res des que el Govern de la República desembarca a Barcelona el 1937. Res. Absorció, humiliació, vexació, persecució, repressió, substitució. El Govern de la República i Negrín actuen com una força d’ocupació. Fins al darrer moment enganyen, tergiversen, manipulen dient a tort i a dret que la guerra no està perduda, que es pot resistir, que es pot girar. I ja només queda aquest instant, aquest sospir, aquest darrer alè, com l’anunci d’una mort abans que arribi: “Companys disposa immediatament que s’avisi tothom. Recordaré sempre la sorpresa del president del Tribunal Suprem, don Mariano Gómez, que, lliurat a les seves activitats oficials, no sabia ni sospitava res de res, tan absent vivia del que passava al seu entorn”, explica Abelló. Companys diu que tothom fora de Barcelona. Marxar. Davant de la dialèctica mortal de Negrín i el Govern de la República que volen una resistència sanguinària. El suïcidi total. El diminut triomf de la Generalitat és aquest: evitar la darrera carnisseria gratuïta. Ni un mort més. Ni un ferit més. No res més. S’ha acabat. Ciutat fantasma. Ciutat zombi. Campi qui pugui. Adéu.

Els franquistes esborren els tres anys de guerra de la capçalera. Magistral. Prodigiós. Brillant. Així es canvia la història i el futur. De fet, han vingut per això: endur-s’ho tot

És la nit del 24 al 25 de gener quan es decideix. Els carrabiners envolten l’edifici. Inaccessible. Ni pel carrer de Pelai, ni per el de Tallers. Entren. El general Juan Hernández Sarabia, cap de les tropes republicanes a Catalunya, crida els directors dels diaris de Barcelona a la seu de La Vanguardia. Els pocs periodistes els posen, nerviosament, de cara a la paret. Els identifiquen. Hi ha por. Diuen que els altres potser ja són aquí, que s’han avançat, que ja es barregen amb nosaltres... però, ara, tot en ordre. Continuen la feina. Dins d’un despatx del diari el general explica la situació. Senyors, això s’acaba. Barcelona es declara “ciutat oberta”. Aquí ja no mana ningú. L’enfonsament. I, senyors, ja no es publicarà premsa a partir del 25 a la tarda. Parlen fins a la matinada. Quan acaba la reunió, el general i els periodistes els entreguen a les mans La Vanguardia del 25 de gener de 1939. El titular de portada diu: “El Llobregat puede ser el Manzanares de España. La batalla de Cataluña. Las tropas españolas contienen con heroísmo los intensísimos ataques de la divisiones italofacciosas”. La bogeria. El deliriumtremens. El suïcidi al paper. És l’únic diari que es publica. És la darrera Vanguardia republicana. Fixeu-vos. L’edició porta el número 23.357. I La Vanguardia torna a sortir el 27 de gener de 1939 amb aquest titular de portada: “Barcelona para la España invicta de Franco”. El número de l’edició és el 22.575. Els franquistes esborren els tres anys de guerra de la capçalera. Magistral. Prodigiós. Brillant. Així es canvia la història i el futur. De fet, han vingut per això: endur-s’ho tot. I el botí més preuat: la memòria feta xifres, números, dades, paraules, mots, adreces, domicilis, llocs, històries, vides, cossos, ànimes, passats, presents, futurs, sentiments, esperances, il·lusions... Sí, tenen la informació. Les claus, els codis. Tenen el disc dur, la caixa negra, el big data, el software d’un país. I entraran, l’agafaran, se l’apropiaran, el hackejaran. I serà tot seu.

Porten uns papers. Un manual. Una guia. Sobretot és una Bíblia. Llegiu el ‘best seller’ del moment: “Normas para la entrada en una ciudad recién ocupada”

El 26 de gener de 1939 l’exèrcit franquista entra a Barcelona. El general de brigada Eliseo Álvarez-Arenas queda batejat només arribar amb un nom en clau: cap dels Servicios de Ocupación. És un nou software d’inici. És el sistema d’arrencada programat per gestionar Barcelona fins que es restableixi la nova vida civil. Tot queda sota el seu joystick de poder. Clic: s’implanta l’Estat de Guerra a la ciutat que queda sotmesa al Régimen Especial de Ocupación fins l’1 d’agost de 1939. Entra molta gent a Barcelona. Els militars, l’exèrcit, les tropes... Però, amb ells, també desembarquen un grup de persones que tenen una altra missió. Els veieu? Porten uns papers. Un manual. Una guia. Sobretot és una Bíblia. Llegiu el best seller del moment: “Normas para la entrada en una ciudad recién ocupada”. Comença així: “Está demostrado que para efectuar una labor efectiva, es absolutamente imprescindible entrar en las ciudades junto con las tropas, ya que el trabajo que no se realiza dentro de los cuatro primeros días, deja de tener eficacia. Teniendo en cuenta de que es impossible, dado el gran número de locales a registrar, que se haga todo el primer día, la práctica demuestra que es imprescindible el que al entrar la primera labor sea de precintar convenientemente todos los locales y domicilios objeto de un futuro registro...”. És clar, oi?

Manual elaborat després de la caiguda de Bilbao, 19 de juny de 1937. De l’ensorrament d’Euskadi. De la caiguda dòmino de la península. Darrere de l’obra, un amic: Marcelino Ulibarri Eguilaz. Amic de Franco. Company de l’Acadèmia Militar. Membre de la Junta Central Carlista de Guerra de Navarra. Obsessionat amb els maçons i els comunistes. Maniàtic. Minuciós. Obsedit. Ho guarda tot. Tot vol dir tot. Per això, des de 1937 està al capdavant dels “Servicios de recuperación” franquistes: l’aspiradora piconadora de tot tipus de documents encautats durant l’ocupació de ciutats. A partir d’aquí el big data franquista reformateja la memòria i usa les xifres, les dades, les paraules contra els seus propietaris legítims per denunciar-los, encausar-los, reprimir-los, condemnar-los en vida, a ells i a les seves famílies. És un nou programa d’alteració genètica del passat, el present i el futur. Fixeu-vos en la família.

Primer, a dalt de tot: Francisco Franco. Després el cunyat (casat amb la germana de Carmen Polo, esposa de Franco): Ramón Serrano Suñer, Ministre de l’Interior. El segueix Eliseo Álvarez-Arenas, general en cap dels Serveis d’Ocupació-capità general de Catalunya, que té a les seves mans omnipresents les “Columnas de Orden y Policia”, vaja, l’exèrcit. I ara ja arriba l’amic personal: Marcelino Ulibarri amb la llampant “Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos”, la DERD. Creada el 27 d’abril de 1938 és una evolució perfeccionada, infal·lible i a tot drap dels “Servicios de Recuperación”(“Oficina de Investigación y Propaganda Antimarxista” i la “Delegación de Asuntos Especiales”). I van venint, van venint... I van omplint, acumulant, emmagatzemant. I tot es fa cada cop més gran. Arriben a Catalunya. Lleida, Tarragona... només queda Barcelona. Però la ciutat s’escapa, s’esmuny. És immensa, descomunal, enorme. Això no es fa amb els “cuatro primeros días”. Aquí tot és diferent. Fa temps que hi rumien. S’hi han trencat molt el cap. I tenen les claus, els codis de la ciutat.

“La liberación de Barcelona por las fuerzas nacionales plantea para el Servicio de Recuperación de Documentos uno de los problemas de mayor alcance desde que la guerra se inició”

Descodifiquem la informació. Informe de la DERD del 12 de gener de 1939: “La liberación de Barcelona por las fuerzas nacionales plantea para el Servicio de Recuperación de Documentos uno de los problemas de mayor alcance desde que la guerra se inició. Diversidades en sus aspectos, complejidades en su consecuencia, dificultades múltiples al hecho mismo han de surgir, y por ello es necesario preveer y determinar las quejas se pueda, y de todas formas indispensable agotar y apurar todo lo que a un evento possible pudiera afectar. En una palabra: el azar ni más ni menos hay que reducirlo a su mínima expresión. Y para ello es de todo punto imprescindible el aventurar un avance en la organización, que aunque ausente de perfiles escuetos y detalles nimios, pueda siquiera constituir un armazón, un esqueleto, una base sobre la que se pueda cimentar y laborar sólida y eficazmente con un conocimiento de causa ya precabido y preconcebido...”. I segueix. I segueix... Detalladament. Reflexivament. S’ha pensat. Molt. Tenen informació. Per això, per primer cop a una ciutat ocupada, a Barcelona, es crea una oficina de la DERD que funcionarà com una delegació de l’organisme únic. Amb autonomia, assumint les tasques de confiscació i d’informació en coordinació amb la central de Salamanca. Hi ha molta feina. Hi ha moltes dades. Cal repassar-ho tot.

El 28 de gener de 1939 comencen els registres de la DERD. El llistat abraça partits polítics, sindicats, institucions catalanes i espanyoles, mitjans, associacions culturals i socials, editorials, llibreries, empreses, domicilis particulars... (Font: Elaboració pròpia de Guillem Sevilla)
Volen desembarcar en 601 carrers. I fer 1.960 escorcolls (391 urgents i 1.569 ordinaris). Són els planificats, els estudiats, els que es té informació

27 de gener de 1939. “Hago saber: barceloneses y españoles todos que residís en Barcelona: el triunfo de las armas del Caudillo Franco acaba de concederos el inmenso beneficio de la liberación y el altísimo honor de que los hombres y las tierras de esta región laboriosa y fecunda se incorporen de modo plena, definitivo e irrevocable a la grandeza y unidad de la Patria...”. Són les primeres paraules, la primera declaració de principis, el nou programa, el nou sistema: “Bando del General Jefe de los Servicios de Ocupación”, del general Eliseo Álvarez-Arenas. 22 articles per regular l’ocupació. El vuitè és el nostre: “Queda prohibida toda incautación, requisa o desposesión que no esté ordenada por mi Autoridad. Asimismo se prohibe toda clase de registros y detenciones que no sean practicados por agentes de mi autoridad, salvo caso de delitos flagrantes”. La legitimació de la confiscació de tot. L’apropiació del software català per generar un nou software gran i lliure. Tot és legal. El 28 de gener de 1939 la DERD comença a actuar. La DERD somia la capital de Catalunya des de fa temps. I la realitat s’ha d’imaginar. S’ha d’atiar. Un altre informe del 12 de gener de 1939 és clar i unívoc: “Recuperación de Documentos en Barcelona”. Manual d’una ocupació singular, pròpia, feta a mida, pas a pas. “Primero. Una repartición de sectores por distritos o barrios”. Divideixen la ciutat en 10 sectors. Una reinterpretació amb criteris basats en les seves informacions dels districtes de la ciutat, per tant, no coincideixen plenament amb els districtes oficialment establerts fins ara: és un nou mapa a partir del mapa de la ciutat.

“Segundo. En cada sector un equipo que agote las necesidades del servicio. Tercero. Y entre todos ellos la conexión necesaria que con unidad de criterio en el cumplimiento del servicio, aune todas las colaboraciones parciales en un idéntico resultado”. Arriben amb l’exèrcit i l’equip total de la DERD a Barcelona és d’entre 81 i 100 persones: vuit mecanògrafs, cinc escrivents, sis equips d’escorcoll (caps, dos auxiliars i personal de suport), personal d’oficina, quatre equips de transport (17 auxiliars, un cap de garatge i dos mecànics, 16 conductors, 12 soldats de guàrdia de garatge i oficines). Quart: “En cada sector obra actualmente los registros urgentes y ordinarios distribuídos en el número de calles que a continuación se reseña”. Els números breus, transparents, directes, són aquests: volen desembarcar en 601 carrers. I fer 1.960 escorcolls (391 urgents i 1.569 ordinaris). Són els planificats, els estudiats, dels que es té informació, però sobretot els que interessen com a objectius claus. Cinquè: “Fichero de entidades a registrar. De suerte que pudieran establecerse las siguientes: 1. Asuntos militares. 2. Gobierno General o Central. 3. Gobierno Regionales. 4. Intervención extranjera. 5. Separatismo. 6. Partidos políticos. 7. Organizaciones sindicales. 8. Actividades disfrazadas. 9. Periódicos. 10. Biblioteca. 11. Propaganda, mural y gráfica”. Traduït: això és la ciutat, el país, les columnes, l’esquelet, els cossos, els caps, els cervells, les ànimes, els esperits: el software. I arriben. I arriba el dia.

El llibre negre de la DERD té anotats 1.399 registres diaris que dibuixen Barcelona en 10 sectors.
El que ara expliquem, el que coneixem, queda anotat en un llibre de registres. D’escorcolls

El mapa. Identificar objectius. L’equip. El cotxe. L’adreça. Entrar. Precintar. Remenar. Seleccionar documents. Agrupar-los. Transportar-los. Processar-los i classificar-los. Destruir els documents considerats no vàlids. Enviar els documents vàlids a Salamanca. El que ara expliquem, el que coneixem, queda anotat en un llibre de registres. D’escorcolls. I això no vol dir que no hi hagi altres escorcolls, investigacions. Però aquest és el llibre negre. La Bíblia de l’ocupació. L’obra exemplar del big data franquista. Un tractat de xifres, noms, paraules... caient com una pluja de tristesa digital aparentment incomprensible. Un volum d’una digitalització totalitària. El manual del nou software. De la reprogramació, del reformateig, de la lobotomia. Una nova gènesi. Una nova era. Obriu-lo com una fulla en blanc virginalment mortal.

Llibre de tapa negra. Llibre d’una horitzontalitat mortuòria. Com si un escrivent d’esqueles anés cantant les absoltes a ritme de cal·ligrafia fosca, obscura, sense demà. Obra de taüt mig obert, o mig tancat, depèn com es miri. Obra per deixar sense obra a tothom. Tot se sap, tot s’assenyala. Tot es repeteix. Tot s’absorbeix. Tot desapareix. Fileres, columnes, ratlles, noms, cognoms, institucions, xifres, adreces, comentaris... Moren i reneixen. Comencem...

Número de orden: 2. Número de Registro de Entrada: 1. Fecha: 28-1-39. Domicilio: Comisaría de Fronteras y Puertos. Paseo de Gracia nª 85. Equipo: D. Julio Lasanta. Resultado: en blanc. Observaciones: en blanc.

A banda de les institucions de tot tipus, els escorcolls a domicilis particulars ofereixen un reflex del món polític català, especialment, dels diputats del Parlament de Catalunya.

I el següent, el 3, és L’Ateneu Fènix, i el següent, el 4, és l’Ateneu Humanitat, i després la seu del Congrés dels Diputats espanyols a Barcelona, i el diari Correo Catalán... Fins a 1.399 registres. 1.399 escorcolls. N’hi ha per a tots i a tot arreu. Aquest és el càlcul més aproximatiu: del Govern de la República instal·lat a Barcelona entren a 65 organismes. Ateneus i associacions catalanes, a 37. Partits polítics, a 14. Òrgans de la Generalitat i institucions polítiques catalanes, a 20. Sindicats i organitzacions adherides, 146. Editorials i llibreries, 52. Mitjans de comunicació, 48. Institucions culturals, 9. Empreses, 28. Organitzacions estrangeres, 21. Domicilis particulars, 376. Altres, 10. Aquest és el mapa, el llibre, dels 1.399 escorcolls. Això vol dir, precisem, que hi ha escorcolls que es repeteixen. O on s’hi passen dies. Això vol dir que tant partits com sindicats com persones poden tenir diversos escorcolls. Que entren a diferents seus d’un mateix partit, o sindicat. Per això aquest és el càlcul global a partir d’un llibre amb 1.399 entrades que com un cub rubik té moltes cares i quadradets. I depèn com es mogui pot dir, mostrar, una cosa o una altra. En part, encriptat. En part, encara indesxifrable. Ple de futur per obrir pel que arrossega de passat resetejat. Donem una ullada als cossos, a les columnes, a les ànimes del big data registrat, generat pel franquisme.

Govern de la República

Comisaría de Fronteras y Puertos; Congreso de Diputados; Consejo de Estado; Jefatura 3ª Sección Aviación; Oficina Envio Paquetes; Frente Aviación Republicana; Pagaduría España del Ejército; Comisaría General de Guerra Carcel Control; Agencia de Duanas, Información del Estado; Secretaría Información Estado; Comisionado General Guerra; Defensa; Diario Oficial República; SIM; Centro Nacional de Comunicaciones; Delegación del Estado; Escuela Técnica Policia; Patrullas de Control; Palacio de Justícia; Material Aviación; Comisión Ferrocarril; Delegación Aviación; Asistencia Social; Control Milicias; Transportes Región Aeria; Tributos de Evasión de Capitales; Delegación Estado Pasaportes; Comisaría; Paquetes Frente; Cuartel de Lepanto; Milicias Aragón; Juzgado de Primera Instancia; Departamento Oficinas Defensa Nacional; Trabajadores Aduanas; Inspección General Veterinaria; Espías Material Guerra; Depósitos Gasolina; Delegación de Estado; Prensa Defensa; Recaudación Cédulas; Secretaría Assitencia Social; Departamento Oficial Ministerio de Defensa; Comité Ayuda a Madrid; Pro Infancia Obrera; Garaje Motoristas Policia; Departament de Cambio-Bolsa; Dirección General Educación; Cuartel Batallón Muerte; Delegación Sanitaria Periodistas; Carabineros; Pagaduria General de Campaña; Centrales de Policia Estatales; Dirección General de Contenciosos; Dirección General Hacienda; Oficinas Centrals del SIM; Tribunal Mixto del Trabajo; Dirección General de Seguridad; Jefatura Central Carabineros; Oficina SIM; Secretaría General Ministerio Estado; Párquing Móvil Ministerios Civiles; Columna Ángel Pestaña; Comisariados de la Vivienda; Fuerza Aviación...

Ateneus i Associacions

Ateneu Fènix; Ateneu Humanitat; Societat Naturista; Casal de Cultura; Lògia Ruiz Zorrilla; Lògia d’Adopció; Lògia Rectitud; Casal de Cultura; Delegació Cristiana de Refugiat; Ateneu Faros; Centro de Sport Català; Ateneu Ferro; Ateneo Libertari; Ateneu Popular Gràcia; Ateneu Guinardó; Ateneu Enciclopèdic; Associació Amics Colònia; Ateneu Republicà; Ateneu Gracienc; Ateneu Republicà; Ateneu Pi i Margall; Ateneu Antorcha; Ateneu Llibertari Carmel; Centro Asturiano de Cataluña; Ateneu Llibertari Hostrafrancs; Ateneu Politechnicum; Ateneu Cultural; Ateneu Enciclopèdic Popular; Delegación de Asturias; Ateneu Humanitat; Biblioteca Orientalista; Centre Espiritista Voz de alma; Centre Republicà; Secció Estudis; Centre Martinenc; Ateneu Enciclopèdic; Grup excursionista Terra Endins...

Partits Polítics

Unió Democràtica de Catalunya; POUM; Estat Català; Esquerra Republicana de Catalunya; PSUC; Partit Comunista; Izquierda Republicana; Acció Catalana; Partit Tradicionalista; Partit Sindicalista; Unió Republicana; Joventuts Esquerra; Joventuts Estat Català; POUM femení...

Generalitat i institucions catalanes

Generalitat de Catalunya; Parlament de Catalunya; Comissió Responsabilitats i Incautacions Generalitat; Comissariat de Guerra; Comissariat de Propaganda; Comissaria de Cultura Física-Esport; Conselleria Agricultura; Conselleria Economia; Escola Policia Generalitat; Ajuda Social Generalitat; Departament Proveïments Generalitat; Conselleria de Justícia; Assistència Social Generalitat; Radiodifusió Generalitat; Conselleria Cultura; Generalitat Secció Infermeres; Departament de Duanes Generalitat; Comissaria Ordre Públic de la Generalitat; Ajuntament de Barcelona; Oficina Informació de l’Ajuntament...

