Històries

Sant Jordi a la postguerra

Com se celebra la festivitat del patró de Catalunya després d’acabar-se la guerra? Voltem pels durs anys quaranta per veure com la dictadura es fa seu Sant Jordi mentre llibres i roses continuen traient el cap a la seva manera

per Elena Yeste Piquer

Sant Jordi a la postguerra
La passió per la lectura es desferma en una parada de llibres durant la festivitat de Sant Jordi i del llibre, un 23 d’abril de 1949 a Barcelona. (Fotografia: ‘Diario de Barcelona’, 24 d’abril de 1949)

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir, escoltar i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

“Ahora, por fortuna, no se tolera que lo malo se mezcle y se confunda con lo bueno, porque sabemos, por triste experiencia, lo que cuesta que el bien triunfe del mal, cuando un régimen de insensata tolerancia ha dejado prosperar todos los desatinos y todas las aberraciones. En la España de Franco se fomenta el libro bueno y se execra al malo. Por eso este año la Fiesta del Libro ha sido una auténtica fiesta del espíritu.” Dilluns 6 de maig de 1940, després de la victòria franquista sobre la Segona República. Així ho expressa el periòdic setmanal Hoja Oficial de la Provincia de Barcelona.

“Caídos por Dios y por España. ¡Presente! 2 de mayo 1808 – 2 de mayo 1940”, diu la base de l’obelisc, que llueix a la part superior les fletxes de la Falange i una creu de grans dimensions, al peu de la qual les seccions femenines de l’Organización Juvenil han deixat unes corones de roses

Aquell any, la festa del llibre s’ha fet coincidir amb la commemoració de la jornada històrica del 2 de maig de 1808, que s’ha celebrat amb la inauguració d’un monument al centre de la plaça de Catalunya, en un acte organitzat per l’Organización Juvenil de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. “Caídos por Dios y por España. ¡Presente! 2 de mayo 1808 – 2 de mayo 1940”, diu la base de l’obelisc, que llueix a la part superior les fletxes de la Falange i una creu de grans dimensions, al peu de la qual les seccions femenines de l’Organización Juvenil han deixat unes corones de roses.

Després de la desfilada de l’Organización Juvenil, musicalitzada per la banda municipal al ritme dels himnes nacional i del Movimiento, s’acomiada les autoritats amb crits de “¡Franco, Franco, Franco!”

Hi assisteixen autoritats del Movimiento i diversos convidats, entre els quals els cònsols d’Itàlia, Alemanya, Guatemala, Romania, Panamà, Turquia, Grècia, Veneçuela i Bolívia. Com a part de la representació alemanya hi van el cap de les joventuts nazis a Espanya, i Walter Bartoleit, cap local del partit nazi a Barcelona. Després de la desfilada de l’Organización Juvenil, musicalitzada per la banda municipal al ritme dels himnes nacional i del Movimiento, s’acomiada les autoritats amb crits de “¡Franco, Franco, Franco!”.

Els editors Lluís Miracle i Pascual Monturiol, acompanyats d’un grup d’escriptors, en una trobada organitzada pel setmanari Destino a Casa del Libro de Barcelona, durant la qual signen llibres als seus lectors. (Font: Destino, 11 de maig de 1940)

A Girona, una parada d’Organización Juvenil i nens de les escoles nacionals i particulars han celebrat un acte i desfilada en memòria dels herois de la independència davant del monument als defensors de Girona el 1808 i 1809. A la biblioteca municipal, el Sindicato Español Universitario (SEU) organitza un acte d’afirmació patriòtica amb motiu del 2 de maig, en què prenen part el cap provincial del SEU i el directiu de la Falange de Barcelona René Llanas de Niubó. Les autoritats visiten després l’estand que té el SEU per vendre llibres en ocasió de la setmana del llibre, situat a l’Avenida del Generalísimo.

En diferents punts de la ciutat, es munten taules petitòries presidides per dones, que busquen recaptar donatius per formar biblioteques per a ús de ferits i soldats

Els carrers de Barcelona respiren primavera. La jornada comença amb un solemne ofici a la Catedral, en un acte presidit pel governador civil, Wenceslao González Oliveros. Des de primera hora del matí, una gran afluència de gent transita per les llibreries i les parades a l’aire lliure. L’animació creix al migdia, i es manté durant la tarda, sobretot a les Rambles, plenes de punts de venda. Els futurs lectors s’hi apropen, es miren les novetats, es mostren vacil·lants entre aquest títol o aquell altre, es deixen aconsellar. Alguns autors signen llibres.

En diferents punts de la ciutat, es munten taules petitòries presidides per dones, que busquen recaptar donatius per formar biblioteques per a ús de ferits i soldats. Hi contribueixen amb donatius el capità general, el governador civil, l’alcalde, regidors i diputats provincials.

Les tradicionals parades de roses i clavells, a la Diputació Provincial de Barcelona. (Font: Diario de Barcelona, 24 d’abril de 1948)
El bisbe beneeix les parades de roses al pati, davant d’un públic nombrós. L’olor perfumada de les parades impregna l’espai, envoltat d’una aurèola romàntica única

Abans del Dia del Llibre, la Diputació Provincial acull la celebració de la festivitat de Sant Jordi. A les nou del matí, el bisbe oficia una missa de comunió a la capella gòtica, amb la presència del vicepresident en funcions de president, senyor Batlló; de diversos diputats amb les seves esposes, i d’alt personal. El bisbe beneeix les parades de roses al pati, davant d’un públic nombrós. L’olor perfumada de les parades impregna l’espai, envoltat d’una aurèola romàntica única. La fira de roses i el saló de Sant Jordi, així com la capella, són molt concorreguts. La cita es manté, any rere any, amb idèntic signe festiu, com també el tradicional sopar d’homenatge que ofereix el president de la corporació a les autoritats.

La Diputació convoca un concurs per a nens i joves per rebre la setmana del llibre. Els esperona a presentar treballs responent a la pregunta: “Niño, ¿qué harías tú para engrandecer a España?”

El 1941, s’atorguen cinc premis en metàl·lic a les millors parades instal·lades al pati de la galeria. En caure el migdia, el secretari particular de la presidència se’n va a portar un ram de roses al monument als caiguts de Montjuïc. La Diputació convoca un concurs per a nens i joves per rebre la setmana del llibre. Els esperona a presentar treballs responent a la pregunta: “Niño, ¿qué harías tú para engrandecer a España?”.

Els escriptors Vázquez Sanz, Felip Bertran Güell, Luys Santa Marina, Xavier de Salas i Guillem Díaz-Plaja, a la llibreria Casa del Libro de la ronda de Sant Pere de Barcelona. (Font: Destino, 11 de maig de 1940)

Per Sant Jordi de 1942, el governador civil i cap provincial del Movimiento col·loca una corona al peu de la placa dedicada als diputats i funcionaris caiguts. La Jefatura Provincial de Propaganda de FET y de las JONS inaugura una exposició a l’Avenida de José Antonio, entre el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, per donar a conèixer l’activitat editorial de Barcelona en el període 1941-1942, amb una representació de 1.500 obres, dividides en setze seccions temàtiques.

El delegat provincial de propaganda rep les primeres autoritats barcelonines, les jerarquies del Movimiento, els periodistes, fotògrafs i reporters cinematogràfics. A dalt, els esperen un grup d’escriptors, que aquell dia signen exemplars fins al vespre

L’exposició és, a la vegada, pavelló de venda. Un grup de dones de la Sección Femenina atén el públic que s’acosta a les taules amb llibres el dia de l’acte inaugural. El delegat provincial de propaganda rep les primeres autoritats barcelonines, les jerarquies del Movimiento, els periodistes, fotògrafs i reporters cinematogràfics. A dalt, els esperen un grup d’escriptors, que aquell dia signen exemplars fins al vespre, entre d’altres Luys Santa Marina, Antonio Tovar, Ignasi Agustí, Guillem Díaz-Plaja, Luis Monreal, Valbuena Prat, Valls i Taberner, Miquel i Planas, Josep Maria Junoy, Sebastià Juan Arbó, José Bernabé Oliva, Gual Villalbí, Benítez de Castro, Lluís Manegat, Valentí Moragas, Josep Maria Junyent, Givanel i Mas, Ramon de Parés i José María García Rodríguez, com recull La Prensa. Hi ha estones que la filera de gent que espera el torn d’entrada arriba fins al passeig de Gràcia. Unes 20.000 persones han visitat l’exposició durant els tres dies que ha estat oberta: 2, 3 i 4 de maig.

Tres novetats editorials d’èxit, anunciades per la llibreria editorial Argos el 1942. (Font: Destino, 2 de maig de 1942)

Els autors més venuts són Azorín, Mariano Tomás, Valera, Fernández Flórez, Santa Marina, Vela Jiménez, Riquer, García Rodríguez, Arbó o Benítez de Castro, i Kipling i Panini entre els noms estrangers. S’han venut més de 2.000 exemplars. Una dona diu que el seu gènere favorit és la novel·la, concretament la novel·la de Palacio Valdés. Sobre les taules de l’exposició, hi ha distribuïts diversos exemplars de les revistes del Movimiento: Medina, Vértice, Alerta, Ímpetu, Nosotras. Els visitants les van agafant.

Un cadet de la Centuria Azul remena volums a la secció de llibres doctrinals de la Falange, a l’exposició de literatura juvenil i infantil que ha organitzat la Delegación Provincial del Frente de Juventudes a la cúpula del Teatro Coliseum. Els temes històrics són els seus predilectes. L’exposició del Frente de Juventudes està dotada amb més d’un miler de llibres, dels quals un centenar són volums editats als segles XVIII i XIX, i la resta, d’actualitat, complementada amb una secció que explica les activitats formatives i culturals del Frente de Juventudes.

Les autoritats, a la sortida de la tercera exposició de l’activitat editorial barcelonina el 1944. (Font: Diario de Barcelona, 30 d’abril de 1944)
Els diputats Aunós i Abadal es dirigeixen al castell de Montjuïc i deixen un ram de roses al peu del monument als caiguts al Fossar de Santa Helena, mentre els diputats Fontes de Albornoz, Guarner i Caralt ho fan a l’altar dels caiguts que hi ha a l’edifici de la Jefatura Provincial del Movimiento

Sant Jordi al Palacio Provincial comença el 1943 amb la missa a la capella i la tradicional benedicció de roses des de l’escala gòtica, i el posterior homenatge als caiguts al Pati dels Tarongers, on el president Lluís Argemí col·loca una corona de flors a la làpida dels caiguts de la Diputació Provincial. Al migdia, els diputats Aunós i Abadal es dirigeixen al castell de Montjuïc i deixen un ram de roses al peu del monument als caiguts al Fossar de Santa Helena, mentre els diputats Fontes de Albornoz, Guarner i Caralt ho fan a l’altar dels caiguts que hi ha a l’edifici de la Jefatura Provincial del Movimiento. Aquell any el 23 d’abril coincideix amb Divendres Sant, per això la festa del llibre se celebra l’1 de maig. Els lectors es beneficien de la bonificació d’un 10% en la compra de llibres, i llibreries i cases editorials exposen els exemplars al carrer. Les parades de les Rambles, de les Rondes, de les places de Catalunya, de la Universitat, d’Urquinaona, Sant Jaume, i els carrers de Pelai, Fontanella i Passeig de Gràcia són les més concorregudes al matí i a primera hora de la tarda, malgrat la pluja. A més de l’exposició de llibres editats a Barcelona des d’abril de l’any anterior organitzada pel Departamento de Propaganda, l’Asociación de la Prensa celebra una exposició del llibre biogràfic amb 200 exemplars de les editorials Juventud, Molino, Ibérica, Lab, Seix y Barral, Orbis, Resurrección, Araluce, Bosch, Sopena, Amaltea, Berenguer i Yunque.

El Círculo Artístico promou la quarta exposició del Libro del Movimiento de la Delegación Provincial del Frente de Juventudes, dedicada a llibres de pensament polític espanyol i doctrinals, amb escrits i discursos dels principals exponents del Movimiento

Un gran nombre d’autors signen a les llibreries el 1944. Les obres de temes històrics, biogràfics i barcelonistes són les més demanades, com ara María Walewska, de Valentín Moragas y Roger, o Las casas señoriales de Barcelona, de Ramón Aliberch. Destaquen, així mateix, les obres barcelonistes de Joaquim Maria de Nadal, Aureli Capmany, J. Llongueras, Camós o Puig i Alfonso. Un altre títol amb un bon nombre de vendes és El criterio, de Jaume Balmes. La tercera exposició de la Jefatura de Propaganda inclou 141 llibres més que l’any anterior. Per altra banda, el Círculo Artístico promou la quarta exposició del Libro del Movimiento de la Delegación Provincial del Frente de Juventudes, dedicada a llibres de pensament polític espanyol i doctrinals, amb escrits i discursos dels principals exponents del Movimiento.

