Visions

UCI de vaixells

Fotografies de Jordi Borràs Abelló

“Un vaixell que envelleix és com una persona: se l’ha d’estimar i tractar amb amor. Si se’l conserva bé, se li dona vida per seguir. Si no, si se l’abandona, morirà.” Així parla el mestre d’aixa Agustín Jordan, sense deixar de picar claus amb el martell. De tant en tant, acaricia amb la mà la fusta polida. Li notem devoció. Està refent el buc del Margaret Allison, un ringer escocès del 1937, rescatat de la degradació al Maresme. El col·lectiu El Moll s’ha proposat restaurar-lo per fer-lo reviure. El patrimoni marítim té una UCI en aquest racó del port d’Arenys de Mar gràcies a l’impuls d’amants del mar i de les seves tradicions. 

Al costat del llaüt mallorquí Sa Illa, l’Odina llueix de nou a punt perquè hi embarqui qui vulgui sortir a navegar. Tot va començar justament amb aquesta barca de mitjana que Josep Maria Casablancas va reconstruir per al mil·lenari de Catalunya i perquè protagonitzés el film Capità Escalaborns (1989). Vivim temps de tecnologia punta i de comprar en lloc de reparar. Però El Moll s’ha conjurat per salvar patrimoni marítim i recuperar les arrels, per no renunciar a la identitat que uneix el litoral dels Països Catalans. 

Oriol Ferran contagia el seu entusiasme exposant tot el projecte: conservació del patrimoni, gestió cultural i social, divulgació, gresca navegant, i continuïtat amb transmissió de coneixements intergeneracionals. Per això aquest espai ha esdevingut també un taller per compartir-hi experiències, amb jubilats i mestres treballant al costat de joves de l’institut que es formen en fusta i construcció naval tradicional.

Més enllà d’una simple passió per les embarcacions històriques, aquí la nostàlgia de llops de mar s’ha materialitzat en una iniciativa per recuperar la història, els oficis i la identitat; per actuar en cooperació; per gaudir el present i amb una mirada al futur: una estratègia per un model econòmic i turístic sostenible que torni la vida al port d’Arenys.

Fa 12.000 anys l’home ja navegava. Abans fins i tot que fos agricultor, ja tenia habilitats de navegació, pescava i es desplaçava en barques rudimentàries, segons les evidències arqueològiques. I a Catalunya, fa 2.000 anys que l’embarcació tradicional de transport i de pesca ja era la vela llatina. El mar de futur es construeix, es veu i salpa a Arenys.

Text de Mireia Domènech Bonet 

– continua després de la publicitat –

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris