Històries
Parlen els gegants
Ells també tenen una llengua pròpia. A la Casa dels Gegants, a Lleida, aquestes éssers de bellesa immortal ens expliquen, amb el seu idioma, segles d’una ciutat, d’una societat i d’unes persones
Probablement vaig començar la carrera de Periodisme el dia que, de petita, em vaig amagar al balcó de casa per espiar els veïns amb uns prismàtics. “Cap a on es devia dirigir aquella dona que travessava la cantonada? En què devia pensar? Quina era la seva història?”
Des d’aleshores, em declaro una apassionada de descobrir què s’amaga darrere de les coses i les persones. Quantes vides hi ha dins d’una mateixa vida? O encara més, quantes històries queden per explicar que encara resten amagades dins de capsetes o maletes oblidades en el temps?
Per poder calmar una mica la curiositat, em vaig llicenciar en Periodisme el 2008 (URL) i des de fa uns anys col·laboro en mitjans com el diari Ara, la revista Capçalera, Report.cat i ara també a LA MIRA. A més, formo part de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya i sóc autora dels llibres ‘Terra de dones. Pageses de Catalunya’ (2020) i 'Un país a la copa. Alella, el vi humà' (2022) de l'Editorial Fonoll.