Periodista precari, membre d’una de les primeres generacions que no va viure el fum a les redaccions i que, quan va sortir de la carrera, es va trobar en plena voràgine de periodisme de trinxera i clickbait. Tot i això, he après de grans professionals a l’Ara, a El País i al Diari de Girona.

Actualment, em moc entre el tercer sector i el quart poder, buscant els espais que, com LA MIRA, em permetin desenvolupar un periodisme a foc lent, explicant històries senzilles i sense pretensions. Entenc aquesta professió com una eina de compromís social que, de passada, em serveix per saciar la meva xafarderia i per conèixer persones fascinants.