Visions

La darrera teulada de palla

Fotografies de Jordi Borràs Abelló. Text de Laura Saula Tañà

Per arribar a la borda Bringué cal puiar muntanya amunt des del poble de Ginestarre. El camí és una successió de bosc i prats d’herba que et fan viatjar en el temps, perquè és quan arribes a dalt que revius una visió antiga, ancestral com la vall mateixa: una borda de pedra amb teulada de palla.

Així eren les cases quan els Pirineus eren un indret aïllat i sovint infranquejable. Construccions fetes amb els elements que es tenien a l’abast, com el sègol, que aleshores era un conreu abundant. Un dia s’acaben els cultius i s’abandonen les bordes, on guarden el bestiar i la palla. Desapareix un llegat, un paisatge i una identitat.

No és fins al 2012 que es reconstrueix la borda de Llosaus, de casa Bringué, i se’n recupera la coberta amb palla de sègol. Un projecte únic que engega el parc natural de l’Alt Pirineu, amb l’assessorament de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i de l’arquitecte Josep Bunyesc. No és una tasca fàcil: la borda està mig derruïda i no hi ha documents a seguir. Només la intuïció i l’amor pel passat fan possible tirar endavant aquest petit homenatge al patrimoni arquitectònic pirinenc.

– continua després de la publicitat –

Hem pogut explicar aquesta història gràcies a la col·laboració dels nostres subscriptors.

Tots fan possible el periodisme de LA MIRA.

Ja ets subscriptor/a? Accedeix-hi

Comentaris