Venda d’exemplars a l’interior d’una llibreria. (Font: Destino, 21 d’abril de 1945)

Radio España de Barcelona impulsa la seva Semana Radiofónica del Libro, amb diverses conferències, que inaugura Luys Santa Marina, conseller nacional i director de Solidaridad Nacional, parlant sobre “El libro español”. “Se refirió a ciertas ediciones actuales, con muchos adornos, colorines, celofanes, cintas y fajas, que dan al libro un aspecto femenino, pareciendo que van a romperse cuando caen en manos de hombres. «Y esto sería lo de menos, si por las páginas corriese algo de sangre, de emoción o de vida. Pero, por no tener, la mayoría de las traducciones no tienen ni sentido común, abundando en cambio en galicismos, catalanadas y tonterías…»”, explicita Diario de Barcelona.

A la plaça Jonqueres, destaca la parada de l’associació d’alumnes de l’Escuela Social de Barcelona, presidida per dos grans retrats de Franco i José Antonio, i atesa per alumnes de la mateixa escola

Fa un dia primaveral, idoni per gaudir del centre de la ciutat i dels seus principals nuclis urbans. A la plaça Jonqueres, destaca la parada de l’associació d’alumnes de l’Escuela Social de Barcelona, presidida per dos grans retrats de Franco i José Antonio, i atesa per alumnes de la mateixa escola, que despatxen llibres dels seus professors. El jurat del concurs d’aparadors i llocs de venda de l’Ajuntament de Barcelona i la Delegación del Instituto Nacional del Libro Español concedeix premis de 500 pessetes a les llibreries La Hormiga de Oro i Casa del Libro, i premis de 250 pessetes a les llibreries Herma, Occidente, Argos i Pompeya.

A primera hora de la tarda, s’han adquirit centenars de llibres, sobretot monografies de Barcelona, biografies, clàssics i tractats de geografia. Els autors més sol·licitats són Cervantes i Rusiñol, en especial ‘La isla de la calma’ de Rusiñol

Les llibreries de 1945 obren les portes el 23 d’abril artísticament adornades. L’animació als carrers és immensa. A primera hora de la tarda, s’han adquirit centenars de llibres, sobretot monografies de Barcelona, biografies, clàssics i tractats de geografia. Els autors més sol·licitats són Cervantes i Rusiñol, en especial La isla de la calma de Rusiñol, segons La Prensa. També es ven molt Santa tierra de España, una història d’Espanya de José Muntada Bach. Aquest títol es continua comprant el 23 d’abril de l’any següent. El 1946, també es ven bé el tractat de cuina Culinaria del professor Rondissoni. En canvi, la biografia recula, en benefici de la novel·la, que és la primera en vendes. Entre les de més èxit, hi ha La luna ha entrado en casa, de José Félix Tapia, i Damas y poetas, de l’exministre Eduardo Aunós.

La premsa anuncia la posada a la venda de l’Obra poètica de Josep Maria de Sagarra, el 1947. (Font: Destino, 19 d’abril de 1947)

El cardenal primat Pla i Deniel celebra la missa de comunió i beneeix les roses al Palacio Provincial el 1947. Les vendes d’aquell any superen les dels dos anys anteriors; la novel·la es consolida en el primer lloc, i seguidament la biografia. Destaquen La llanura muerta, de Bartolomé Soler; Josep Maria Gironella amb Un hombre, premi Nadal 1946; Camilo José Cela amb El bonito crimen del carabinero, i Luna roja en Marrakech, de Lluís G. Manegat. Es posa a la venda, també, l’Obra poètica de Josep Maria de Sagarra. Entre les traduccions d’obra estrangera hi ha El cero y el infinito, d’Arthur Koestler; una biografia sobre Stalin feta pel revolucionari rus Lev Trotski, i El gran secreto, del periodista nord-americà Ingersoll.

Un funcionari de la Diputació es trasllada al monestir de Montserrat per dur un ram de flors a la Mare de Déu, que és lliurat al pare abat Escarré

El 1948, surten a la venda El personaje de bolsillo, del periodista Manuel del Arco; Ermitas y ermitaños en Montserrat, del també periodista José Tarín Iglesias, i Cromos, de Joaquim Maria de Nadal. Altres títols notoris són José María Sert, d’Alberto del Castillo; Historia de la cultura europea, de María de Maeztu, i Los vimos pasar, dels periodistes barcelonins Juan Sariol i Jaime Arias. Una gran quantitat de gent s’arrenglera a l’entrada del Palacio Provincial, per besar, devotament, la relíquia de sant Jordi. Un funcionari de la Diputació es trasllada al monestir de Montserrat per dur un ram de flors a la Mare de Déu, que és lliurat al pare abat Escarré.

Anunci amb les novetats editorials de 1949 d’Ediciones Destino. (Font: Destino, 16 d’abril de 1949)
‘La Vanguardia Española’ assenyala l’aportació de “la literatura catalana, con representaciones de obras editadas con exquisito gusto, a las que se reunieron las nuevas ediciones de Narciso Oller, Vilanova y Sagarra”

El 1949, es parla de Foehn, Sobre las piedras grises, La sirena herida, Stalingrado, Manantial i Falsa paz. Josep Pla publica Viaje a pie. Es venen llibres de vell i edicions rústiques i de luxe d’autors clàssics i moderns com Valle Inclán, Benavente, Baroja i García Lorca, i també llibres de contes. Segons l’Instituto Nacional del Libro, les traduccions disminueixen un 25%. La Vanguardia Española assenyala l’aportació de “la literatura catalana, con representaciones de obras editadas con exquisito gusto, a las que se reunieron las nuevas ediciones de Narciso Oller, Vilanova y Sagarra”.

Novetats del Dia del Llibre de 1950 en un anunci de Casa del Libro de Barcelona. (Font: Destino, 22 d’abril de 1950)
La corporació es reuneix en una sessió extraordinària al migdia, per aprovar la concessió al Generalísimo de la primera medalla d’or de la província de Barcelona

El paisatge canvia el 1950, quan els llibres de vell són desplaçats a la rambla de Santa Mònica, i les parades de llibres s’instal·len únicament davant dels establiments. En aquesta ocasió, durant la festivitat de Sant Jordi el president de la Diputació, Joaquín Buxó, descobreix una corona de bronze en homenatge als caiguts, al Pati dels Tarongers. Aquell mateix dia, la corporació es reuneix en una sessió extraordinària al migdia, per aprovar la concessió al Generalísimo de la primera medalla d’or de la província de Barcelona.

El tradicional sopar de gala amb les autoritats s’inicia a les deu de la nit. La secció de vent de l’orquestra municipal executa un concert a la plaça de Sant Jaume, on el grup de danses catalanes de l’Institut del Teatre, de la Diputació, interpreta balls de Vilanova i la Geltrú, Solsona, Palau de Noguera, Sant Esteve Sesrovires, Pallars, Castell de l’Areny, Sitges i Granollers. Més tard, els dansaires pugen al Palacio Provincial.

“San Jorge es el Patrón de Cataluña porque toda su vida gloriosa es como un espejo en el que se reflejan las virtudes fundamentales y el temperamento de Cataluña”

Durant les postres, Buxó celebra la concessió de la medalla d’or a Franco i anuncia que la Diputació ha estat autoritzada a organitzar un destacament que, vestint el tradicional uniforme dels antics Mossos d’Esquadra, vetllarà per la vigilància del Palau. Seguidament, parla el governador civil, Eduardo Baeza Alegría: “San Jorge no es patrón regional por el hecho físico de haber nacido en la región. San Jorge es el Patrón de Cataluña porque toda su vida gloriosa es como un espejo en el que se reflejan las virtudes fundamentales y el temperamento de Cataluña […]. Constante, tenaz, sufrido, día a día, de aldea en aldea, de alma en alma, sin desalientos… Él iba a su empresa. En lo humano, el espíritu barcelonés es eso: hallar el norte concreto, y hallado el norte, seguir adelante, sin euforias ilusivas ni desánimos, de padres a hijos, de generación a generación”.

Aquest és el teu article gratuït setmanal.

Fes-te subscriptor. Podràs llegir, escoltar i fer possible tot el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

– continua després de la publicitat –

– continua després de la publicitat –

Comentaris