Sindicats i associacions adherides

Sindicat Transports; Sindicat CNT-FAI; Ajuda Infantil; Aldea de la Reraguarda; Sindicat Alimentari; Sindicat Reposters i Pastelers; Unió d’Estudiants; Comitè Regional de CNT; UGT; Partit Socialista; Comissaria Espectacles; Periodistes UGT; Edifici CNT; Comitè Regional CNT-FAI; Dependència Mercantil UGT; Sindicat Ferroviaris; Sindicatura de Metal·lúrgia; Comitè Central de CNT-FAI; Confederació Regional Indústries Químiques; Oficina Transports CNT; CADCI; Secretariat General UGT; Sindicat Dibuixants UGT; Sindicat Metall CNT; Comissariat de Propaganda Generalitat; Izquierda Republicana; Secretaria General UGT; Sindicat Metal·lúrgic CNT; Central Internacional Comunistes; Estudiants Comunistes; Dones Lliures; Sindicat Alimentació; Executiva UGT; UGT Sindicat Llauradors; CNT Cultura; Sindicat Alimentació; Sindicat Edificis UGT; Sindicat Únic Mercantil; Aliança Nacional de la Dona Jove; Sindicat Construcció Centre Solidaritat Espanyola Antifeixista; Centre Esquerres; UGT Fusta; Comitè Defensa CNT; POUM; Sindicat Professionals Liberals; Sindicat Tèxtil; Agrupació Faro; CNT Comunicacions; Sindicat de practicants; Sindicat Ensenyança i Professions lliures; Cooperativa Obrera; Comunicacions CNT; Mossos Comerç; Sindicat Únic Tèxtil; Avenç Obrer Català; Dependents de Comerç; Sindicat Edificació; Comitè Rojo; Unió de Rabassaires; Sindicat de Telègrafs; Sindicat Pell; Interventor Delegat Generalitat; Associació Inquilins; Ajuntament Sanitat Municipal; Advocats UGT; Foment Autonomista; CNT i UGT Guarderies Nens; Arts Gràfiques POUM; Agrupació anarquistes; Federació gràfica; Cuartel Milícies Antifeixistes; Caixa Reclutament; Sindicats Camperols Catalunya; Barbers CNT; Transport CNT-FAI; Fustes CNT-FAI; Comitè Milícies Antifeixistes CNT-FAI; Monte Obrero Pescador; Federació Estudiants Consciències Lliures; CNT Comunicacions; Libertarios Luz y fuerza; Sindicat Obrers Panaders; Sindicat Único Indústries i Pell; Sindicat Fusta UGT; CNT Professions Liberals; Sindicats Únics Sant Martí; Comunicacions i Transports CNT; Unió Obrers Garatges; Sindicat Porters UGT; Auto transportes POUM; Empleats Notaries; Professionals Lliures sindicats Procuradors; Sindicats Professionals Liberals CNT-FAI; Sindicats Gestors i Administradors de Finques; Sindicat Agrícola Vaquers; Sindicat de Porters; Cooperativa Obrera; Col·lectivitat Obrera de Cases Font; Cooperativa Martinenca; Cooperativa Obrera Jover; Sindicat Industrial CNT-FAI; Ram Construcció UGT; Sindicat Productes Químics CNT; Cooperativa Obrera Fokoil; Columna anarquista Roja i Negra; UGT dependents i comerç; Organització i Cultura CNT; Arts gràfiques CNT; Treballadors ensenyança; Joventuts llibertàries; Milícies antifeixistes alpines; Construcció i Neteges de Barcelona; Milícies Antifeixistes; Federació industria ferroviària; Mujeres Libres; Ultramarinos UGT; Sindicat industrial tèxtil; Casa Dona Comitè Fàbrica; Refugi Guerra Dones UGT; Sindicat de Luz y Fuerza; Comitè de Defensa de Sarrià; Sindicat Decoradors; Camions Sindicat Únic; Amics de los soviets UGT; Comitè Econòmic del Teatre CNT; Joventuts Llibertàries; Federació Mutualitats; Escola Professional per a la Dona; Delegació General; Sindicat Carters UGT d’Estudiants; Escola de guerra; Front de joventut; Federació de dones Lliures; Agrupació socialista; Refugiats Asturias; Ajuda Infantil de Rereguarda; Joventut Catalana; Consell d’Obres Públiques; Associació Política Urbana; UGT verdures mercat; Sindicat de barbers; CNT tècnics Cine; CNT Agents comercials; Transportes CNT; Sindicat Espectacles; UGT secretariat...

Editorials i llibreries

Editorial Cisne; Editorial Seguí; Catalònia; Llibreria Bosch; Llibreria Miquel Carbonell; Distribuïdora Ibérica Publicacions; Editorial Franciscana; Editorial Cervantes; Luis Gili Editorial; Edicions Pràctiques; Llibreria de Palau; Llibreria Armengol; Editorial Alfa; Llibreria Pompeia; Llibreria Castells; Editorial Llibertat; Editorial Catalana; Unió Comercial Editora; Llibreria Camí; Edicions Bosch; Editorial Llibertat; Llibreria Fernando Salas; Llibreria General Española; Editorial Alas; Editorial Modesto Usón; El Mundo Oculto; Editorial Labul; Editorial Isert Duran; Editorial Lux; Editorial José Montesó; Editorial Lluís Miracle; Editorial Bauza; Gustavo Gili Editor; Espasa Calpe; Editorial Elias; Societat Editora universal; Editorial Oso; Encuadernadora Moderna; Editorial David; Editorial Alberto Martín; Publicacions Mundial; Editorial Juventut; Editorial Ibérica; Societat General de Publicacions; Editorial Roc; Sopena; Salvat; Labor; Editorial Vecchi; Editorial Molino; Impremta Antonio López; Impremta Vives...

Mitjans de Comunicació

Correo Catalán-La Batalla; Periódico Boletín; Mi Revista; Periódico Frente Rojo y Sindicato Agrícola; La Veu de Catalunya; Amanecer; Tierra y Libertad; Tiempos Nuevos; Frente Rojo; Nueva Galicia; Las Noticias; Mañana; Diario de Barcelona; El Día Gráfico; La Noche; Mujeres Libres; Revista Blanca; El Eco Catalunya; Umbral; La Internacional Sindical Roja; Revista Natura; Solidaridad Obrera; La Humanitat; Revista Pentalfa; La Publicitat; Revista Páginas de Sangre; La Lealtad; Revista el Soto Blanco; El Diluvio; Revista Luz; El Día Gráfico; La Noche; Solidaridad Obrera; Euskadi en Cataluña; Treball; Xoc; Fotografia Sector prensa; Frent Rojo; Diari de Catalunya; Moments; Metalúrgica; Revista Gastronómica; Ejército del Pueblo; Tiempos Nuevos; Naturisme; Páginas de Sangre; Ràdio Associació; La Vanguardia...

Institucions culturals

Teatre Liceu; Institut Gallach; Institución Libre; Arxiu Històric de la Ciutat; Cine Martinenc; Ateneu barcelonès; Estudi Lliure Belles Arts; Sala Mozart, Biblioteca Arús...

Empreses

Farmacèutics U y O; Comissió Interventor Serveis Elèctric Catalunya; Delegació Comercial; Arts Gràfiques; Companyia de Seguretat i Asfalt; Banco España; Talleres Vulcano; Fabrica Productes Químics; Gestors Administratius; Indústries Làctics; Companyia Transmediterrània; Central Exportació Agrio; Fundició Hierro; Hispano Suiza; Transport Marítims; Drogueria Vidal i Ribes; Empresa col·lectivitzada Imbert; Fábrica Bombas de mano; Fábrica Municiones Artillería; Fábrica Material Guerra; Laboratori Baldacci; Secretaria de Tècnica Montseny; Tallers Gràfics; Manufactures Gràfiques Sirvent; Companyia Exportacions; Roca Alimentació; Campsa; Cros...

Organitzacions estrangeres

Amics de la URSS a Barcelona; Acción Nacionalista Vasca; Delegació Euskadi; Oficina Premsa Estrangera; Gobierno Euskadi; Delegación Hacienda Gobierno Euskadi; Departamento Presidencia Gobierno Euskadi; Presidencia y Secretaria Gobierno Euskadi; Consejo Agricultura Euskadi; Asistencia social Euskadi; Secretari General Cultura Euskadi; Delegació General de Euskadi; Cuartel Euskadi; Consolat de Mèxic; Socors Roig Internacional de Catalunya; Amigos de Francia; Catalans d’Amèrica; Propaganda russa; Refugiats Euskadi; Solidaridad Internacional Antifascista; Base Brigades Internacionals...

Domicilis particulars

Francesc Cambó; Josep Baguña; Josep Irla; Pere Mias; Carles Pi i Sunyer; Manel Serra i Moret; Ignasi Soler i Pla; Ferran Valls Taberner, Enric Canturri; Joan Casanelles; Roc Boronat; Lluís Companys; Jaume Serra Hunter; Pau Romeva; Enric Canturri; Nicolau Maria Rubió i Tudurí; Miquel Santaló; Joan Sauret García; Joan Soler i Bru; Faustí Ballvé, Antoni Xirau; Martí Esteve; Josep Fontbernat; Josep Tomàs i Piera; Miquel Valdés; Joan Tauler; Josep Maria Massip; Joan Comorera; Antoni Dot; Joan Baucells; Pere Coromines; Estanislau Ruiz Ponsetí; Josep Tarradellas; Salvador Armendares; Antoni Rovira i Virgili; Pere Aznar; Josep Fàbrega Pou; Rafael Bori; Joan Serra Hunter; Tomàs Bilbao; Manel Serra i Moret; Joaquim Maurín; Josep Sunyol i Garriga; Claudi Ametlla; Josep Antoni Trabal Sans; Josep Andreu Abelló; Francesc Farreras Duran; Lluís Mestres Capdevila; Joan Ruiz Alazar; Ramon González Peña; Pere Lloret; Josep Irla; Víctor Colomer; Joan Sancho Farrerons; Jaume Aiguadé; Martí Barrera; Joaquim Bilbeny; Gonçal Ibars Messeguer; Mariano Martínez Cuenca; Cèsar August Jordana; Joan Casanovas Maristany; Ramon Miquel Planas; Joaquim Buigas; Rafael Vidiella Franch; Antoni Soler; Jaume Miravitlles; Rafael Patxot; Josep Fontbernat; Hilari Salvadó; Joan Comorera; Francesc Riera Claramunt; Josep Maria Massip; Lluís Nicolau d’Olwer; Jaume Aiguadé; Pere Blasi Maranges; Martí Barrera; Miquel Guinart; Josep Folch i Folch; Amadeu Hurtado; Joan Solé i Pla; Ventura Gassol Rovira; Martí Rouret Callol; Manuel Galés Martínez; Joan Fronjosà Salomó; Miquel Valdés; Rafael Bori...

Aquests noms propis només són alguns dels que hi ha darrere dels 376 domicilis particulars totals escorcollats. Aquestes persones són una mostra clara dels polítics catalans, especialment d’una immensa majoria de diputats al Parlament de Catalunya, que són escorcollats. També hi ha polítics periodistes, editors, escriptors, polítics de l’Estat refugiats...

Aquesta és la feina de la DERD a Barcelona entre el 28 de gener i el 7 de juny de 1939. 1.399 escorcolls registrats al llibre d’assentaments

Sí, noms, xifres, adreces, papers, documents, objectes... Aquesta és la feina de la DERD a Barcelona entre el 28 de gener i el 7 de juny de 1939. 1.399 escorcolls registrats al llibre d’assentaments. 1.399 dels 1.960 que es volien fer. Que estaven planificats. 1.399 anotacions diàries. N’hi va haver més. Coneguts, inconeguts: es calcula que podrien arribar a 1.800. Darrere d’aquests 1.399 escorcolls escrits hi ha la destrucció de 72.637 quilos de llibres i documents. Darrere dels 1.399 escorcolls apuntats hi ha bona part de les 160 tones (de tot Catalunya) de documents, llibres, publicacions, objectes... que van cap a la seu central de la DERD a Salamanca. Darrere dels 1.399 escorcolls marcats surten 4.000 expedients urgents d’antecedents individuals. Darrere de tots aquests escorcolls fixats hi ha un 90% de la documentació espoliada a Catalunya, destruïda. Queda, aproximadament, menys d’un 10%. Però, sobretot, darrere de tots aquests escorcolls, hi ha informació. Molta informació. Informació nitroglicerina.

Els 1.399 escorcolls anotats al llibre de registres és un mapa de la ciutat i del país, del software i la memòria de Catalunya. Molts escorcolls a institucions i domicilis es repeteixen per la quantitat d’informació que hi ha. 

A punt de trencar-se. Pocs dies abans de marxar a l’exili, el president Companys, cada minut, cada hora està més nerviós, esvalotat, esventat. Com explica Josep Andreu Abelló, olora, ensuma, té por que “alguna cinquena columna, mitjançant un audaciós cop de mà, no procedís a la seva detenció”. No és l’únic. Hi ha informació. Informació explosiva. Molta. Sense això la DERD no podria treballar. No sabria on anar. No tindria software. Perquè com treballa la DERD quan arriba a Barcelona? Qui eren? Com s’ho feien? On eren? I d’on treuen la informació? Continuarà...

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi
Foto de perfil

Neus Moran

Col·laboradora de LA MIRA

    Comentaris