L’estiu de 1465 un pastor de Montboló (Vallespir) es veu atacat i atrapat per una forta tempesta, incessant, misteriosa. Sent veus entre llamps i trons. Són unes bruixes que volen dur el mal temps i el mal destí cap al poble. El pastor ja no abaixa el cap del cel. Només pot resar. I s’obren clarianes! Arriben els superherois salvadors: sant Abdó i sant Senén, protectors de la veïna vila d’Arles. La lluita als núvols és bestial, colossal. Sants versus bruixes. Al final Abdó i Senén guanyen. Sol i bon temps. 

Més de cinc segles després (cada 30 de juliol, festa major d’Arles), la família hereva d’aquell pastor (actualment els Pagès) baixa en processó de reconeixement permanent des de Montboló fins a Arles. I, a més, duen les gràcies a les mans com un gran sol etern: la rodella (és el nom que reben els escuts rodons medievals). Una gran roda de cera d’abella amb un ble dins. És l’astre rei, la llum divina, el groc vida de l’agraïment antitempestes físiques i espirituals. Aquesta rodella (que també es reparteix en rodelles petites entre la gent) ha d’il·luminar l’abadia de Santa Maria d’Arles (la més antiga de la Catalunya Nord). Aquí hi ha els sants: Abdó i Senén. Ens esperen. 

És l’únic dia que es poden veure les relíquies. Úniques, insòlites, enigmàtiques. Dins els bustos d’argent: de les peces més espectaculars i més ben conservades de l’orfebreria gòtica catalana. Així és perquè no són peces mortes, sinó que continuen vives. S’usen, fan encara servei, són recipients de creença. Bustos i relíquies. Físic i espiritual. Com les tempestes, que poden fer mal al cos i a l’ànima. Però tornen els sants i torna tot. De fet, es tingui fe, o no, això és el que fa segles buscava aquell pagès, com ara busca tothom: el sol i el cel clar de futur.