Visions

Quan els vents bufen a favor

Fotografies de Jordi Borràs Abelló

Si l’energia no es mor —es transforma—, en un concert de Vidres a la Sang la podem trobar tota junta. Entre les guitarres que esbudellen ànimes, una línia de baix capaç de ressuscitar Llucifer, la bateria rebentant cors a cop de doble bombo i el tro de veu de l’Eloi esputant poesia, amb la protecció i inspiració del poeta Miquel Martí i Pol, qualsevol pot entendre que el nom del grup és una descripció acurada del que ha vingut a veure.

El 28 de gener de 2023 el grup, encara que naveguin entre dubtes amb la llarga espera de les prèvies, es mor de ganes de fer el concert. Fa anys que no toquen —des d’abans de la pandèmia— i el públic impacient que espera a La Nau del Poblenou està àvid de la posada en escena i dels acords estripats dels Vidres. Peluts de totes les edats, alguns fins i tot amb els fills, que no aixequen metre i mig de terra, estan disposats a deixar-se pentinar pels decibels d’aquest grup terrassenc. Els Vidres a la Sang presenten el seu darrer disc, Fragments de l’esdevenir, cinc temes dels veterans del gènere al país i quasi els únics que fan metal extrem en català. La sala plena de gom a gom aplaudeix, els Vidres pugen a l’escenari i l’Eloi, amb un mig somriure tímid, fa cara de pensar que els vents, per fi, bufen a favor. Som-hi!

– continua després de la publicitat –

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris