Visions

Tornen els comtes d’Urgell en 3D

Fotografies de Jordi Borràs Abelló

Àlvar està a punt de tornar a casa. Bé, un Àlvar pràcticament exacte a Àlvar però que, veritablement, no ho és. Sí, tenim dos Àlvars. El real i el clonat. En desvelem el misteri. Obrim la caixa a veure què i qui hi ha. 

A LA MIRA anem fins a Begudà (la Garrotxa) per veure com han ressuscitat el vescomte Àlvar II d’Àger (germà del comte Ermengol X), gloriós difunt de la nissaga del comtat d’Urgell. Des d’aquest petit poble, amb una tecnologia pròpia, original, que acumula anys, l’empresa 3dtecnics ha reproduït, reconstruït, clonat amb enginyeria inversa, el sepulcre comtal. És gairebé impossible distingir l’obra autèntica del facsímil en 3D. Tecnologia catalana del segle XXI al servei de la recuperació d’una de les històries més bestials de la gènesi de Catalunya. Abans que torni a casa, però, parlem amb el sarcòfag tridimensional perquè ens expliqui què va passar.

Des de la Garrotxa, Àlvar 3D anirà al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (la Noguera). Pàtria d’un dels primers panteons dinàstics medievals catalans. Així ho van decidir els comtes d’Urgell. Aquí hi vivia plàcidament el sepulcre real d’Àlvar (construït entre el 1299 i el 1314) i tots els de la seva nissaga. Les cares més lluminoses de l’art gòtic català en horitzontal. Un dels cims de la història política, artística, d’aquest país: la Catalunya comtal. Però per què hi ha dos Àlvars? Perquè aquest és un país de llum però també de foscor. 

Som davant d’una clonació per poder respirar vida. Dins i fora del sepulcre hi ha mort: un dels espolis del patrimoni cultural català més humiliants i dolorosos. Obrim de bat a bat la caixa fúnebre. Anem al segle XIX: desamortització. El monestir de les Avellanes el compra el banquer lleidatà Agustí Santesmasses. El 1906 ell ven a un antiquari els sarcòfags. Terratrèmol emocional a tot el que era (territorialment, humanament, religiosament, políticament...) el comtat d’Urgell, però també arriba fins a terres del seu soci, el comtat de Barcelona. Fins i tot Francesc Macià, senador a Madrid, intenta a les Corts recuperar els sepulcres, maldant per promoure noves legislacions i amb un plet. Sempre, fins al segle XXI, s’han plorat i intentat recuperar. Perquè els sepulcres reals, vius, dels comtes, són... als Estats Units. A The Met Cloisters (The Metropolitan Museum of Art de Nova York). Fins que un dia... 

El 2016 neix un projecte gestat per la Diputació de Lleida i el monestir de les Avellanes: operació retorn clonat. L’objectiu és, primer, escanejar els sepulcres que hi ha a Nova York i, després, reconstruir-los a Catalunya. El primer ja fet a la Garrotxa és el del vescomte Àlvar II, però després han de venir el del comte Àlvar I i la comtessa Cecília de Foix i el del comte Ermengol X. Som davant de com el passat obre la caixa del futur per partida doble. Mirem dins. 

Des de Begudà els catalans creen una tècnica única amb la simbiosi ancestral de l’artesania i la tecnologia més llampant. Ahir i avui fan demà. Aquesta és la realitat, el que es pot tocar, el que torna. Però no només això. Som davant d’un nou llenguatge planetari i de país. El diàleg Estats Units – Catalunya. La conversa Nova York – les Avellanes. Ells tenen els sarcòfags reals, però nosaltres tenim la memòria, la història. Tothom es necessita per comprendre-ho tot. Uns i altres ens haurem d’entendre.

El 3D ens pot dur al 3R (tercera realitat). Potser aquest primer sarcòfag dona una nova oportunitat per explicar i conèixer un país que sí que va crear amb la Catalunya (de reis, reines, comtes, comtesses...) dels comtats d’Urgell (i el comtat de Barcelona) el real i poderós globalment joc de trons medieval que després han ficcionat amb la sèrie de televisió de fama mundial els americans. Entre els dos sarcòfags dels dos Àlvars pot néixer una nova vida. 

– continua després de la publicitat –

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir, escoltar i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris